CENTRES DE CATALÀ
Els alumnes de català opten per l’autoaprenentatge
La fórmula de l’autoconeixement guiat supera de llarg l’opció de les classes presencials
El Centre de Català d’Encamp.
La modalitat d’autoaprenentatge (o autoconeixement) que ofereixen els cinc centres de català del país és la preferida pels alumnes que s’inicien en l’estudi de la llengua oficial. Al tancament del mes d’octubre, els centres oficials de català del Principat sumaven un total de 1.643 usuaris inscrits en aquesta modalitat. El segon format favorit, ja a una distància notable, és el presencial, amb gairebé 700 usuaris. Els cursos virtuals són els menys sol·licitats: aglutinen, actualment, al voltant de 340 alumnes.
“Els alumnes veuen que poden lligar l’estudi amb els horaris laborals o familiars”
Joan Sans, cap del servei de Política Lingüística, destaca l’increment d’usuaris en la modalitat de seguiment guiat: “És una opció que cada any guanya més usuaris. La gent descobreix que, més enllà dels cursos de presencials i virtuals, hi ha una altra modalitat que els encaixa més bé”. La gran virtut de l’autoaprenentatge (una combinació de treball individual i orientació del professorat) és la flexibilitat horària: “S’hi pot anar, més o menys, a l’hora que vulguis. Els alumnes veuen que poden lligar l’estudi amb els horaris laborals o familiars. A més, tenen l’opció de comptar amb un seguiment més personalitzat. A banda, també poden assistir als grups de conversa per ampliar coneixements”.
“L’aprenentatge d’una llengua no és el mateix que el del codi de circulació. És un procés”
Pel que fa a les dades globals del curs actual, Sans en fa una valoració “molt positiva” perquè “hem crescut respecte de la xifra de l’any anterior”. “El nombre d’alumnes ja va créixer molt, però, quan es va començar a parlar del projecte de llei de la llengua pròpia i oficial, vam viure una allau entre els mesos de setembre i novembre del 2023. Després ja va baixar una mica. Aquest any encara hem crescut més. I això s’explica per l’ampliació de l’oferta i pel coneixement que té la gent del circuit de centres de català, especialment de la modalitat de seguiment guiat”.
Quant a la modalitat de classes presencials, aquesta continua oferint-se de manera doble: cursos extensius i cursos intensius. Així, l’oferta activa suma, actualment, 42 cursos (la majoria intensius: de setembre a gener i de febrer a maig). Als 42 cursos actius se n’afegiran, el gener de l’any vinent, una desena més del nivell A1-1 (l’equivalent a mig A1, és a dir, l’itinerari de coneixements bàsics). L’oferta total serà, doncs, de 52 cursos presencials.
El centre que assumeix més alumnes és el d’Escaldes-Engordany (que també absorbeix l’alumnat d’Andorra la Vella). Dels 1.643 alumnes que segueixen la modalitat d’autoaprenentatge, uns 1.100 estan matriculats al centre d’Escaldes. Els centres que mantenen una xifra d’estudiants estable són els de la Massana (quasi 200) i Encamp (supera els 200). Enguany, han pujat els inscrits al Pas de la Casa (amb un centenar actualment). On més ha crescut la llista d’usuaris ha estat a Canillo, que compta amb prop de 70 alumnes.
Sovint, però, en aquest moment del curs la situació no és la mateixa que durant l’arrencada postvacacional: l’assistència cau i les baixes s’enllacen. “Passa sempre en formació d’adults”, apunta Sans: “Engegues un B1 amb un grup de 15 i, de sobte, comença la mobilitat. En tres o quatre setmanes, algú troba una feina i ja no pot venir al curs. Passa, sobretot, en els cursos presencials. Aquests alumnes, però, els pots recuperar, justament, amb la fórmula d’autoaprenentatge”.
RÈGIM SANCIONADOR
Seguint en l’àmbit lingüístic, però canviat d’eix, Sans, preguntat per l’efectivitat del règim sancionador en el cas dels comerços que no compleixen la nova llei, sosté que fiar-ho tot al càstig econòmic “és absurd”. “L’aprenentatge d’una llengua no és el mateix que el del codi de circulació, per exemple. Hi ha d’haver un procés, un acompanyament. La llei posa els elements perquè s’acompanyi la gent nouvinguda. Una llengua no s’aprèn d’un dia per l’altre”.