Primer pols entre els partidaris i detractors de l’associació

Primer debat públic, asserenat i constructiu entorn de l’acord d’associació. Un pati de butaques pràcticament ple va assistir ahir, al Centre de Congressos d’Andorra la Vella, a l’intercanvi d’arguments entre cinc experts coneixedors de la lletra petita de l’acord (Gilbert Saboya, exconseller general i exministre d’Afers Exteriors i Economia; Pol Bartolomé, conseller general de Concòrdia; Albert Gomà, politòleg; Maria Cosan, economista experta en assegurances i pensions, i Joan Carles Rodríguez Miñana, notari) i una veu qualificada pel que fa al funcionament de la Unió Europea (Ramon Tremosa, economista català i exdiputat al Parlament Europeu per Junts per Catalunya). Durant el debat, convocat pel Col·legi d’Economistes d’Andorra, van aflorar discrepàncies entre les diferents posicions –molt clares–, però, en determinants aspectes, les distàncies no van confirmar-se insalvables. Els ponents van discutir dinàmicament, interpel·lant-se, bastint un col·loqui que havia d’ajudar el públic –societat civil– a definir la seva posició. Saboya i Cosan van defensar el sí fermament, sense titubejos; Bartolomé, Miñana i Gomà van donar els arguments del no, però entre tots tres es van veure gradacions diferents quant a l’oposició a l’acord. Tremosa va col·locar-se en una posició aparentment neutral que, de facto, va servir per assistir els partidaris del sí. El debat el va moderar el periodista i director general del Diari d'Andorra, Ignasi de Planell,.

Les preocupacions que es van desplegar sobre els efectes de l’acord van ser diverses, però molt sovint van dirigir-se cap a l’àmbit econòmic, especialment el financer. Miñana va dir sentir-se amoïnat per la inversió comunitària (“no hi veig cap limitació”) i “la qualitat” (i no la quantitat) dels perfils dels immigrants que entraran a Andorra en el cas que es validi el pacte: “Perdrem els filtres de salut i antecedents penals. No podrem impedir que un ciutadà comunitari que ha comès un delicte s’estableixi a Andorra; ens arribaran petits traficants o carteristes.”

La sobirania va ser una altra qüestió recurrent a debat. Saboya, que va formar part de l’equip que va iniciar les negociacions del pacte, va indicar que s’han conservat les “reserves de sobirania” i això ha de permetre “continuar sent competitius”, un fet que “no era evident a l’inici de les negociacions”. Per a l’exministre, les línies vermelles s’han respectat: immigració, monopolis públics, etc. Miñana, partint de la base que “ningú és plenament sobirà”, va assenyalar la manca de representació d’Andorra a la Comissió Europea o al Tribunal de Justícia de la Unió Europea en el cas que l’acord sigui acceptat per la ciutadania: “La pèrdua de sobirania serà evident. El TSJEU decidirà sobre qüestions que ens afectaran plenament, com ara la llibertat de circulació comunitària”. Gomà, per la seva part, va insistir en la necessitat d’afinar l’aplicació dels acords ja pactats (duaner, monetari...) perquè considera que se n’ha fet una implementació incompleta, parcial, o, directament, “no s’estan adaptant bé”. Gomà també va considerar que cal una relació més estreta amb “els nostres veïns” abans d’embrancar-se de manera intensa amb Brussel·les: “Hem d’aprofundir el nostre vincle amb el Pirineu. La Unió Europea ha de saber que el nostre paper de motor regional és important.”

