“És un xoc molt fort per a les dones quan es veuen sense cabells”

Andorrana. Va fer estudis en perruqueria i estètica a Girona i a Manresa. Porta tota la vida treballant en diverses perruqueries i ara fa uns anys que n’ha muntat una de pròpia. Fa quatre anys que fa perruques per a gent que té càncer.

Per què va començar a fer perruques per la gent que té càncer?

Ja fa molts anys que pels regals de Nadal de les clientes sempre procurava que els detalls estiguessin connectats amb el càncer. Un dia em vaig posar a internet i vaig topar amb Mechones Solidarios. Vaig parlar amb ells i els vaig dir que estava a Andorra i ells em van dir que a Andorra era la primera a participar. Llavors vaig començar a tallar cues i les enviava. I al cap de tres o quatre anys Andbank es va posar en contacte amb mi perquè va veure que havia estat la primera i em van proposar pagar les perruques i els cursos per col·laborar amb la causa. Més gent s’hauria d’implicar en el càncer.

Hi ha més dones o homes que fan servir les perruques?

Normalment venen dones i psicològicament és molt dur per a elles, és un xoc molt fort quan es veuen sense cabells. És impactant i es posen a plorar. Llavors els faig la perruca a mida amb el tall que volen perquè no es noti que la porten.

Quan les veu contentes amb la perruca com se sent?

Em sento plena, contenta i orgullosa. Els proporciono molta ajuda per a la seva seguretat personal i marxen molt contentes de la perruqueria. Em fan moltes abraçades i petons i sento que me’ls fan amb sinceritat. Moltes vegades quan marxen decaic amb plors ja que davant d’elles he de ser forta i no demostrar el que estic sentint.

Com se senten les dones quan es veuen amb la perruca?

Bé, però costa que acceptin el pas de veure’s amb una melena a veure’s rasurades. Els dic que vagin a poc a poc i que s’han d’acceptar perquè si no és complicat. I em fan unes abraçades que és el millor que em puc emportar.

Sent que contribueix a la seva autoestima?

Sí, contribueixo amb la seva autoestima i bastant, només veure la cara de felicitat que posen i sentir que es troben diferents, és un regal molt gran, la veritat.

Creu que més empreses haurien de participar a deixar perruques solidàries?

Penso que sí, les grans empreses haurien d’ajudar més, ja que és poca la inversió, el temps el dedica realment la persona que deixa la perruca però per a la gent que ho necessita és el millor regal que li poden oferir en uns moments tan durs i complicats.

Creu que cada vegada hi haurà més gent que les necessiti perquè s’incrementarà la malaltia?

Espero que no, però va a temporades, hi ha temporades que n’hem prestat 15 i n’hi ha que dos, espero que aquesta malaltia es pugui curar en algun moment i que molta més gent se salvi.

Com a societat hauríem de ser més generosos?

Sí, la societat no és gens generosa i sobretot amb temes com aquests tan delicats estaria superbé que les persones ajudessin més. Amb el tema del càncer amb les perruques i els mocadors es pot fer molta feina si realment es vol, jo faig moltes coses perquè m’agrada ajudar.

On li agradaria arribar professionalment?

Fa 32 anys que em dedico a això i he tingut quatre salons de perruqueria al país. He fet moltes coses i m’he mogut molt però arriba un punt que dius, fins aquí hem arribat. Ara és el meu moment i per això vaig decidir muntar la meva perruqueria.

Un consell per als joves que es vulguin dedicar a aquesta professió?

Preparar-se molt és important perquè és molt dur començar.