Peruans desplaçats demanen ajuda per tornar al seu país

Són tres i comparteixen la mateixa història d’altres que fa un temps van passar pel mateix tràngol quan s’és un treballador desplaçat que ve a Andorra per estar sis mesos en una obra. Jimmy Rufasto i Hugo Valencia van venir al juny de Lima i el tercer viu amb la seva família al Pas de la Casa, ja que té un permís de residència i treball. Els tres, com la resta de la plantilla, van ser reclutats el maig passat amb la promesa d’una feina de mig any. Les condicions, segons expliquen i es confirma en el contracte de treball que van fer servir per poder obrir un compte bancari, són un sou brut de 1.620 euros mensuals per 40 hores setmanals (11 euros l’hora) i hores extres amb un increment del 40%. Van superar els dos mesos de prova i fa un mes van ser acomiadats, sense justificant ni liquidació. L’empresa els ha permès continuar a l’hotel de Santa Coloma on s’allotjaven, però des de l’1 d’aquest mes l’han de pagar ells.

“He de tornar aviat al meu país perquè dos familiars propers s’han accidentat”Jimmy Rufasto, Treballador desplaçat

“Ens van dir que els desplaçats no tenim drets ni liquidació i que anéssim a Espanya a buscar una feina en negre”, va explicar ahir Rufasto, afligit perquè no pot enviar diners a la seva família: la dona i tres fills menors, que va rebutjar una feina a l’Argentina per no incomplir el compromís amb l’empresa andorrana, propietat d’un espanyol i un peruà. Els tres obrers estan en les mateixes condicions, sense feina, i no poden tornar al Perú perquè no tenen els 1.200 euros que val el vol i el bitllet de bus fins a Barcelona. Els viatges, així com l’allotjament i el transport públic fins a la feina, eren al seu càrrec, pagant en efectiu cada mes a l’empresa 350 euros per una habitació compartida entre quatre persones, i 30 per la targeta del bus.

“Ens van dir que no tenim drets i que no se’ns ha de pagar cap liquidació pel temps treballat”Hugo Valencia, Treballador desplaçat

El 31 d’octubre van ser acomiadats. L’excusa: un rendiment baix, i alhora se’ls va prometre recol·locar-los, però des de llavors no han cobrat res i, malgrat que hi ha demanda, legalment no poden canviar d’empresa. El 21 de novembre van anar a Inspecció de Treball, on es va fer un informe, i els van aconsellar anar a la Batllia. Dijous passat, des de la Batllia se’ls va comunicar que estaven pendents d’assignar-los un advocat d’ofici. No hi confien gaire, saben que la justícia necessita temps, i ells només pensen a tornar amb les famílies. Els tres denunciants van explicar que havien signat un contracte fictici en castellà per obrir un compte bancari. “No sabem com van obtenir els permisos d’Immigració. No tenim cap altre document, ni nòmines, ni justificants de pagaments ni la carta d’acomiadament”, diu Valencia. Res, van volar fins a Andorra per unes promeses verbals que s’han esfumat. L’empresa té uns 50 treballadors, “peruans, colombians i un veneçolà”, i els consta que són víctimes de les mateixes irregularitats. Van ser ubicats en diverses obres: l’estadi de futbol de la federació a Encamp, el nou pàrquing d’Escaldes a la part alta i el projecte Arboles del Tarter.

Les hores extraordinàries que van fer van ser abonades com a normals, segons van declarar a Inspecció de Treball. La plantilla està repartida per diversos hotels. Poden utilitzar la cuina. Rufasto i Valencia encara segueixen a l’hotel de Santa Coloma, però no saben com podran pagar. Asseguren que per aconseguir el permís només els van fer la punxada de la tuberculina “i cap examen mèdic”. També que no han fet cap formació en matèria de seguretat en el treball ni l’empresa els ha ofert passar una revisió mèdica laboral. No saben a qui demanar ajuda.