ECONOMIA
Les empreses deixen els plans d’igualtat per afrontar altres dificultats
Només 29 dels 167 negocis que estan obligats a fer-los els han lliurat tot i que el termini acaba el proper dia 31
Treballadora en el seu horari laboral.
El 31 de desembre acaba la pròrroga perquè les empreses de més de 50 treballadors presentessin els seus plans d’igualtat. Només 29 de les 167 empreses que hi estan obligades han fet el registre d’aquest document que, tal com exposa el president de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), Iago Andreu, “no implica grans canvis per als negocis, ja que té una funció, sobretot, preventiva”. Per a la secretaria d’Acció Feminista Andorra, Elisabet Royuela, existeix “cert desconeixement entre el teixit empresarial” i això fa que no “tothom sigui conscient de la importància” que té el text.
És en aquest sentit que des de la CEA ja s’han dut a terme diverses reunions amb el Departament d’igualtat per a saber quins són els punts que es demanen per a intentar “fer de pont entre l’administració i les empreses”, relata Andreu, atès que “a voltes costa més posar-s’hi, que no pas la redacció del document en si”. Per això, Andreu ha relatat com hi ha empreses que “han agafat un model estandarditzat o plantilla, i han anat omplint-la” o, fins i tot, el cas d’empreses que han contractat d’altres perquè els el facin, tot i que reconeix que és una opció més cara.
“No implica grans canvis per als negocis. Té una funció, sobretot, preventiva”
“És més important fer plans útils i amb un sentit, que no realitzar-los amb presses”
Per a Iago Andreu també hi ha un factor determinant a l’hora de veure les baixes estadístiques de participació, ja que considera que, a hores d’ara, Andorra “està experimentant un procés de canvi molt complicat” i “molts empresaris ens han expressat que estan més centrats a aconseguir treballadors, que trobin habitatge i que no marxin, que no pas en els plans d’igualtat”, considera.
“És més important fer plans útils i amb un sentit, que no realitzar-los amb presses”
Preguntada per si s’hauria de sancionar les entitats que no el lliuren a temps, Royuela considera que més que posar càstigs, s’haurien de prendre mesures per a incentivar que es facin. “També seria interessant que des del Govern es donin subvencions per la incentivació, com ja fa Andorra Bussines”, relata. Una visió compartida per la presidenta de l’Associació de Dones d’Andorra (ADA), Mònica Codina, que indica que “s’hauria de confiar en les empreses i en què estan agafant consciència”. En aquest sentit, Andreu puntualitza que és molt més important donar temps i “poder fer plans útils i amb un sentit, que no realitzar-los a les presses”.
El pla d’igualtat consta d’una anàlisi de dades d’acord amb uns barems establerts. Entre ells es troben les diferències salarials entre homes i dones, nombre de contractacions, formacions que es realitzen o horaris.
Paral·lelament, des d’igualtat es va anunciar la voluntat d’equiparar el permís de paternitat i el de maternitat per a 2025. Tal com relata Codina, aquesta mesura neix d’un informe presentat per l’ADA en 2023 on “constava un descans inicial per als homes de vuit setmanes i, durant quatre anys, anar augmentant-lo fins a aquestes 20 que tenen en l’actualitat les dones”. Per a Elisabet Royuela aquesta també és una mesura positiva, atès que “és una discriminació històrica la d’associar la dona a la maternitat”. “Igualment, la conciliació podria ajudar a augmentar la natalitat a Andorra, que és un dels problemes greus que tenim en l’actualitat”, conclou.