PERILL PER L’ECOSISTEMA
Alerta per l’arribada d’espècies invasores
L’AR+I monitora dues plantes pròximes a Andorra, una d’elles perillosa per a la salut
Un exemplar de pampa del Caucas.
L’AR+I vigila de prop dues espècies invasores que es troben pròximes de la frontera: la pampa del Caucas i l’Ambrosia artemisifolia, dues plantes que s’han detectat a prop d’Andorra i que preocupen per l’afectació que poden tenir sobre el medi i, fins i tot en el cas de la pampa, sobre la salut humana. Alguns exemplars ja es troben a pocs quilòmetres del país, “a l’altura de la Seu d’Urgell”, segons va confirmar la investigadora de l’AR+I Meritxell Dalmau.
La pampa del Caucas (Heracleum mantegazzianum) és una espècie invasora que figura com un dels organismes invasors preocupants a la Unió Europea. Es tracta d’una planta de grans dimensions –pot arribar fins als dos o quatre metres d’alçada– originària de les muntanyes del Caucas, que es va importar al centre i nord d’Europa amb finalitats ornamentals en jardins. La conseqüència més greu que ocasiona la seva presència és el perill que representa per a la salut humana. Conté una substància tòxica sensible a la llum del sol que ocasiona lesions diverses com ara nafres, cremades, butllofes o inflamacions si es té un contacte directe amb la planta i alhora s’exposa la zona a la llum del sol.
“S’ha detectat presència d’algunes espècies invasores a l’alçada de la Seu d’Urgell”
L’arribada de les espècies invasores “no es pot controlar”, però el que sí que es pot fer és evitar que s’instal·lin al país i es reprodueixin descontroladament. Per aquest motiu, l’AR+I realitza controls periòdics coordinats amb les autoritats veïnes per controlar la posició de les espècies invasores i actuar un cop travessin la frontera, va explicar Dalmau.
“El seneci s’ha d’arrancar manualment, tancar la planta en bosses i cremar-les”
Una planta invasora que no es va poder controlar i s’ha estès per tot el país és el seneci, una flor groga similar a les margarides que resulta tòxica per al bestiar i que ha trobat el seu espai a la vora de les carreteres i els boscos andorrans. Recentment, l’AR+I va realitzar el cinquè estudi de la població d’aquesta flor al Principat amb resultats “preocupants”. La investigació va fer palès un augment de la població i que estan ocupant altituds que fins ara no s’havien registrat, fet que Dalmau va atribuir, en part, a l’escalfament global, que està permetent que el cenici pugui sobreviure en altituds i espais on mai ho havia fet.
Provinent del sud de l’Àfrica, es va introduir a Europa amb la llana importada, i a Andorra ja fa més de 30 anys que hi és. Als prats de muntanya del Pirineu ha trobat un lloc adient per desenvolupar-s’hi i l’expansió ha estat enorme. Resistent a la sequera i als herbicides, el mètode per erradicar aquesta planta és primitiu. “S’ha d’arrancar manualment, tancar la planta en bosses i cremar-les”, va detallar Dalmau, que va afegir que l’esforç, “si no s’arranca constantment”, no serveix de gaire, ja que pot deixar milers de llavors que repoblarien tota la població que s’hagi erradicat. Així i tot, des del Govern han impulsat diverses campanyes per reduir la presència d’aquesta espècie.
UNES 160 PLANTES DE LES 1.600 ESPÈCIES DEL PAÍS NO SÓN AUTÒCTONES
L’actual estat de globalització és una de les raons que fan més fàcil aquest moviment accidental d’espècies que, si s’estableixen, poden provocar canvis dràstics a l’ecosistema. El primer pas de colonització d’un territori s’anomena naturalització, i és el moment en què la reproducció de l’espècie es pot produir de forma autònoma, però en aquesta fase, si la reproducció és controlada, pot no originar problemes per als organismes autòctons.
El problema es produeix quan l’espècie té una taxa de reproducció superior a la de mortalitat i, si no es limita el seu creixement, pot estendre’s i ser cada vegada més freqüent, sobretot si l’organisme té avantatges a l’hora d’expandir-se respecte a altres espècies de la zona contra les quals estigui competint. Si això passa, l’impacte sobre l’ecosistema pot ser devastador.