CONFERÈNCIA DE L'ASSOCIACIÓ DE PROPIETARIS D'IMMOBLES
Els penals impossibiliten el consens
El control de les fronteres enfronta els partidaris del ‘sí’ i del ‘no’ a l’acord
Jaume Bartumeu intervé a l’acte organitzat per l’Associació de Propietaris de Béns Immobles.
El control de fronteres, la immigració i demanar els antecedents penals són alguns dels temes que més separen els partidaris del sí i els del no en el debat de l’acord d’associació. Les dues posicions es van veure les cares ahir en un acte organitzat per l’Associació de Propietaris de Béns Immobles (APBI) titulat Dues visions sobre l’acord d’associació d’Andorra amb la Unió Europea. Per un costat, l’excap de Govern Jaume Bartumeu va parlar a favor d’Europa, per l’altre, el notari Joan Carles Rodríguez Miñana ho va fer com a abanderat del no.
Bartumeu i Rodríguez van defensar les seves posicions als cinemes d’Illa Carlemany.
Rodríguez va al·ludir a la pèrdua de control sobre qui entra al país i quins perfils ho fan com una de les principals amenaces. “Les quotes passen de ser de màxims a ser de mínims”, va dir el notari, que va lamentar que amb l’acord hi haurà un increment del 7% anual de comunitaris residents. També preocupa la “qualitat” d’aquests nouvinguts. “La seguretat empitjorarà”, va dir Rodríguez, que va explicar que si guanya el sí “una petita part dels immigrants que arribin (10%) estaran sotmesos als controls d’ara –d’antecedents penals–, però a la resta (90%) no se’ls podrà controlar”, va explicar.
"Al 90% dels immigrants que arriben no se'ls podran controlar els antecedents
"Si la darrera paraula la té Europa no hi ha igualtat de condicions"
Bartumeu, per la seva banda, va reconèixer la importància de regular l’arribada d’estrangers, però va admetre que el tema “és el que més m’ha molestat per culpa de les manifestacions d’alguns”. L’excap de Govern va acusar els partidaris del no d’utilitzar el debat fronterer “per fer campanya política per a les pròximes eleccions”, i va remarcar que “molts dels problemes que tenim d’immigració no els podem atribuir a un acord que encara no tenim”. Surti el que surti en el referèndum, la situació d’una bona part de la immigració, la dels no comunitaris, no canviarà. “Si a Andorra hi ha molts ciutadans migrats de l’Amèrica Llatina o del mar d’Àfrica amb l’acord estarem igual”, va explicar Bartumeu, que, tot i reiterar que l’acord no és perfecte, va dir que les solucions a temes com la lliure circulació de persones i de capitals s’han de trobar al comitè mixt que es formarà en cas d’aprovar-se.
"La situació amb els immigrants no comunitaris no canviarà amb l'acord"
"Moltes vegades el tribunal europeu pren decisions a favor dels estats"
Precisament l’eficiència del comitè mixt –la taula on Andorra i Europa negociaran d’igual a igual si s’aprova l’acord– també va ser un punt de divisió. Bartumeu va afirmar amb exemples de negociacions anteriors amb la UE que el comitè mixt ha servit diverses vegades per arribar a enteses, mentre que Rodríguez es va mostrar escèptic sobre si realment Andorra podrà negociar de tu a tu arribat el moment. “Que la darrera paraula si no s’arriba a una entesa la tingui el Tribunal de Justícia Europeu fa que d’alguna manera no estiguem en igualtat de condicions”, va dir el notari, que va augurar que el tribunal podria tenir tendència a dictar a favor d’Europa.
Bartumeu va discrepar de la hipòtesi de Rodríguez i va afirmar que “no necessàriament les sentències són a favor sempre de la Comissió Europea, moltes vegades es dona la raó als estats”, va dir basant-se en un document de més de 200 pàgines que analitza la jurisprudència europea sobre el lliure establiment. A més, va destacar el cas especial del Principat, que en tractar-se d’un país petit s’acull al tractat de Lisboa, que ofereix un tracte especial als territoris com Andorra per atendre’s a les seves particularitats.