ENTREVISTA A DIARI TV
El Col·legi d'Enginyers alerta de l'exposició a riscos naturals importants
El Principat afronta desafiaments, com ara inundacions, allaus i esllavissades, amb la prevenció com a clau per minimitzar-ne els impactes
“Com qualsevol altra regió, Andorra és un territori que està sotmès a riscos naturals" que són importants. Són paraules de Vicenç Jorge, president del Col·legi d’Enginyers, que ahir va ser entrevistat al programa Parlem-ne, de Diari TV. Segons Jorge, els riscos naturals als quals està exposat el Principat no són únicament “teòrics”. També són “històrics”, és a dir, reals, plausibles. L’hemeroteca ens recorda catàstrofes que ratifiquen aquest argument: les inundacions del 1982 o l’allau del 1996 a Arinsal. “Andorra, certament, està sotmesa a molts riscos. El d’inundació, per descomptat, però també d’altres. Som un país de muntanya, amb grans desnivells, amb condicions climàtiques pròpies, per tant, les allaus són un dels altres riscos que ens poden afectar. També cal considerar els riscos geològics. Les esllavissades superficials, per exemple. Aquestes tres serien els més importants. Caldria afegir, però, el risc sísmic, tot i que la probabilitat és molt menor, i el d’incendis forestal, que també ens afectaria menys intensament”, va apuntar.
“El Govern té la missió d’elaborar mapes de riscos d’acord amb la Llei de Protecció Civil”
Per explicar l’exposició als perills naturals, el president del Col·legi d’Enginyers va precisar que el risc és “una combinació de dos factors”. “Per una banda, cal tenir en compte la magnitud del fenomen, és a dir, la intensitat. El volum d’aigua, per exemple, que cau durant una tempesta. El que fa que el risc sigui més o menys perillós, però, no és la magnitud, sinó la vulnerabilitat, i això té a veure amb els béns i les persones que s’han de protegir davant d’aquesta amenaça. Per això, justament, cal que hi hagi sistemes de prevenció”, va assenyalar. Preguntat pel perill de tornar a patir una gran riuada com la del 1982 o com les que van afectar recentment el País Valencià, Jorge va indicar que “el risc d’inundació és un risc estadístic; no hem de pensar simplement si una zona s’inundaria o no s’inundaria”. “Els enginyers treballem sobre períodes de retorn, que són els períodes de recurrència del fenomen natural. Es poden contemplar períodes de retorn de deu anys o de fins a cinquanta o cent anys en el cas d’infraestructures una mica més crítiques, com ara els ponts.” Precisament, una de les feines que té en marxa el Govern és l’elaboració d’un mapa de riscos relatiu a les zones inundables (de mapa per a riscos geològics o d’allaus ja n’hi ha de consultables). “El Govern té la missió d’elaborar aquests mapes de riscos d’acord amb la Llei de Protecció Civil. Cal dir, però, que aquests mapes són documents en procés continu. Les condicions poden variar. Pot canviar la geometria o poden modificar-se les edificacions. I el canvi climàtic també influeix, lògicament”, va expressar Jorge, que considera imprescindible la implicació de les administracions locals en l’elaboració d’aquest estudi hidràulic perquè són les que gestionen els plans d’urbanisme. L’estudi en elaboració ajudarà a conèixer d’una “forma més clara” quines són les zones inundables.
“El creixement ha de ser sostenible. Hi ha una limitació de recursos hídrics, de mobilitat...”
Pel que fa a l’equilibri entre construcció i prevenció, Jorge va recordar que “existeix un cadastre de riscos geològics que qualsevol ciutadà pot consultar. Es pot saber si s’està construint en una parcel·la sotmesa a caigudes de blocs o allaus. Això no vol dir que no es pugui construir, sinó que cal ser conscient del risc que suposa edificar en algunes zones. Ara bé, si el risc és molt alt, es prohibirà, en conseqüència, construir”. En els casos en què no es veti directament la construcció torna a aparèixer un concepte clau: la vulnerabilitat (caldrà adaptar l’edificació al risc, la qual cosa augmentar els costos del projecte). “Si un risc natural és susceptible de causar danys, s’han de protegir les persones i els béns. En el cas d’un riu, per exemple, s’han d’aixecar murs fins a una determinada alçada per evitar la inundació a través de les finestres o altres accessos.” Controlar l’exposició als riscos implica saber gestionar l’ús que fem del territori: “Els enginyers hem participat en els estudis de càrrega i és evident que el creixement ha de ser sostenible en el temps. Hi ha una limitació de recursos hídrics, de mobilitat...”
PROTEGIR EL SECTOR DAVANT L'ACORD D'ASSOCIACIÓ
“Hem de respectar la reglamentació pròpia del Principat”