El 20% de la població acumula la meitat dels ingressos

L’actualització de l’estudi sobre el cost de la vida a Andorra posa en relleu una realitat cada cop més desigual: el 20% de la població amb més ingressos concentra el 47,5% d’aquests, mentre que el 20% de la població amb menys ingressos només representa un modest 6,5%. Aquesta bretxa econòmica, que reflecteix un increment de les desigualtats, es veu agreujada per l’encariment sostingut del cost de la vida, amb l’habitatge com a principal factor condicionant.

Segons les dades publicades a l’informe, una llar formada per un adult necessita entre 16.100 i 18.700 euros anuals per mantenir un nivell de vida digne a Andorra. Això suposa un increment notable respecte al darrer estudi, de l’any 2018, en què la xifra oscil·lava entre 12.700 i 14.400 euros anuals. L’augment és fruit, principalment, a l’encariment de l’habitatge, la inflació generalitzada i l’impacte d’una situació econòmica global marcada per la inestabilitat.

L’anàlisi, elaborada pel departament d’Estadística del Govern, aplica diverses aproximacions metodològiques que coincideixen a diagnosticar un repte econòmic important. D’una banda, l’enquesta de condicions de vida estableix el llindar de pobresa en una llar amb un adult en 16.100 euros anuals, l’equivalent a uns 1.342 euros mensuals. Aquesta dada serveix com a indicador clau per entendre la situació d’aquells sectors de la població que no assoleixen aquest nivell d’ingressos i, per tant, es troben en risc de vulnerabilitat.

D’altra banda, l’anàlisi de la despesa en lloguer, un factor determinant en el cost de vida, eleva la necessitat d’ingressos fins als 18.056 euros anuals per a les llars que viuen de lloguer. Aquest càlcul es veu complementat amb l’estudi del cistell bàsic d’aliments, elaborat segons els estàndards de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), que xifra el cost de la vida en 17.313 euros anuals. Finalment, l’enfocament de la renda vital disponible –és a dir, tenint en compte les despeses essencials i els ingressos reals de la població– eleva la xifra a 18.673 euros anuals.

L’informe posa l’accent en el problema de l’habitatge, que s’ha convertit en un dels principals responsables de l’augment del cost de la vida al país. Actualment, el 63,5% de la població viu de lloguer, una proporció molt superior a la dels països veïns, com França o Espanya. Aquesta realitat té un impacte directe sobre les finances de moltes famílies, especialment aquelles amb ingressos baixos o mitjans, que han de destinar una part significativa dels recursos a pagar el lloguer.

L’estudi revela que el 13,8% de la població andorrana destina més del 40% dels ingressos a cobrir les despeses de l’habitatge, com ara el lloguer, l’aigua, l’electricitat i la calefacció. Aquesta situació, coneguda com a sobrecàrrega econòmica, suposa una pressió constant sobre les economies domèstiques, tot i que Andorra presenta millors dades que altres països de l’entorn, com ara Espanya, on el 24,2% de la població es troba en aquesta situació, o la Unió Europea, amb una mitjana del 17,5%.

Tot i això, les dades andorranes continuen sent preocupants, especialment si es té en compte que l’encariment de l’habitatge no ha estat acompanyat d’un increment equivalent dels salaris. Aquesta desconnexió entre ingressos i despeses dificulta la capacitat de les famílies per mantenir un nivell de vida digne i estalviar per al futur.

Una de les conclusions més rellevants de l’estudi és l’augment de la desigualtat a Andorra, tal com posa de manifest l’índex de Gini, que mesura la distribució de la riquesa. Les dades indiquen que el 20% de la població més rica concentra gairebé la meitat dels ingressos totals del país, mentre que el quintil més pobre –és a dir, el 20% de la població amb menys ingressos– amb prou feines arriba al 6,5%. Aquesta asimetria evidencia una distribució desigual de la riquesa que, tot i que no és exclusiva d’Andorra, exigeix una reflexió profunda sobre les polítiques econòmiques i socials necessàries per revertir aquesta tendència.

Les comparacions amb altres països de l’entorn posen de manifest una realitat complexa: mentre que Andorra presenta uns ingressos disponibles superiors als de França o Espanya, el cost de la vida i la desigualtat s’han accentuat en els darrers anys. Aquesta situació ha posat en tensió el poder adquisitiu de les famílies i ha ampliat la bretxa entre els sectors més rics i els més vulnerables de la societat.

Les conclusions de l’informe ofereixen una radiografia precisa dels desafiaments econòmics que afronta Andorra. L’increment del cost de la vida, impulsat principalment per l’encariment de l’habitatge i la inflació, ha posat en relleu la necessitat de polítiques que protegeixin el poder adquisitiu de la ciutadania i afavoreixin una distribució més equitativa de la riquesa.

Amb uns ingressos mínims estimats entre 16.100 i 18.700 euros anuals, el Govern i els agents econòmics es veuen davant el repte d’aplicar mesures efectives per garantir que les famílies puguin fer front a les necessitats bàsiques sense renunciar a la seva qualitat de vida. La lluita contra la desigualtat, l’accés a un habitatge assequible i la protecció dels col·lectius més vulnerables es perfilen com a eixos fonamentals per construir un futur més equilibrat i sostenible per a tota la població.