DEMOGRAFIA
El Principat creix any rere any malgrat la baixa natalitat
La tendència dels últims anys reflecteix que la natalitat s’està reduint significativament, mentre que la població continua envellint
Vianants a l’avinguda Meritxell.
La demografia és un tema complex que preocupa molta gent. Actualment, hi ha dos grans fronts oberts, l’augment de la població, que creix a ritmes molt elevats, i l’envelliment de la població, que es reflecteix en una davallada de la natalitat i un augment de la gent de la tercera edat. Sobre l’envelliment, les dades reflecteixen una disminució percentual d’un 5% de la població de menors de 15 anys i un augment similar pel que fa a la població de més de 65 anys. El problema no és exclusiu d’Andorra. El sociòleg de l’AR+I, Joan Micó, va explicar al Diari que “és un problema que passa a tot Europa i a altres regions com la Xina”, però el país té l’afegit que durant el baby-boom, també es va produir una onada migratòria important de treballadors. Això va provocar un creixement molt important de la població que avui en dia s’està veient reflectit a l’edat de la societat, que cada cop tendeix més cap a la piràmide invertida.
Que la població s’envelleixi cada cop més és un problema greu que deriva en una càrrega excessiva sobre les pensions i que, a la llarga, pot provocar que no hi hagi prou gent activa per cobrir les prestacions dels jubilats. Per aquest motiu, Micó va explicar que la immigració és imprescindible a tot Europa, també a Andorra, per reemplaçar els treballadors que es jubilin i que no puguin ser substituïts pel nombre de gent que neixi al país. Per aquest motiu, Micó va augurar que durant les pròximes dècades “Europa necessitarà milions d’immigrants” per cobrir les demandes de la població.
“Durant les pròximes dècades Europa necessitarà milions d’immigrants”
Un altre debat, i també un front obert per a la demografia, és la quantitat de gent que cap a Andorra. “Aquí tenim un problema de creixement de la població durant l’últim mil·lenni”, va explicar Maria Jesús Lluelles, doctora en Geografia. Des de l’any 2000, la població ha crescut un 32%, cosa que Lluelles va definir com un “creixement descontrolat” que ha provocat que “només amb els residents ja som capaços de col·lapsar el país”. L’augment del nombre d’habitants es deu als esforços per a “satisfer els sectors econòmics”, va explicar la doctora, que també va destacar el canvi que s’ha produït pel que fa a la distribució de les nacionalitats. L’any 2000 la població andorrana es distribuïa en un 41% d’espanyols, 36% d’andorrans, 10% portuguesos, 7% francesos i el 6% restant corresponia a un grup de nacionalitats registrat com “altres”, que engloba països que no tenen la suficient representació per ser comptats individualment (Sud-amèrica, Àfrica...).
“Només amb els residents ja som capaços de colapsar el país”
L’any passat aquesta xifra es va revertir. Les dades més rellevants les trobem amb la població andorrana, que va créixer fins al 46%, en detriment dels espanyols (24%), que molts van aconseguir la nacionalitat i les altres nacionalitats, que es van doblar fins al 15%. Un augment que en part també reflecteix que Andorra ha perdut poder d’atracció respecte a les economies del seu voltant, va concloure Lluelles.
LA IMPORTÀNCIA DE SOCIALITZAR I FER VIDA EN LLENGUA CATALANA
Joan Micó va explicar que per garantir el futur del català, “la base és que hi hagi un volum gran de nens i nenes que s’hagin socialitzat aquí i ho hagin fet en català” independentment de la nacionalitat o origen de cada individu.
A més, la llengua catalana continua sent un element d’integració molt important dins de la societat segons van reflectir els últims estudis d’Andorra Recerca + Innovació, que van concloure que parlar la llengua oficial és un aspecte que es valora com a “molt o bastant rellevant per un 83,3%” de les persones que es van enquestar (800).
Per aquest motiu, Micó va argumentar que una part de la cultura dels nouvinguts, sobretot els més joves, per anar bé, hauria d’estar relacionada amb el català i les interaccions que facin utilitzant l’idioma durant el seu desenvolupament.