VIURE AL PRINCIPAT
El major poder adquisitiu no frena les desigualtats
L’enquesta del cost de la vida el 2024 revela més diferències entre rics i pobres
La ministra d’Economia, Conxita Marsol, a la presentació de l’estudi, ahir.
Les rendes més altes augmenten els ingressos un 27,3% en comparació amb el 2021, situant-se en 41.900 euros de mitjana, mentre que les més baixes s’estableixen en 18.842 euros anuals. Tot i així, el creixement és del 25%, va defensar la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, durant la presentació de l’enquesta del cost de la vida del 2024, que es va dur a terme ahir davant de la comissió legislativa d’Economia.
Marsol es va mostrar positiva amb les dades exposades i va voler matisar que la gent del país cobra més que fa tres anys i que “ho fan més del que ha crescut la inflació”, que ha estat del 10,6%. Preguntada per aquesta desigualtat, va explicar que n’és conscient i que “han arribat persones de molt nivell al país” amb “molta més capacitat”, fet que incrementa la diferència. El que sí que seria una dada alarmant, va afegir, és que “els que cobren més pugessin molt i els que cobren menys perdessin”. Així i tot, la ministra va aprofitar l’avinentesa per reivindicar l’increment del salari mínim interprofessional com a mesura del Govern per millorar el nivell de vida de la població.
“La gent del país guanya més que fa tres anys i cobra més del que ha crescut la inflació”
“Seria alarmant que els que cobren més pugessin molt i els que ho fan menys perdessin”
L’estudi també destaca que el 7,3% de la ciutadania es troba en situació de privació material severa –en contraposició amb el 10% d’Espanya– i el 13,6% està en risc de pobresa. Unes dades obtingudes de les enquestes realitzades a 800 llars andorranes i que han tingut en compte paràmetres com ara no poder fer vacances una setmana l’any; no poder menjar carn, pollastre o peix dues vegades per setmana; no poder tenir una temperatura adequada a la llar els mesos més freds, o tenir un retard en els pagaments relatius a l’habitatge en els darrers dotze mesos.
La ministra va voler matisar que el concepte de risc de pobresa “no té la mateixa connotació en l’àmbit tècnic” que al que “estem acostumats nosaltres” quan es fa servir el llenguatge habitual. “Per exemple, si en aquest país el 60% de la població cobrés un milió d’euros i el 40% cobrés 500.000 euros, aquest 40% també estaria en risc d’exclusió, estadísticament parlant, perquè és un 60% de la mitjana dels salaris del país”, va explicar.
Una altra de les dades importants difoses pel departament d’Estadística, amb Ernest Benedito al capdavant, ha estat que el llindar de pobresa –els ingressos mínims necessaris per poder viure de manera digna– al Principat es troba en 16.102 euros, xifra que significa uns 4.000 euros més que fa cinc anys.
Per primera vegada, l’estudi recull xifres relatives al sector de l’habitatge, en què destaca que el 63,5% de les persones vivien de lloguer i que un 13,8% de la població es trobava en situació de sobrecàrrega dels costos de l’habitatge. Una situació que es dona quan la persona ha de destinar més del 40% dels ingressos a despeses d’aquesta mena, i que ha patit el 2023 una lleugera davallada respecte al 2021, quan se situava en el 17,8% de la població. Per fer una comparativa, a Espanya se situa en un 24,2% i a França en un 17,5%. Entre els factors que expliquen la baixada es troba la millora del poder adquisitiu i la congelació dels contractes de lloguer fins a l’any 2027.
En aquesta línia, Marsol va recordar que en els pressupostos per al 2025 ja s’inclouen les ajudes destinades a la compra d’una primera residència. A més, des del Govern ja s’han encetat les converses amb les entitats bancàries per impulsar una ajuda que permeti a la població accedir a la compra d’immobles, i va avançar que un dels seus objectius és que “part dels ingressos de la inversió estrangera immobiliària, que ha estat més important del que s’havia previst”, vagi destinada a “incentivar i subvencionar” aquesta adquisició. “Hi ha voluntat perquè els bancs també són molt conscients que és bo i necessari per a l’estabilització de tothom”, va concloure.
La redacció de l’estudi respon a un encàrrec realitzat al Govern per part del Consell General amb la intenció de comprovar l’evolució del cost de la vida i reactualitzar-lo en comparació amb “les dades incipients i provisionals realitzades l’any 2018”, que va ser la data que es va dur a terme el primer document d’aquesta mena. Tal com va explicar la ministra, l’enquesta va ser lliurada a l’ens parlamentari el 13 de novembre passat, dies abans del termini, i ara es passarà als diferents consellers generals per al seu estudi i comprensió.