LEGISLACIÓ
La llei del dipòsit legal inclourà publicacions en línia i continguts audiovisuals
El projecte de llei de dipòsit legal busca actualitzar-se als nous formats ‘online’ i audiovisuals
Si un youtuber o un streamer fa una producció que parli d’Andorra haurà de lliurar una còpia a la Biblioteca Nacional. “Si el contingut que fan aporta un valor per ser conservat, en ser residents tindrien aquest compromís”, va explicar la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell en la presentació d’ahir del projecte llei del dipòsit legal. El principal canvi que aquesta actualització preveu en relació amb el decret anterior, redactat el 1980, és adaptar-se als nous formats online i audiovisuals, a la vegada que es busca conservar la memòria històrica del país. Això inclou enregistraments videogràfics, produccions cinematogràfiques, televisives, radiofòniques i videojocs.
Tal com va explicar la directora del departament de Patrimoni Cultural, Isabel de la Parte, no qualsevol vídeo o fotografia han d’ingressar al dipòsit, sinó que “són només els que tenen un caràcter artístic o que han requerit una preparació per fer-los i que, posteriorment, són per difondre de manera pública”. Amb el nou projecte de llei també s’ha tractat de facilitar el treball als creadors, atès que hauran de presentar menys exemplars de les seves obres. Segons la tipologia del material a presentar, el nombre de còpies demanades per la Biblioteca Nacional i l’Arxiu també és susceptible de variar. Per exemple, en el cas dels llibres s’estableix en tres exemplars, dos si són imatges o un en el cas dels programes d’ordinadors.
“S’ha de preservar tot allò que està passant ara perquè d’aquí a trenta anys en quedi rastre”
També es preveu salvaguardar els continguts d’aquelles pàgines web que tinguin un domini andorrà (.ad) o les que, independentment del seu origen, tracten contingut patrimonial, bibliogràfic, sonor, visual, audiovisual o digital que tingui relació amb el Principat. Queden exclosos els correus electrònics, correspondències privades, continguts allotjats únicament en una xarxa privada, fitxers de dades de caràcter personal o qualsevol supòsit restant que pugui contravenir lleis relatives a la protecció de dades o drets fonamentals de la persona.
“En principi preveiem la contractació d’una altra persona per ampliar l’equip”
Una altra de les novetats que recull el text fa referència a la responsabilitat. Abans l’obligació de fer el dipòsit requeia sobre editors, productors, importadors i impressors. Amb el canvi, aquests últims en queden exempts. “Els exemplars que se sol·liciten de la major part dels documents són menys dels que se sol·licitaven abans i és un avantatge per als editors, perquè no se’ls sotmet a una càrrega econòmica tan important com la que tenien fins ara”, va indicar la cap de la Biblioteca Nacional, Júlia Fernández.
Bonell va explicar que la voluntat de la iniciativa és preservar “tot allò que està passant actualment, perquè d’aquí a trenta anys hagi quedat rastre del que s’ha fet el 2024”. En aquesta línia, De la Parte va destacar que preservar el patrimoni bibliogràfic també és una forma “d’estimular la creativitat i fomentar que se’n puguin crear d’altres.
La ministra va exposar que en augmentar la quantitat d’obres a rebre i catalogar, també creixerà la quantitat de recursos que s’hi hauran de destinar, tant d’espais com de despesa econòmica. “Encara s’ha de veure la gestió i el volum, però en principi preveiem la contractació d’una altra persona per ampliar l’equip”, va declarar. Júlia Fernández va detallar que des de la Biblioteca Nacional s’està treballant en la signatura de convenis amb diverses institucions que permeten poder fer front a la nova càrrega de treball.
El projecte de llei de dipòsit legal entrarà a tràmit pròximament al Consell General i els grups parlamentaris podran presentar esmenes al text per tal de modificar-lo si és el cas. També s’ha anunciat que des del ministeri ja s’està treballant en l’actualització de la llei dels arxius i en el projecte llei de patrimoni amb vista a l’any que ve.