Mig miler de colombians es troben a Andorra sense feina

Més de mig miler de colombians han arribat al Principat sense tenir contracte. Aquesta és la xifra que dona l’associació Colombianos en Andorra. La seva portaveu, Katherine Barbosa, va explicar ahir que els cinc-cents que han vingut a buscar feina representen més de la meitat dels colombians que han arribat per a la temporada, que han estat prop d’un miler.

Des de l’associació manifesten que es deu a “un projecte migratori no plantejat i sense ordre” que es veu alimentat per la desinformació d’algunes persones, que afirmen que es pot venir al país sense feina i trobar-ne fàcilment. Un altre factor decisiu són les males condicions de vida de Colòmbia i la seguretat que s’ofereix aquí, que resulta molt atractiva per a les famílies del país sud-americà.

Arribar sense feina, però, comporta el risc de no trobar-ne. Alguns colombians que han vingut darrerament i han estat incapaços de trobar algun lloc de treball ja estan plantejant-se tornar. El problema que sorgeix llavors és que els vols no són barats i molts no se’ls poden permetre. Segons Barbosa, els nouvinguts sovint tornen a casa gràcies a l’ajuda de familiars que “hipotequen les seves cases” per poder pagar el bitllet. Altres casos són més complexos i han de recórrer a ajuda externa per poder marxar. En concret, Barbosa va recordar el cas d’un compatriota que va rebre ajuda de Càritas després de no aconseguir prosperar laboralment al Principat.

Al problema de tornar al seu país se suma la situació de l’habitatge. Molts dels colombians que venen sense contracte lloguen sofàs per dies, recorren a habitacions compartides o aprofiten mètodes més tradicionals com, per exemple, hostals per passar la seva estada. Sense una font d’ingressos, però, aquestes mesures són provisionals i els colombians han de viure “dia a dia” fins que se’ls acaben els diners. Quan passa, s’han donat casos en què alguns treballadors “han dormit al carrer, asseguts en alguna cadira d’un parc”, va lamentar Barbosa. Per sort, aquestes situacions extremes són poc comunes perquè “la majoria aconsegueixen tornar a Colòmbia o troben algun amic que comparteix casa seva”, fins i tot el mateix llit, va explicar Barbosa.

PROBLEMES D’EXPLOTACIÓ

Colombianos en Andorra va denunciar nous casos d’explotació. Des de l’associació van explicar que hi ha diversos treballadors que estarien patint situacions irregulars en empreses de la construcció. “Ens ha arribat el cas d’una persona que fa més d’un any que treballa sense documentació”, va explicar Barbosa, que va afirmar que sovint aquests casos no surten a la llum per por a les represàlies dels caps de les empreses.

D’altra banda, la problemàtica dels treballadors peruans en règim de desplaçats es complica més. Tres més estan en espera de saber si són acomiadats o reubicats. El motiu, segons la versió del col·lectiu, és que es van negar a pujar a una torre de l’estadi de la Federació de Futbol a Encamp, en considerar que els arnesos no estaven en bones condicions. L’empresa responsable de l’obra els va fer fora i ahir estaven pendents de l’empresa subcontractada que els té en plantilla, que podria recol·locar-los.

Els fets són idèntics als de tres peruans de la mateixa empresa. Dos fa un mes que no tenen feina i sense diners, i de moment continuen allotjats a l’hotel de Santa Coloma que els va facilitar l’empresa. Aquests van anar al servei d’Immigració per intentar aconseguir un permís anual, però es va desestimar perquè, segons va explicar un d’ells, el certificat que tenen de les empreses on van estar al Perú no tenen un correu electrònic o un telèfon que permeti verificar l’autenticitat de les dades que demostrin que sumen quatre anys d’experiència.

Els dos obrers van mostrar ahir la seva sorpresa per aquesta demanda. Els mateixos certificats van ser lliurats sense cap objecció per tramitar la documentació com a desplaçats per a sis mesos. També disposen d’un document oficial del govern peruà en què es detalla la vida laboral, que tampoc ha estat admès.

Cal veure si empresa i treballadors –que estan assessorats per l’advocat de l’USdA– arriben a un acord. La situació no és fàcil, ja que estan a Andorra i no poden tornar al seu país perquè, segons justifiquen, envien els diners a la família. Un d’ells té una oferta per anar a treballar a Xile, però si no es desencalla el conflicte aquesta opció s’esvairà.