Només 29 de les 167 empreses que estan obligades han presentat els plans d'igualtat

El 31 de desembre acaba la pròrroga que el Govern va aprovar perquè les empreses de més de 50 treballadors presentessin els seus plans d'igualtat. I quan el termini està a punt d'exhaurir-se només 29 de les 167 empreses que hi estan obligades han fet el registre d'aquest document. "Esperem que d'aquí al 31 de desembre el màxim d'empreses possibles" facin aquest lliurament, ha valorat la secretària d’Estat d’Igualtat i Participació Ciutadana, Mariona Cadena, que ha destacat que si bé "la xifra és baixa" cal tenir present que "és la primera vegada que s'obliga les empreses de més de 50 treballadors a tenir plans d'igualtat" i ha remarcat que "els canvis solen costar" motiu pel qual, ha afegit, es va acordar la pròrroga. S'ha mostrat optimista que moltes empreses encara lliurin els documents abans de finals d'any i ha manifestat, a preguntes dels mitjans de comunicació, que "a partir de l'1 de gener" decidiran "quins són els passos a seguir", ja que ha remarcat que no es plantegen "una segona pròrroga" i que, per tant, caldrà valorar si cal començar o no a sancionar aquelles que incompleixin aquesta obligació.

Cadena ha recordat que la multa que preveu el codi de relacions laborals per incomplir l'obligació de registrar el pla d'igualtat "pot arribar als 30.000 euros" i per aquest motiu ha "animat" les empreses que encara no hagin presentat aquest treball a fer-ho, per "no haver d'arribar a aquestes mesures tan dràstiques". Cadena ha incidit en el fet que el que realment interessa és que aquests plans d'igualtat, més enllà de la seva presentació, siguin un document que s'apliqui i que, per tant, "no quedi en un calaix sinó que ajudi a progressar l'empresa" en l'àmbit de la igualtat.

Cal recordar que també comuns i altres entitats públiques estan obligades a elaborar aquest document i en aquest sentit la secretària d'Estat d'Igualtat ha manifestat que de moment els comuns d'Encamp, Andorra la Vella i Ordino ja han lliurat aquest document i que la Massana està "a punt de tancar-lo". I quant a la resta de corporacions comunals, ha concretat que "també van en la mateixa línia" que el comú massanenc.

Cadena, que ha facilitat aquestes dades en la compareixença davant de la comissió legislativa d'Afers Socials i Igualtat, on ha comparegut acompanyada de la cap d'àrea de Polítiques d'Igualtat, Mireia Porras, i on també ha anunciat que el registre sobre la bretxa salarial, que "aplica" a totes les empreses del país, i no només a les que tenen més de 50 treballadors ,compta ara com ara amb 582 registres. Malgrat sigui el ministeri de Presidència, Economia, Treball i Habitatge qui gestiona aquest registre, Cadena ha valorat que la xifra també és baixa tenint en compte el volum d'empreses del país i que el termini per fer el tràmit també acaba el 31 de desembre.

Permisos de paternitat igualitaris

Durant la compareixença Cadena ha exposat el treball que està duent a terme Igualtat per poder igualar els permisos de paternitat i maternitat i ha reiterat que durant aquesta legislatura ja es volen implantar mesures per a aquesta equiparació. La secretària d'Estat ha reiterat que "la idea és anar augmentant progressivament el permís de naixement pel segon progenitor", ja que la baixa per maternitat es mantindria en vint setmanes i que, per tant el que es vol és "cada any anar augmentant de forma gradual el permís del segon progenitor". Així, ha manifestat que ja s'ha fet un estudi sobre l'impacte econòmic a curt, mitjà i llarg termini de la mesura i ha concretat que s'ha encarregat una segona anàlisi, que es vol tenir cap al 20 de gener, que inclourà per exemple els beneficis pel que fa a les escoles bressol o en l'àmbit de les hospitalitzacions. D'aquesta manera, ha manifestat que aquest segon estudi podrà "dir quins són els diferents escenaris" per poder començar a implementar mesures i ha concretat que ja el 2025 es podria fer alguna acció concreta. La responsable d'Igualtat ha recordat que és "una mesura que afecta no només el sector públic" i que, per tant, es vol aconseguir "el màxim consens amb els agents econòmics i socials del país" perquè es pugui "aplicar millor" tenint en compte, a més, que és "una mesura complexa".

I si bé la intenció és que aquesta equiparació es comenci a aplicar aquesta legislatura, Cadena no ha volgut aventurar-se a dir que serà equiparable a vint setmanes ja el 2027 i ha incidit que serà, en tot cas, intransferible. També ha concretat que es treballa per tenir en compte les famílies monoparentals perquè tinguin l'opció de "poder agafar la totalitat dels permisos, incloent-hi el del segon progenitor" o quedar-se "només" amb el de maternitat, ja que el que no es vol és penalitzar-se des del punt de vista laboral.

Durant la compareixença, que ha servit per exposar les línies estratègiques de la secretaria d'Estat, Cadena ha explicat que l’àrea de Polítiques d’Igualtat, fins ara adscrita al ministeri d’Afers Socials i Funció Pública i a la vegada a la secretaria d’Estat d’Igualtat i Participació Ciutadana, passarà a formar part únicament de la secretaria a partir de l’1 de gener. D’aquesta manera, el Govern dota a la secretaria d'Estat “d’una estructura sòlida per tal de potenciar les polítiques d’igualtat d’una manera transversal”. La secretària d'Estat ha detallat que tenen cinc línies estratègiques que s'estructuren al voltant de la transversalitat, la sensibilització i la formació, el dret a la igualtat en el treball i l'ocupació, la incorporació de polítiques d'igualtat en l'educació, el lleure i l'esport i l'atenció directa. Pel que fa a aquest darrer apartat, ha donat algunes dades concretes sobre les atencions dutes a terme. Així, ha concretat que el programa per a la promoció de relacions no violentes ha vist incrementat la xifra d'usuaris, tal com ja es va avançar el 25-N. Així, aquest any ja s'han atès 60 homes enfront dels 50 del 2022 i el 2023. Tal com ha concretat Porras, el 90% d'aquests casos estan derivats per la justícia, des d'on cada vegada es coneix més aquest programa que va començar el 2017. Per iniciativa pròpia és habitual que els arribin de tres a quatre homes per any, ha completat Porras. Durant la compareixença de Cadena també s'ha concretat que el servei d'igualtat ha atès deu casos aquest any enfront dels nou del 2023 i que el servei d'atenció a les persones refugiades ha registrat 234 casos enfront dels 265 de l'any passat. Del total, 215 atencions han estat de persones de nacionalitat ucraïnesa i dinou de sirianes.