“Els residents d’origen portuguès són el 20% de la població”

Da Rocha ens rep a l’oficina consular per parlar del rumb de la comunitat portuguesa, els reptes que assumeix i l’acord d’associació.

És cònsol general des del setembre, després del canvi de rang de l’oficina, que ha passat de consolat honorari a consolat general. Quines afectacions té aquest canvi?

El pas de consolat honorari a consolat general ha de servir per reforçar la representació diplomàtica de Portugal a Andorra i per enfortir la interacció permanent amb les autoritats del país en tres línies d’acció prioritàries: l’econòmica, la comercial i la cultural i lingüística. També cal aprofitar el canvi per millorar la prestació dels serveis consulars i accentuar la presència burocràtica.

“[l’habitatge] És un problema indestriable de l’agenda política del país”

Quin és el seu diagnòstic del país i de la comunitat portuguesa que hi viu?

Havia visitat Andorra alguna vegada quan era petit. Després, però, vaig passar trenta anys sense tornar-hi. El canvi és molt gran. La població ha augmentat moltíssim. La urbanització del país ha viscut un accelerament molt important respecte del paisatge dels anys vuitanta. El turisme també està molt més desenvolupat. Pel que fa a la comunitat portuguesa, aquesta, tal com demostren els registres, ha disminuït una mica respecte al volum de fa tres dècades.

Quins són els motius d’aquesta disminució?

Aquest descens pot tenir una explicació si tenim en compte la legislació andorrana, que no permet la doble nacionalitat. Així, una part de la segona o tercera generació de portuguesos han preferit adquirir la nacionalitat andorrana, mentre que uns altres segueixen al país com a portuguesos. Actualment, la comunitat portuguesa sense nacionalitat andorrana supera els 9.000 residents permanents, que suposa un 11% de la població del país. Si tenim en compte, però, els ciutadans d’origen portuguès que sí que han adquirit la nacionalitat, parlaríem d’un 20% de la població total.

“El poble portuguès és europeista, se sent Europa propera”

Quina fotografia social fa de la comunitat portuguesa actual?

És una comunitat diversa. Els més joves, per exemple, tenen un perfil més acadèmic, tant els que venen directament de Portugal com els que han crescut aquí. És una comunitat diferent de l’original. L’actual és molt participativa, més integrada en la societat andorrana, amb un domini ampli del català i del castellà. Estem parlant, doncs, d’una comunitat multilingüe, un fet important en un país que viu del turisme. I també cal dir que és una comunitat organitzada a través d’associacions i entitats. Un dels meus objectius és que els grups que formen la comunitat aconsegueixin cooperar més intensament entre ells i amb les institucions d’Andorra, que surtin de la seva pròpia esfera.

Quins són els seus objectius com a cònsol?

Un dels primers eixos en què he treballat ha estat la celebració dels trenta anys de les relacions diplomàtiques entre Portugal i Andorra. Això ha implicat una sèrie d’activitats institucionals i culturals. El passat octubre el copríncep episcopal va visitar oficialment Portugal, on va ser rebut pel nostre president. En aquest sentit, les celebracions de les relacions continuaran durant l’any vinent. Un altre objectiu és ampliar la xarxa de contactes a escala política. I l’obertura del consolat general va en aquesta línia. Ja he mantingut reunions amb les ministres d’Afers Exteriors i Cultura i el secretari d’estat d’Afers Europeus. A banda, he pogut visitar sis parròquies i reunir-me amb els cònsols. Només em queda reunir-me amb la cònsol de la Massana.

Quina ha estat la rebuda a les diferents parròquies?

He copsat un gran interès a cooperar. Una gran obertura a col·laborar amb la comunitat portuguesa en diferents iniciatives. Un projecte important és el de la divulgació de la llengua i cultura portugueses a les parròquies amb l’ajuda de les biblioteques i de les entitats. Cal recordar que Andorra és part integrant, com a estat observador, de la comunitat de països de parla portuguesa, no únicament dels organismes francòfons i iberoamericans. Volem potenciar el portuguès com una llengua universal amb la cooperació de les autoritats locals.

Pel que fa al carrer, quines preocupacions ha detectat entre els residents portuguesos?

La portuguesa és una comunitat conformada per diverses generacions, és a dir, amb diferents experiències de vida. Les preocupacions, doncs, poden divergir. Els residents més grans han de decidir entre quedar-se aquí o tornar al país d’origen, però viure a Andorra va lligat a una alça important del preu de l’habitatge. La població més gran no té aquí les seves arrels, però estan lligats perquè els seus descendents ja han nascut al Principat i molts ja són adults. I en tenim encara una generació més jove, la tercera. La dinàmica familiar té molt de pes en la comunitat i això va lligat a la integració als diferents espais afectius i culturals. Per la nostra part, treballem per garantir la millor interacció entre la comunitat, les institucions andorranes i el consolat. Hem d’assegurar, sobretot, la continuïtat dels serveis consulars.

L’habitatge és el gran maldecap dels ciutadans.

És un problema indestriable de l’agenda política del país. I és, també, una dificultat universal. Als països on he estat treballant com a diplomàtic m’he trobat un problema semblant. La comunitat portuguesa, lògicament, també el pateix de prop.

Té una opinió formada ja sobre l’acord d’associació?

He estat observant el debat polític. Les sessions del Consell General, per exemple. I sé que és un debat que també existeix al carrer i a les xarxes socials. És bo que sigui així perquè és una qüestió rellevant que afecta àmbits com les relacions institucionals, l’economia o els assumptes més socials. Ara bé, l’acord no deixa de ser una qüestió interna d’Andorra que han de decidir els andorrans i seran les institucions les que en gestionin l’aplicació en el cas que sigui validat. La participació de Portugal en aquest debat és la que pot tenir un estat membre de la Unió Europea.

Deia que una part dels portuguesos residents a Andorra ja tenen la nacionalitat. És europeista el poble portuguès?

No puc respondre des d’un punt de vista científic, però jo diria que sí, que el poble portuguès sent Europa com una cosa propera. Portugal es va adherir a la Unió Europea el 1986. La nostra experiència individual, com a país, és positiva. En això crec que hi ha consens. Per a Portugal, Europa és un projecte de pertinença, de pau.