Advocat laborista
“Els treballadors del sector privat tenen por”
Va marxar a Espanya, on va ser un advocat prestigiós. fa uns anys va tornar a Andorra, i amb sinceritat diu que no li agrada el que ha trobat
Advocat laboralista que ha exercit amb èxit durant 32 anys a Catalunya. Culer, va ser directiu del Barça amb Sandro Rossell. El 2016 va tornar a Andorra, on va néixer.
Ha passat de defensar empreses a representar treballadors. S’ha canviat de bàndol?
A Espanya només portava empreses i grans corporacions. Només dret laboral. Aquí, treballadors. A la vida s’ha d’ajudar la gent.
Què és més fàcil?
A Espanya, el més difícil és portar empreses; aquí, treballadors, sorprenentment.
A què ho atribueix?
A tots els països desenvolupats, la llei defensa més el treballador.
“Em van dir que havia d’entendre que Andorra encara és un país feudal”
Com descriu l’Andorra que es va trobar
No coneixia Andorra des de la perspectiva jurídica i administrativa i laboral. Estic realment decebut.
Voluntat o falta d’experiència?
La voluntat no la veig, amb independència que no hi ha prou efectius a les administracions. Quan hi ha un conflicte laboral, pot ser greu. Crec que les parts haurien de tenir la voluntat de voler-ho solucionar i arribar a un consens. No passa perquè Inspecció de Treball no actua.
“No crec que Europa accepti les normes laborals vigents a Andorra”
Potser ja convé que tot segueixi igual?
No hi ha voluntat política. Jo he anat a donar propostes al servei de treball. Soc una formiga, però crec que no és dolent que algú que es dedica a això intenti donar idees. No em fan cas.
La culpa és d’Inspecció?
Els treballadors del departament i inspectors fan moltes hores i alguns potser no dormen pels conflictes que tenen sobre la taula i que no poden resoldre immediatament.
L’assalariat és la part més vulnerable?
La inspecció a Espanya, per exemple, actua ràpidament. I si l’empresa no canvia l’actitud i hi ha unes situacions realment irregulars, la sancionen, i amb quantitats importants. Aquí no.
Les empreses han de canviar la manera d’actuar?
No hi tenen interès. Una empresa va ser sancionada perquè els treballadors eren a l’obra sense protecció. Ha anat al Tribunal Superior i han ratificat la sanció. No entenc com no poden acceptar que han incomplert la llei.
Quin fet destacaria de tots que afecti el personal?
El mòbing és el número u. L’empresa, quan no vol un treballador, intenta treure’l de totes les maneres. No passa en totes, afortunadament.
I el segon?
Hores extraordinàries que no es paguen. Si el treballador no fa les hores, deixa d’interessar.
També hi ha queixes de la justícia?
Hi ha procediments que es dilaten. A vegades, quan surt la sentència, el treballador ja ha marxat d’Andorra. Recordem l’accident al túnel de les Dos Valires. La bona voluntat de les empreses que es van moure per ajudar és impecable des del punt de vista humà. Però la justícia encara té pendents coses.
L’acord d’associació seria positiu per a la classe treballadora?
No crec que Europa accepti les normes laborals. Els sindicats estan absolutament tant o més desprotegits que els treballadors. En altres països desenvolupats, tenen una assignació anual en funció de les seves afiliacions per poder fer la seva feina, assessorar i protegir els treballadors. Aquí és zero.
Què passarà amb els acomiadaments?
Hi ha un acomiadament que és el no causal, més clar que l’aigua. Europa no l’acceptarà, no ho fa dins mateix d’Europa. S’ha d’eliminar. Tampoc acceptarà les lleis laborals. Agafant la Carta Social Europea i el conveni de l’OIT, moltes coses no encaixen.
Vostè assessora l’USdA. És útil la Comissió Econòmica i Social?
No participo en les reunions. Sí que puc dir que fa uns dies s’ha parlat d’una possible modificació de la llei sindical.
Falta de recursos dels sindicats?
Els altres sindicats europeus no es creuen que a Andorra estiguin tractats d’aquesta manera.
Veu normal que no hi hagi vagues?
Els conflictes laborals se solucionen dialogant. No soc partidari de vagues, però desgraciadament en aquest país l’única vaga que jo he conegut ha estat la de les ambulàncies. Només amb la convocatòria n’hi va haver prou per fer efecte.
Al sector privat els treballadors estan callats. Què passa?
Els treballadors tenen por. Les amenaces que tenen i les pressions són absolutament irregulars.
Hi ha pressió dels empresaris per frenar comitè i delegats?
Haurien de saber que tenen protecció. No se’ls pot fer fora per un acomiadament no causal ni per un altre que no sigui un acomiadament disciplinari.
I la resta?
A vegades es truquen entre les empreses per dir que no contractin un treballador. Aquest està marcat i no trobarà feina al mateix sector.
Després de la conversa, albiro un escenari gens propici per al treballador.
És una situació que jo anomeno feudal. Quan vaig tornar a Andorra, vaig dir a un secretari d’Estat que no entenia res del que veia i em va respondre: “Fins que no entenguis que Andorra és un país feudal, no estaràs integrat”.