RELACIÓ AMB LA UE
La prèdica del pare Saboya
El primer debat amb cara i ulls sobre l’acord d’associació s’ha saldat amb una sensació de major convenciment entre partidaris de ‘sí’, mentre s’esvaïen les visions més apocalíptiques.
Maria Cosan, Albert Gomà i Gilbert Saboya.
Deia el meu estimadíssim doctor Jones que una cosa són els fets i l’altra les veritats: si en volen de les segones, no vinguin a classe d’història, trobaran filosofia al final del passadís o una església al cap del carrer. I ahir al vespre, al Centre de Congressos d’Andorra la Vella, vam tenir més veritats que no pas fets, en la línia dels posicionaments maximalistes dels darrers temps quan es parla de l’acord d’associació. Com vostès sabran, els fets són empírics, mentre que les veritats obliguen a tenir una bona dosi de fe. No sé si els espectadors venien més carregats de fe o de paciència per empassar-se dues hores i escaig de debat, però en tot cas, la majoria en van sortir satisfets. Ara bé, a l’hora de prendre part, segurament més condicionats per la bona argumentació i la transmissió d’idees que no pas per la comprovació empírica d’aquestes mateixes.
“Em preocupa la qualitat de les persones que puguin entrar a Andorra i no puguem foragitar”
M’atreviria a dir, això sí, que de satisfets n’estaven força més els partidaris de l’acord que no pas els detractors, i és que els primers van trobar en el predicador Saboya el millor transmissor dels dogmes europeus. De fet, per moments només li faltava una túnica, un cor de veus negres al fons i una mica de música amb ganxo per fer alçar els del sí de les cadires de la platea. Ben sostingut per Maria Cosan, Saboya va liderar la defensa del sí amb pedagogia, coneixement de causa i un toc d’humor que no li sabíem, generant el primer aplaudiment de la jornada. Ells dos, juntament amb l’antic eurodiputat català Ramon Tremosa, eren d’entrada els del bloc a favor de l’acord, per bé que aquest venia més aviat a fer puntualitzacions per la seva experiència europea que no pas grans glosses sobre els beneficis de l’acord.
“Em satisfà l’acord aconseguit després de les negociacions que vam engegar fa anys”
A la pràctica, doncs, dos (i potser mig, si m’apressen) contra tres. I quins tres! Rodríguez-Miñana, Bartolomé i Gomà, cares visibles de l’argumentari del no en els darrers mesos. I si volen que els parli amb el cor a la mà, la sensació general va ser que els del sí van fer un berenar sopar a costa dels del no.
Malgrat ser majoria a l’escenari, en molts moments estaven els tres callats com a bons alumnes mentre escoltaven el mestre que els fa una classe magistral. Després de llegir tants evangelis apocalíptics a les xarxes socials, després de tant sentir a parlar d’immigració descontrolada, inseguretat, pèrdua de sobirania i desenses de coses més, l’argumentari del no va quedar més morfundit que un pa al forn massa curt de llevat.
L’excepció va ser Pol Bartolomé i les seves bones taules habituals en debats públics. Com Saboya, també va aixecar algun sonor aplaudiment del públic. El problema de Bartolomé és que és massa bon coneixedor d’Europa i de l’acord, i en el fons un té la sensació que n’és clarament partidari, acceptant que no tot el que aporta és bo per se i sabent que abans de tirar endavant cal fer millores internes al país. Tanmateix, de moment opta per mantenir la disciplina de vot de partit, no fos cas que la concòrdia (valgui la redundància) es trenqui abans del referèndum. Veurem què passa, però, si la cosa s’allarga massa, que no s’esquincin les costures d’alguna camisa que estreny massa.
Del qui sobretot n’esperàvem força més és de l’influencer del no Joan Carles Rodríguez Miñana. Els que naveguem habitualment per la trinxera de les xarxes estem acostumats a veure’l molt bel·ligerant dirigint la tropa dels contraris a l’acord mentre fa suar el secretari d’Afers Europeus i el seu equip. Ahir, però, estava més fred que l’ambient al carrer, i ja és dir. El mateix podríem dir d’Albert Gomà, a qui l’experiència d’empresari no li va ser suficient per batre’s de tu a tu amb Saboya i Cosan.
Sí, encara som lluny del referèndum i queden molts debats per fer, però com ja vam veure en les reunions de poble dirigides pel tàndem Espot&Riba, a l’hora de la veritat al discurs del no li costa d’articular-se i presentar batalla de debò.
Ahir es va veure clarament en les enquestes prèvia i posterior que les coses entre el sí i el no estan més que ajustades, però hom té la sensació que si continuen les prèdiques com les del pare Saboya, el camí dels favorables tendirà a aplanar-se.