Una xarxa de voluntaris per recuperar les mascotes perdudes

L’any 2022, hi havia 12.318 gossos censats a Andorra. Una estadística que parlava d’un ca per cada deu habitants i demostra com aquests han passat a formar part de la vida quotidiana. Va ser durant aquestes dates que Laura López i Jaume Vilamajó, agafant el relleu de Taxa 0, van crear l’ARPA –Associació rescatista i protectora dels animals–, una agrupació que ha esdevingut punt de referència al Principat per a les persones que demanen ajuda i assessorament quan perden la mascota. “El primer que fem sempre és intentar calmar la persona, ja que pot ser una situació molt anguniosa per a ella”, relata Sònia Borell, actual portaveu de l’ARPA.

“El primer que fem és intentar calmar la persona, ja que pot ser una situació anguniosa”

“Som una associació sense ànim de lucre, per tant, ho fem quan podem”Sònia Borrell, Portaveu ARPA

El servei es posa en marxa en el moment que contacten amb l’ARPA a través de les xarxes socials o bé a l’adreça associacioarpaandorra@gmail.com. Una vegada alertats, un dels membres es posa en contacte amb la família. “Sobretot, el més important és que no es mogui del lloc en el qual s’ha perdut el gos i una persona de l’equip s’hi aproparà per ajudar-la”, afegeix. En la majoria dels casos, els animals tornen al lloc de la desaparició o a casa.

“Si la persona ha de marxar, és important que deixi una peça de roba que faci olor, i fem un rastreig amb un gos nostre que ens indica cap a on se n’ha anat l’animal desaparegut”, declara. A partir d’aquí, es crea un xat individual per informar el propietari de com avança la recerca. “Des de l’associació també fem sempre difusió a xarxes i demanem que es pengin cartells per diferents punts de la zona –sempre amb permís–”. La portaveu explica que en alguna ocasió s’ha arribat a posar càmeres o s’ha fet volar drons. “També tenim bona relació amb policia, banders i bombers, que sempre ens han ajudat”, relata.

Tot i així, es demana també avisar els veterinaris i presentar una denúncia de manera formal, ja que a vegades el que en un principi sembla una desaparició realment és un robatori. Per tant, si hi ha una denúncia prèvia i el lladre porta l’animal en algun moment al veterinari, es llegirà el xip i es trobarà. Si res d’això funciona, l’associació recomana a la família deixar un rastre de brou o pollastre per la zona que ha marcat el gos de rastreig. “Moltes vegades, l’animal té gana i torna”, afirma.

“Som una associació sense ànim de lucre, per tant, ho fem quan podem. Igualment, tenim un cos de voluntaris format per 150 persones i això ens fa sentir orgullosos”, explica la portaveu. “Treballem amb material que ens deixen i des dels nostres mitjans. Per exemple, el gos rastrejador és el Thor, el meu pastor alemany, que, després de sortir d’un maltractament i passar per diverses gosseres, el vaig adoptar amb vuit mesos”, relata el mateix Jaume Vilamajó.

En l’actualitat, ARPA calcula prop de 35 rescats a l’any i que vora el 98% dels animals es tornen als propietaris. “Tenim molta sort, la veritat; però també hi ha molta feina al darrere”, conclou Borrell.