ASSOCIACIONS
Les entitats de discapacitats volen més igualtat d’oportunitats
Les associacions que defensen els interessos de les persones discapacitades demanen tenir més igualtat d’oportunitats i més acompanyament.
Persones amb diversitat funcional a la Fira d’Andorra la Vella.
El 53,1% de les persones discapacitades no poden triar com passar el seu temps lliure per la distribució dels entramats urbans. Aquesta és tan sols una de les dades extretes de l’informe publicat per l’Institut Guttmann el mes d’abril i que mostra, dies després d’haver commemorat el dia internacional de les persones amb discapacitat –3 de desembre–, la situació d’aquest col·lectiu. “No pot ser que s’estiguin fent obres a un carrer i que es facin sense adaptar”, reclama la presidenta de l’Associació de Persones amb Diversitat Funcional d’Andorra, Agustina Grandvallet. “Imagina’t. De sobte, et quedes allà enganxada amb la cadira de rodes i caus malament. Després, em tocaria gastar les meves energies i les meves hores lliures si estic treballant per anar a fer la reclamació al comú pertinent per una cosa que hauria d’estar adaptada”, explica.
“Et diuen que seria molt cara fer una reforma, però, realment, el que falta és consciència”, puntualitza el president de Trana Esclerosi Múltiple, Jacint Risco. Segons ell, s’haurien de garantir tres tipus de facilitats: la física, que fa referència a la supressió de les barreres arquitectòniques: rampes, voreres més baixes o ascensors; la sensorial, que és la que s’encarrega de la facilitat amb la qual, sobretot les persones amb discapacitats visuals o auditives, poden accedir a la informació, i cognitiva, que és la que impacta en major mesura la memòria, la percepció i la resolució de problemes.
“Fa falta molta més empatia cap a les entitats i menys traves burocràtiques”
Centrant-se en la seva malaltia, Risco destacaria també la manca de personal en el departament de neurologia de l’hospital, entre 2 i 3 professionals; la necessitat de crear una unitat específica d’aquesta branca sanitària on no només tractar les persones amb esclerosi múltiple, sinó també amb Alzheimer o Parkinson, i un acompanyament psicològic en el moment que es dona el diagnòstic i els mesos després. “A mi em va caure el món al damunt i hauria agraït molt aquesta atenció”, assenyala Risco.
“Et diuen que seria molt car fer una reforma, però, realment, el que falta és consciència”
Des d’AMIDA també es fan ressò de la inserció laboral i les persones amb diversitat funcional. “Estem molt estigmatitzades. Sempre creuen que no som prou rendibles, per exemple. Nosaltres ens hem trobat amb casos de negocis amb categoria d’establiment inclusiu i després no és així”, diu la presidenta de l’associació. “Només reclamem una igualtat, tenir una vida digna, que puguem escollir on volem viure i com volem viure”, conclou.
“Només reclamem tenir una vida digna, que puguem escollir on volem viure i com”
Per la seva banda, la presidenta de la Federació Andorrana d’Associacions de Persones amb Discapacitat –FAAD–, Diana Figueras, demana més “empatia i menys traves burocràtiques” cap a les entitats que, en la seva majoria, estan formades per voluntaris. Però no tot són notícies dolentes. Jacint Risco destaca que a Andorra els usuaris del servei de neurologia de l’hospital estan “molt ben atesos”. “L’hospital té un protocol efectiu davant un brot d’esclerosi. Vas a urgències, t’atenen i als dos dies ja tens visita amb el neuròleg. A banda, tenim connexió directa amb el Vall d’Ebron –un dels millors centres en aquest sentit d’Europa– i amb Tolosa”, recull.
Per a Grandvallet una de les coses més importants és formar-se i informar-se sobre les pròpies malalties i els drets dels quals es disposen. “Si volem traslladar els nostres neguits i les nostres necessitats, hem d’estar primer preparades”, exposa. “Tant de bo no existís ni la federació, ni l’associació. Això voldria dir que hem avançat i que ja estem al mateix nivell que la resta de la població”, conclou.