CONSELL GENERAL
Govern preveu un superàvit de cinc milions aquest any
L’executiu havia calculat un dèficit de 32 milions.
Ramon Lladós durant la intervenció d’ahir.
El Govern tancarà l’any amb cinc milions de superàvit. Ho va anunciar el ministre de Finances, Ramon Lladós, al debat sobre el pressupost que va tenir lloc ahir al Consell General. Lladós va defensar la “prudència” amb la qual es redacten els pressupostos i ho va exemplificar amb les previsions que tenia l’executiu per al 2024, que va dir que l’any es tancaria amb “32 milions de dèficit”.
A l’altre costat, Concòrdia, el PS i Andorra Endavant van presentar esmenes a la totalitat del text. El primer a intervenir va ser el president de Concòrdia, Cerni Escalé, que va lamentar que el pressupost presentat era “de continuïtat en un país que va cap a una ruta equivocada”, i que hi ha reptes bàsics que el pressupost no aborda adequadament com l’habitatge o el creixement demogràfic. Sobre el benefici de cinc milions, en una intervenció posterior, el líder de l’oposició va explicar que l’estalvi resulta insuficient si es té en compte l’endeutament del país.
“Les inversions responen a les necessitats del país i són realistes amb els reptes actuals”
El PS va coincidir amb el discurs de Concòrdia. Judith Casal va explicar que van presentar l’esmena perquè la proposta del Govern era “curtterminista” i es va fer “sense tenir clares les prioritats del país els pròxims anys”. Casal també va criticar que s’utilitzin els beneficis de FEDA i Andorra Telecom per “equilibrar els comptes” i que no es tinguin en compte les necessitats de les dues societats.
“El pressupost és de continuïtat en un país que va cap a una ruta equivocada”
“La proposta es va fer sense tenir clares les prioritats del país els pròxims anys”
La crítica d’Andorra Endavant es va enfocar en la gestió de recursos. “Cada euro hauria d’anar destinat a millorar el benestar de la ciutadania i els diners públics no haurien de mantenir estructures innecessàries que repliquen la feina del Govern”, va explicar la presidenta del partit, Carine Montaner. Un punt en el qual va coincidir Concòrdia, que també van demanar controlar les despeses de funcionament.
“Els diners públics no haurien de mantenir estructures que repliquen la feina de Govern”
A la rèplica, Lladós va coincidir en el fet que cal que l’administració sigui més eficient, però va advertir que sovint es confonen quines són les despeses de funcionament i que cal considerar que aquestes “engloben principalment la policia, els operaris del SAAS” i altres serveis essencials, per tant, cal vigilar a l’hora de retallar costos, va advertir.
El ministre també va destacar que les inversions previstes responen a les necessitats del país i que són “realistes” amb els reptes als quals ha de fer front Andorra. En aquest sentit, el ministre va destacar l’aposta pel parc d’habitatge públic i les partides en sanitat i educació, que són les dues carteres que reben més finançament, amb 100 i 87 milions, respectivament, així com inversions en infraestructures com la desviació de la Massana a Ordino o l’ampliació de la CG-2.
Les esmenes van ser rebutjades amb la negativa de la majoria i del conseller no adscrit, Víctor Pintos.
DIVISIÓ PER LES EXEMPCIONS FISCALS
Al seu torn, el ministre de Finances, Ramon Lladós, va explicar que “no és veritat que el capital pagui menys impostos que les rendes del treball”, i va afegir que només als primers 10.000 euros ja se’ls aplica un 7% de rendes.
Els partits de la majoria, Demòcrates i Ciutadans Compromesos, també es van oposar a la proposta de canviar les exempcions d’impostos. Jordi Jordana va remarcar durant les seves intervencions que la mesura que van proposar des de l’oposició perjudicaria els petits empresaris i als autònoms, que es veurien sotmesos a una doble imposició a l’hora de pagar impostos. L’argument va ser compartit per Carles Naudi, que va lamentar que amb la mesura es vulgui posar més pressió fiscal “a les famílies treballadores”, que haurien de pagar dues vegades, una com a persona jurídica i l’altra com a persona física, pels seus beneficis.
Cerni Escalé ahir al Consell.