RELIGIÓ
La comunitat jueva té un rabí per primera vegada
S’ha instal·lat al país amb la dona i els cinc fills. Kalmenson farà programes educatius dirigits als infants
Per primera vegada a la seva història, Andorra tindrà un rabí. Es tracta de Kuty Kalmenson, que ha arribat al Principat amb la dona, Rochel, i els cinc fills per establir la primera presència rabínica permanent del Principat. Així doncs, serà l’encarregat d’organitzar la Habad Lubavitx andorrana, una organització jueuva ortodoxa en què els membres religiosos es reuneixen.
Fins ara, la comunitat jueva del país, formada per uns 250 individus d’origen marroquí, era dirigida pel rabí laic Shimon Barsheshet, que a més tenia el suport d’altres líders espirituals procedents de França i de Catalunya. No obstant això, segons el mateix Barsheshet, era “necessari” que Andorra tingués el seu propi rabí, atès que això permet poder consolidar les petites comunitats en què la religió no és majoritària.
Segons diversos mitjans especialitzats, Kalmenson espera reunir tots els jueus del país per posar en marxa programes educatius per als infants i impartir formació regular de la Torà per als adults. També atendrà els turistes religiosos que arribin al territori i treballarà perquè puguin disposar de menjar caixer. En l’actualitat, Habad d’Andorra xifra en 73 membres la seva agrupació i, a través d’un comunicat emès a la seva pàgina web, esperona que “tots els indecisos hi acudeixin i en formin part”.
Kalmenson, nascut als Estats Units, és llicenciat en pensaments i pràctica jueva a Nova York i Detroit. Abans d’aterrar al Principat, estava vivint amb la seva família a Ningbo, a la Xina, una ciutat de més de nou milions d’habitants al sud de Shanghai. El seu nomenament va tenir lloc diumenge passat a la conferència anual d’emissaris del moviment Habad Lubavitx, que es va celebrar a Nova York, en què es van donar cita aproximadament 6.500 rabins que estan destinats a més de 100 països diferents.
ELS JUEUS A ANDORRA
La comunitat religiosa vincula els seus orígens a Andorra l’any 1967, quan moltes famílies que vivien al nord de l’Àfrica –concretament a Larraix, una població a 60 quilòmetres de Tànger– van haver de fugir després de la guerra dels Sis Dies, i ho van fer a territoris on se’ls oferia refugi segur. Tot i així, el Principat no va permetre’n el desenvolupament, ja que l’única reconeguda era la catòlica. No seria fins al 1998 que després d’anys de culte i reunions a cases particulars, els líders religiosos van aconseguir fundar el primer centre cultural oficial jueu d’Andorra. Entre aquests es trobaven l’actual president de la comunitat, Isaac Benchluch, i el seu germà, Salomó, conseller general pel grup de Demòcrates, molt actius.
Amb anterioritat, concretament durant la Segona Guerra Mundial, s’estima que entre 2.000 i 3.000 jueus francesos i altres refugiats van passar pel país fugint dels nazis.
LES MINORIES DEMANEN UN REGISTRE D'ENTITATS RELIGIOSES
El juny del 2024, el Govern aprova el projecte de llei del registre d’entitats religioses, que actualment es troba en període d’esmenes. Si tira endavant, permetria a les associacions de culte adquirir entitat jurídica –és a dir, contraure una responsabilitat amb la llei, passant a tenir drets i obligacions– i també donaria la possibilitat a l’ens governamental, per una altra banda, de clausurar-les si es detecten expressions de proselitisme abusiu o il·lícit. Les organitzacions religioses que ja estiguin inscrites al Registre d’associacions a l’entrada en vigor de la llei haurien de presentar la sol·licitud d’inscripció en el termini màxim de dos anys. Els requisits per poder inscriure-s’hi serien estar radicada al Principat, que sigui una entitat sense ànim de lucre i que estigui constituïda per un mínim de cinc persones físiques que tenen en comú unes mateixes creences de culte.
A banda de la comunitat jueva, n’existeixen d’altres, com és el cas del bahaisme, una religió minoritària que té el seu origen a l’Iran i que té una desena de membres censats, o la hinduista -uns 200 membres.