ACORD D'ASSOCIACIÓ
El Govern podrà reclamar els penals sense restriccions
La directiva europea no imposa cap percentatge i deixa en mans d’Andorra la petició dels antecedents
Riba en una xerrada sobre l’acord.
L’acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea introdueix novetats significatives en la gestió de la immigració i el control d’antecedents penals i, alhora, garanteix la sobirania del país i la seva seguretat. A partir del tercer any de l’entrada en vigor, després de dos de període transitori, s’aplicaran nous models de quotes i verificacions per als nacionals de la UE que vulguin residir al Principat.
Landry Riba, secretari d’Estat per a les Relacions amb la UE, repeteix que tots els sol·licitants de la UE hauran de presentar una declaració jurada de condemnes penals. Aquest sistema es complementa amb una verificació per part del Govern que, tot i no poder ser sistemàtica segons les directrius europees, seguirà criteris establerts per Andorra. Aquests criteris podrien ser aleatoris o basar-se en possibles riscos per a la seguretat ciutadana.
“La directiva europea no diu quin és el percentatge de verificació”
Les professions catalogades com a sensibles, com el sector financer, la salut, l’educació o la seguretat privada, requeriran obligatòriament un certificat d’antecedents penals, el qual podrà ser sol·licitat per l’empresa o pel Govern –encara s’ha de definir–. Això, com afirma Riba, assegura que es mantinguin els nivells de confiança i seguretat en aquests sectors estratègics.
En paral·lel, l’acord preserva la capacitat d’Andorra per gestionar el creixement poblacional de manera adaptada a les seves necessitats. Es manté un sistema de quotes que es divideix en tres categories: residents amb activitat econòmica, passius i temporers. Aquest model preveu un increment demogràfic controlat. Per exemple, en lloc de les 2.033 autoritzacions a nacionals de la UE concedides el 2023 sense acord, amb el nou sistema només se n’haurien aprovat 354. Això demostra una gestió més conservadora i ajustada a les possibilitats del país.
No obstant això, l’acord introdueix mesures per verificar també les declaracions jurades d’antecedents penals de les persones que no treballaran en professions sensibles. Encara que aquestes verificacions no poden ser sistemàtiques, el Govern andorrà tindrà llibertat per definir els criteris que justificaran una revisió. Així, es podran establir procediments aleatoris o prendre decisions basades en el contingut de la declaració i en possibles amenaces per a la seguretat ciutadana. Aquesta flexibilitat és crucial per reforçar els mecanismes de control sense comprometre la normativa europea. Cal remarcar que no s’ha fixat un límit màxim de demandes, tot i que no podrà ser del cent per cent.
Pel que fa als residents extracomunitaris, la gestió continuarà sent plenament autònoma. Andorra manté la llibertat de determinar els requisits per a aquest grup, incloent-hi l’exigència de certificats d’antecedents penals de manera sistemàtica. Això diferencia clarament l’aplicació de l’acord respecte als nacionals de la UE i permet mantenir una política d’immigració alineada amb les necessitats del país.
L’acord tampoc inclou les polítiques europees d’acollida de migrants i refugiats, la qual cosa reforça la sobirania d’Andorra en aquest àmbit. Aquesta autonomia i el nou sistema de verificacions responen a les preocupacions de la ciutadania sobre un possible increment de la delinqüència. L’equilibri entre obertura i control establert en aquest acord marca un precedent positiu.