SEGURETAT
La policia recull 36 casos de dones maltractades
El cos d’ordre ha detingut els agressors, tots homes, acusats de violència de gènere
Acte d’ahir a la policia.
La policia ha detingut 36 homes pel delicte de violència de gènere aquest any. Són cinc més que el 2023, quan el cos d’ordre va practicar 31 arrestos, i 21 menys que el 2022. La comissària major i cap de l’àrea de policia judicial i investigació criminal de la policia, Teresa Ferreira, va revelar aquestes dades ahir a primera hora de la tarda en declaracions als mitjans de comunicació. Ho va fer poc abans de la conferència que va oferir a la sala d’actes del despatx central de la policia la fiscal de sala delegada de violència sobre la dona d’Espanya, Teresa Peramato. Una setantena d’agents van assistir a la sessió de formació.
“Jo penso que les dones han perdut la por i que cada cop venen a denunciar més”
Ferreira també va apuntar que per poder fer una valoració acurada de l’evolució del nombre de detencions en els últims anys cal tenir en compte que fins al 2021 no estava tipificat el delicte de violència de gènere i tot s’agrupava sota el paraigua del delicte de violència domèstica. La comissària va assegurar, a més, que “la policia i la resta d’institucions” dediquen cada vegada més esforços a combatre la “xacra” de la violència exercida contra les dones, fet que ajuda a fer aflorar més casos: “Jo penso que les dones han perdut la por i cada cop venen a denunciar més”.
El fiscal general, Xavier Sopena.
“A la Batllia i a la fiscalia aquests casos [violència de gènere] són prioritaris”
PRIORITAT
Per la seva part, el fiscal general, Xavier Sopena, va assegurar que la persecució del delicte de violència de gènere i l’atenció a les víctimes és una “prioritat”, tant de la fiscalia com de la policia. “Hi ha uns protocols que permeten activar de manera directa aquest tipus d’atenció. A la Batllia i a la fiscalia aquests casos són prioritaris”, va afirmar. Tot i això, Sopena va apuntar que cal “una regulació molt més precisa” per evitar que les víctimes hagin d’explicar el seu relat dels fets “en diferents ocasions”. És a dir, que després que l’hagi recollit la policia, la víctima l’hagi de repetir davant del batlle instructor i, al final del procés, davant del tribunal. “Hauríem d’evitar aquest tipus de situacions”, va concloure.
Pel que fa a la demanda, expressada per algunes víctimes, que hi hagi una secció de la Batllia especialitzada en violència de gènere, Sopena va admetre que no pot afirmar “de manera concreta” si la creació d’una institució com aquesta estaria justificada. El que sí que és clar, va assegurar el fiscal, és que gràcies a les campanyes de sensibilització i la presa de consciència de la societat les institucions són “més receptives” a les denúncies i inicien “més procediments” per perseguir aquests delictes. Tot i que les dones denuncien més, la violència a què estan sotmeses encara fa que puguin arribar a tardar més de vuit anys a estar preparades per anar a la policia.
Hi ha un patró de perpetrador i de víctima de violència de gènere? La resposta de la comissària Ferreira és clara: “No hi ha un patró definit”. El problema és transversal i afecta persones de totes les edats i nivells socioeconòmics.