“Andorra pot ser exemple de digitalització democràtica”

Possiblement, el concepte digitalització democràtica els vingui de nou, però no es preocupin que l’activista, estratega tecnopolítica i directora de teatre Simona Levi aclareix aquest i altres conceptes dels nostres drets a la xarxa, a la sobirania digital i a la protecció de dades en el llibre que presenta amb el politòleg Yvan Lara aquest vespre a la Trenca. A Digitalització democràtica. Sobirania digital per a les persones (Raig Verd, 2024) adapta per al gran públic un estudi que va dur a terme per a la Unió Europea.

En democràcia, algú té dret a controlar-nos, a la xarxa?

En el món digital vivim en un estat d’excepció permanent pel control que s’exerceix a la xarxa. Tenim clar que hi ha un espai privat i un espai públic, però avui també tenim un espai digital en el qual els drets que hem conquerit en altres àmbits no s’apliquen. La narrativa mainstream defensa l’existència d’un control per qüestions de seguretat, però l’estat d’excepció i control que hi ha en aquest espai digital no el toleraríem a la nostra vida privada física ni a l’espai públic...

“Internet ha de ser un espai on no hi hagi discriminació”

Potser això passa perquè no tenim clars com a usuaris els nostres drets a internet.

I de vegades no tan sols a internet. Potser més que de drets el que tenim és un problema de legislació, o de sobrelegislació. En el camp digital es van fer pedaços a qüestions concretes sense enfocar de soca-rel el tipus de societat que volem en l’àmbit digital. En ser nou, en el món digital sovint es legisla per incompetència del legislador, a qui li és més fàcil prohibir-ho tot, i així s’estalvia problemes. Però això és com voler evitar el perill d’un atropellament prohibint els cotxes.

Si matar mosques a canonades no és la solució, quina és?

La primera és comprar el llibre (riu). Quan vam fer l’estudi per a la Unió Europea del qual parteix aquest volum es proposava de sintetitzar i unificar un marasme legislatiu i institucional que no afavoreix els drets dels usuaris. Cal que tots plegats tinguem clar que internet ha de ser un espai en el qual no hi hagi discriminació dels usuaris per les seves idees, i que no tot se centralitzi i es controli. Avui s’atribueixen molts mals a internet i a les pantalles, però hem vist amb la dana a València que internet ha servit per informar del que succeïa i ha permès a les persones d’organitzar-se sense una centralització institucional darrere...

Mentre les grans corporacions controlin internet, podem considerar la xarxa democràtica?

Bé, aquesta és una decisió política. Que les grans tecnològiques tinguin una quota important de mercat potser no és el problema de fons, ja que és la seva línia de negoci. El que cal és que políticament es tingui clar que l’espai digital és també quelcom públic, i que cal treballar perquè no es privatitzi. Jo, per exemple, no vull que la meva sanitat la gestioni una farmacèutica ni els menjadors escolars una cadena de menjar ràpid. El problema no és tant les grans empreses multinacionals, és la inversió que fan les institucions en l’espai digital públic. No pot ser que coses com l’educació es gestionin a través d’eines de corporacions privades, que a més tenen totes les nostres dades i interessos empresarials.

Què pot fer l’usuari individualment per afavorir una digitalització democràtica?

En general, conèixer els seus drets de protecció de dades. Gairebé sempre ens demanen més dades de les necessàries per prestar un servei. No ens adonem de la quantitat d’informació que donem que no és necessària que estigui en mans de tercers. Fer aquest tall personal és important per començar. I, sobretot, és important que reclamem a les institucions que implementin els reglaments, com ara l’europeu de protecció de dades. Per posar un exemple, la Generalitat ha trigat vuit anys a tenir correctament la política de cookies! Hem de ser una ciutadania exigent.

I un estat minúscul com Andorra pot fer alguna cosa per millorar internet en la seva immensitat?

Marcs petits com Andorra podrien ser un exemple al món de digitalització democràtica. La sobirania digital comença a ser un interès europeu, per tant, es podria aprofitar. Si totes les institucions andorranes i el país es digitalitzessin de forma exemplar i democràtica, podrien ser un model a seguir. El projecte que tenim és que Catalunya sigui el referent mundial. Amb petites proves, però amb excel·lència, fent internet al servei de les persones i no les persones al servei de grans maquinàries com es pot aconseguir. Jo em poso a disposició, si Andorra ho vol.