POQUES CARES NOVES
El nou partit de dretes encara la recta final
Els impulsors denuncien “la deriva intervencionista” i treballen un primer programa. Els caps visibles de Virtus Unita, Albert i Clara Pintat o Bibiana Rossa, hi prenen part
El futur partit de dretes comença a prendre forma. Els seus promotors fan una pausa per les festes nadalenques amb la intenció de donar-li l’impuls definitiu després. De moment dues comissions estan treballant en les grans línies del programa i de comunicació. Fonts properes al nucli de treball afirmen que tenen la certesa que hi ha un “gran nínxol” de votants desencantats amb Demòcrates perquè, “com ha afirmat alguns cops el cap de Govern, Xavier Espot, a vegades s’han adoptat decisions que es poden atribuir a l’esquerra”.
Els fundadors estan satisfets amb la participació i les persones que comparteixen el mateix objectiu. Asseguren que hi ha “molts alts càrrecs de DA” que combreguen amb el projecte, “però tenen por d’arriscar-se si les coses van mal dades”. També hi ha un exministre i una ambaixadora –d’Itàlia i de la Confederació Helvètica–. Clara Pintat participa en les reunions, com ho fa el seu pare, l’excap de Govern Albert Pintat. Els principals promotors són Josep Duró i Joan Antoni Alcántara, pare de la consellera general Meritxell López, que va anar de número 2 a la llista d’Espot. Sandra Tomàs, que va renunciar a la presidència del comitè parroquial d’Escaldes-Engordany de DA, és crítica amb les polítiques del Govern i va considerar que no estan en la línia política de la formació. Es va donar de baixa del partit. Tomàs està treballant en una de les comissions, com Bibiana Rossa, excònsol de Canillo, exministra i exconsellera general amb els socialdemòcrates.
Altres noms coneguts amb una trajectòria llarga en política són Albert Font –exministre de Salut–, Jordi Farràs i les filles d’Enric Tarrado. El germen de la inciativa es troba en Virtus Unita, un grup d’opinió que es va presentar el 2018 i que va néixer sense l’objectiu de reconvertir-se en un partit. També, afirmen les fonts, compten amb la participació de membres d’Unió Laurediana i de Liberals.
La justificació per competir en política s’ha de buscar en la gestió del Govern i algunes decisions que atribueixen a idearis de l’esquerra. “Es crea per la deriva de DA que fa que molts dels seus votants se sentin sorpresos”, apunten. La política d’habitatge no acaba d’agradar per l’elevat “intervencionisme” que consideren que està fent reduir l’oferta de pisos al mercat perquè els propietaris no ho veuen clar. Sí que comparteixen el projecte d’un parc públic d’habitatges que hauria de tenir el suport dels comuns, els quals podrien cedir terrenys per abaratir-ne el cost. És bàsic disposar de l’estudi de càrrega que determini fins a on es pot créixer “perquè els recursos i els serveis són finits”.
Les fonts reconeixen que dins del grup hi ha persones a qui els “costa que se les identifiqui de dretes”, i pel que fa a l’acord d’associació “hi ha una total divisió de postures, com passa entre els ciutadans”. Altres aspectes estan més definits, com ara la defensa institucional del Coprincipat i, respecte a l’avortament, són conscients que s’ha de donar una resposta a la reivindicació social, encara que són favorables a un model ad hoc que s’adapti a Andorra i no posi en perill la continuïtat del bisbe d’Urgell.
Un altre factor que impulsa la formació d’aquest partit és l’objectiu d’evitar que partits com Concòrdia, liderat per Cerni Escalé, guanyin protagonisme les pròximes eleccions. Els impulsors temen que una victòria de partits d’esquerres pugui comportar polítiques fiscals menys favorables per als seus interessos.
En els seus inicis també anaven a les reunions noms importants de DA. Algun ministre i un cònsol, que van marxar quan va anar prenent forma la idea d’un partit.