Els usuaris del bus nocturn augmenten un 25%

El reforç del transport públic nocturn que es va implantar el setembre passat ha incrementat en un 25% els usuaris entre la seva posada en marxa i el mes de novembre. Així ho ha posat en relleu el secretari d'Estat de Transició Energètica, Transports i Mobilitat, David Forné, durant la trobada nadalenca del Govern amb els mitjans de comunicació. Forné ha manifestat que al mes de setembre es van aconseguir unes xifres de 186 usuaris al dia de mitjana i que a l'octubre ja es va arribar als 226 per acabar el mes de novembre amb 292. Així, ha manifestat que entre setmana les línies que donen servei des de la vall central cap a parròquies altes i Sant Julià de Lòria semblen "dimensionades" i que ara caldrà estar a "l'expectativa de com funciona a l'hivern per regularitzar" el seu funcionament.

Així, Forné ha manifestat que els reforços nocturns de la L1, L2 i L3 han "solucionat la major part dels problemes dels treballadors" que viuen en una parròquia diferent d'on treballen i que pleguen tard a la nit. De fet, ha reivindicat "l'escolta activa" que s'ha plasmat no només en el procés participatiu en què van recollir 800 propostes sinó també en el fet d'estar atents a les demandes d'entitats com la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis, que precisament reclamava aquest servei nocturn. "Hem registrat un creixement bastant òptim en els tres mesos" en què la prova pilot del transport nocturn ha funcionat, la qual cosa els fa estar "molt satisfets" per l'ús que se n'està fent.

I pel que fa a altres millores, com la línia al Pas de la Casa nocturna o l'allargament de L6 fins a la Cortinada, Forné ha defensat que són propostes que es tindran en compte en l'estudi d'optimització de recursos que es vol tenir disponible en tres mesos i que ha de marcar les "optimitzacions de les línies i veure cap a on s'han de destinar més recursos de manera progressiva".

Forné ha reivindicat que en totes aquestes millores s'han de veure implicats els comuns i de fet, el cap de Govern, Xavier Espot, ha afegit que precisament han mantingut ja una reunió amb Encamp en la que els cònsols es van comprometre a estudiar la viabilitat de posar en marxa una connexió entre el Pas de la Casa i Encamp. En aquest sentit, Espot ha reivindicat que hi ha d'haver "massa crítica" perquè no pot ser "un servei a la carta". "No tanquen la porta a millorar el servei", ha manifestat, però també ha deixat clar que cal fer un "estudi de mercat que garanteixi" que aquesta línia és "degudament utilitzada".

Tramvia

Aquesta col·laboració dels comuns és la que també busca l'executiu per tirar endavant el projecte del transport públic segregat. En aquest sentit, Forné ha explicat que en la passada taula nacional de mobilitat se'ls va informar que el més adient seria un tramvia urbà lleuger entre la frontera i la part alta d'Escaldes-Engordany. Aquesta primera proposta sembla que ha estat vista amb "bons ulls" pels mandataris comunals i ara és previst que el mes de gener tingui lloc una reunió amb els tres comuns implicats "per acordar els recorreguts i les corresponents reserves d'espais" necessàries. La voluntat és que en dotze mesos es tingui enllestit el pla sectorial que ha de servir com a "garantia urbanística i jurídica" d'aquest transport, tal com va passar també amb el pla sectorial viari. També en aquest treball es vol veure de quina manera s'inclou la connexió amb les parròquies altes, que hauria de ser aèria, una qüestió que des del Govern es vol tractar amb els comuns de la Massana i Encamp per a la corresponent reserva de sòl necessària. Un cop es tingui aquest pla sectorial, que servirà per "discernir el preu global" del projecte, caldrà veure també quins són els següents passos a fer. En aquest sentit, Forné ha defensat que els comuns "van celebrar" que ja hi hagi una proposta sobre la taula tot i que cal tenir present que és un projecte a llarg termini, ja que podria estar plasmat en 40 o 50 anys, tenint en compte també la inversió que seria necessària. Precisament, una part d'aquests finançament podria venir del Banc Europeu d'Inversions. En aquest sentit, Espot ha remarcat que el fet que Andorra pugui tenir l'acord d'associació amb la Unió Europea obriria la porta a altres vies de finançament, tal com es va posar també en relleu en la trobada que ha mantingut aquest mes de desembre amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, i en la qual es va parlar també del projecte ferroviari. "Hem de ser pacients perquè es tracta de projectes amb uns costos associats enormes", ha defensat el cap de l'executiu.

Parc del Maià

Forné també ha reivindicat que un dels projectes importants dels 2025 serà començar a plasmar el parc eòlic del Maià que hauria d'estar en dos anys. I en aquest sentit ha manifestat que "l'impacte" que ha de tenir ha de ser "molt similar" a la construcció de la central de Fhasa, ja que "marcarà la nostra història a nivell energètic".