Tot i que també en va reconèixer debilitats (“no hi ha res perfecte”), Cosan està convençuda dels beneficis del pacte, però sosté que el text negociat “no s’ha explicat bé, no hem sigut prou clars”. Sobre la sobirania, Cosan també va admetre que les especificitats del Principat han de quedar protegides, però “la millor manera de posicionar-se internacionalment és al costat d’Europa. Serem més sobirans si acceptem un acord amb la UE”. En aquest sentit, durant el debat també va treure el cap el paper del comitè mixt que afinarà la lletra petita de l’acord periòdicament: alguns veuen una veu andorrana dèbil; altres consideren que la presència al comitè té un alt valor. Bartolomé va subratllar que l’acord no es votarà en una Andorra idèntica a la que existia quan es va començar la negociació amb Europa: “Cal estudiar l’acord des de la mirada actual. Es va plantejar en un context molt diferent. Ens hem de preguntar si el text reuneix les condicions necessàries per garantir un creixement just i sostenible.” El conseller de Concòrdia, a més, va suggerir resoldre assumptes de fons que el país no té solucionats (com ara una nova Llei del sòl que freni l’especulació, la moderació del creixement demogràfic o la reforma de les pensions) abans d’inserir a la realitat del Principat un acord que “no resol aquests temes”. És, d’alguna manera, el mateix alentiment dels terminis que va proposar Gomà.

SEDUCCIÓ EUROPEA

Amb una àmplia experiència a Brussel·les, Tremosa va voler evitar donar una consigna de vot perquè “són els andorrans els qui han de decidir”. La cortesia, però, va servir de poc perquè els arguments exposats van ser clarament europeistes. Un exemple: “El Brexit va ser un fracàs de l’Europa política. El Regne Unit va decidir deixar de formar part de la Unió Europea, però va voler conservar la lliure circulació de persones, el gran èxit europeu.” O un altre: “Dinamarca i Suècia van optar per no adoptar la moneda comunitària, però més tard han demanat entrar a la Unió Bancària Europea.” “La compra conjunta de vacunes també va ser un altre èxit de la Unió Europea”, va afegir Tremosa, que va insistir en la força de fer pinya. Per a Miñana, aquesta fortalesa de la comunitat no té un efecte crida: “En l’àmbit tècnic podem estar d’acord en determinats beneficis de l’acord, però a la gent no li agrada Europa. No té capacitat de seducció. La gent veu la realitat.” I aquesta realitat, segons el jurista, implica, per exemple, un endeutament constant: “Aquest acord no ens convé. No estem malament com estem.” “No sé si és atractiva o no, però l’alternativa no és gens clara”, va reblar Cosan. “Més enllà del Regne Unit, dels països que han entrat a formar part de la Unió Europea, cap n’ha sortit.” El cert és que els partidaris del no van quedar en desavantatge davant de la claredat dels auguris (es compleixin o no) que van desplegar els defensors del sí. Servit el debat, cal aprofitar l’ocasió d’ahir per encetar un període de veritable discussió, lluny de simplicitats.

SOBIRANIA

SÍ

Gilbert  Saboya, Exministre d’Afers Exteriors

“Hem conservat les reserves de sobirania i això permetrà seguir sent competitius”

NO

Joan Carles R. Miñana, Jurista

“La pèrdua serà evident. El TSJEU prendrà decisions que ens afectaran”

UNIÓ EUROPEA

SÍ

Maria Cosan, Economista

“Fora del Regne Unit, dels països que han entrat a formar-ne part, cap n’ha sortit”

NO

Joan Carles R. Miñana, Jurista

“A la gent no li agrada Europa. No té capacitat de seducció. La gent veu la realitat”

FUTUR DEL PAÍS

SÍ

Maria Cosan, Economista

“La millor manera de posicionar-se al món passa per l’acord amb Europa”

NO

Pol Bartolomé, Conseller general de Concòrdia

“Hem de preguntar-nos si el text garanteix un creixement sostenible”

IMMIGRACIÓ

SÍ

Gilbert Saboya, Exministre d’Afers Exteriors

“Hem aconseguit tancar un acord de control migratori sobirà que envegen”

NO

Joan Carles R. Miñana, Jurista

“Perdrem els filtres de salut i antecedents penals. Arribaran petits carteristes”