Pere Augé lamenta els mals resultats de la Marca Andorra

El 2019 es presentava el projecte Marca Andorra, a iniciativa de la CEA. El treball, que es va fer en ple procés d’obertura econòmica, havia de servir per construir una imatge de país per projectar-lo internacionalment. Després d’anys de feina entre diferents parts implicades publicoprivades, la marca buscava, a partir de la definició de la idea central de l’equilibri, construir i projectar el país tot creant sentiment de pertinença i alhora esdevenint un reclam per atreure un turisme de més qualitat, inversió exterior qualificada i talent. Tot plegat amb l’objectiu de poder diversificar l’economia i fer capgirar una dinàmica econòmica difícil viscuda des de la crisi del 2007. Van ser diverses persones les que es van arremangar per contribuir a crear aquesta oferta com a país i a vendre una imatge d’Andorra al món.

Un dels fundadors i impulsors del projecte de la Marca Andorra va ser Pere Augé, qui el 2012 es va posar al capdavant de la iniciativa per començar-hi a treballar. Dotze anys després, l’advocat explica que els deures s’han fet a mitges perquè el model de projecció de la marca país no s’ha desenvolupat com calia i, per tant, no s’ha pogut atreure ni tot el talent ni tota la inversió exterior qualificada desitjable.

“No estic content del tot amb el resultant dels primers dotze anys d’obertura econòmica, ja que no ha donat el resultat esperat”, afirma el fundador de la marca, Pere Augé. Justament, un dels motius pels quals expressa aquest sentiment de frustració és perquè considera que no s’ha aconseguit aportar “valor afegit”.

Augé crítica que el model d’obertura econòmica i la manca de focalització en la projecció de la marca país ha comportat l’arribada, no menyspreable, de petits emprenedors, com per exemple els creadors de continguts, o del sector tecnològic o de la salut, però no ha aconseguit atreure empreses d’una consistència major i que aportin el valor afegit que permeti consolidar l’economia. En aquest sentit, remarca que això ha generat una tensió en el mercat immobiliari perquè mentre l’economia vivia un procés de canvi, els preus anaven pujant, atenent que l’oferta d’habitatges era escassa i els que es podien permetre els alts costos eren aquests emprenedors amb un alt poder adquisitiu. Una situació que ha facilitat que es tendeixi cap a l’especulació immobiliària “sense parar-nos a pensar que l’autèntic valor d’una marca país i amb projecció internacional és la d’un país sòlid a tots els àmbits que és capaç d’atreure menys turistes, però de més qualitat, que és capaç d’atreure talent que porta desenvolupament, que atreu el coneixement a través d’universitats o centres d’investigació i que és capaç d’atreure una inversió qualificada i escollida que ajuda a desenvolupar els grans projectes de país”, relata l’advocat.

És per aquest motiu que demana una reactivació de la marca país. Creu que en un primer moment, l’obertura econòmica i el desenvolupament de la marca país va servir per créixer econòmicament i sortir de la crisi, però ara la marca “ha d’evolucionar”. Andorra té unes particularitats de què molt pocs països disposen, com avantatges competitius de primer ordre, la seguretat i la qualitat de vida, així com un sistema fiscal homologat internacionalment i molt competitiu, però no ha sabut treure prou rendiment d’aquestes virtuts. Per aquest motiu addueix que “s’ha construït una part i la segona és la que ens queda i és la més difícil”. El següent pas implica ser capaç “d’atreure grans projectes d’inversió de qualitat”.