RECEPCIÓ DE NADAL
Vives insta un debat serè sobre Europa
El Copríncep defensa el bé comú i apel·la a evitar més tensió.
Vista de la sala durant el parlament.
Un discurs amb la mirada a Europa, però sense oblidar els problemes de casa. El Copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, va parlar ahir a la recepció de Nadal sobre l’acord d’associació, del qual va destacar que “té en compte la sobirania i les especificitats d’Andorra”. Vives, que va mostrar-se favorable a l’obertura, va incloure entre els reptes més importants del futur la qüestió “fonamental de ratificar, o no, l’acord amb la Unió Europea”, i va recordar com va acompanyar i donar suport al Govern durant la negociació per obtenir el millor resultat per al país.
Vives durant el discurs al Palau Episcopal.
Tot i les seves paraules, Vives va subratllar que “no em correspon pronunciar-me sobre quina és la millor decisió a prendre, ja que això pertany a la lliure voluntat del poble andorrà”, això sí, va demanar que el debat al voltant de l’acord “eviti el perill d’una mirada basada simplement en interessos personals o partidaris a curt termini, que eviti una tensió o polarització innecessàries o excessives”, i que sigui “ampli, seriós i respectuós”, donada la “transcendència d’aquesta cruïlla per al futur del nostre poble”. Lluny d’això, Vives va demanar una “mirada que es deixi guiar de manera valenta per l’horitzó del bé comú”.
“L’acord d’associació té en compte la sobirania i les especificitats d’Andorra”
“El debat ha d’evitar una mirada basada en interessos personals o partidaris a curt termini”
Encara amb la vista fixa a l’exterior, el Copríncep va demanar que els reptes del país no facin oblidar “la gran importància de les nostres ineludibles responsabilitats en el nostre entorn europeu, en la comunitat internacional i la família humana, en proporció a les nostres dimensions”. En aquest sentit, va animar a continuar actuant “com un país que contribueix amb el Dret internacional, que aporta les seves propostes als debats globals i que protegeix els drets de les persones i la inalienable dignitat de tota vida humana”. Sobre la vida, l’arquebisbe va citar una de les peticions del Papa Francesc, que demana “un compromís ferm de respecte a la vida humana, des de la concepció fins a la mort natural”.
L’any 2025 girarà al voltant de l’esperança, que és el missatge central triat per la Santa Seu. Un sentiment que “ha d’ajudar a afrontar amb valentia els grans desafiaments que tenim com a país”, com ara les dificultats per a l’accés a l’habitatge, on Vives va destacar com “un signe d’esperança” les mesures que s’emprenen des del Govern per “garantir el dret a un habitatge digne per a tothom, amb la construcció d’habitatge públic o la necessària regulació del mercat”. Tot i que va remarcar que les mesures “encara trigaran a donar fruit”, Vives va celebrar que “mostren ja l’inici d’un important camí de futur”.
Vista de la sala durant el parlament.
RENOVAR-SE SENSE NOVETATS
“Renovar-se o morir”, va marcar el Copríncep episcopal a l’inici del discurs, just després de saludar endreçadament les autoritats. La renovació apuntada per Joan-Enric Vives, però, va revelar-se fluixa: un canvi de format mínim, una novetat amb poca força. A la recepció d’ahir, les posicions físiques durant la lectura del discurs van canviar. Si abans el bisbe deia el parlament des de la porta d’entrada a la sala, en aquesta ocasió Vives va situar-se en una tarima al final de la cambra, amb la majoria dels convidats en una posició inferior (només uns quants van compartir-hi tarima: Espot, Ensenyat, Alcobé, Codina...). “Així ens veiem millor”, va destacar el mitrat. El cert és que quan s’anuncia una renovació potser s’esperen altres moviments.
El desenvolupament de la recepció va ser tranquil, sense sobresalts. Autoritats i cares de la societat civil (empresarial, social, judicial, cultural...) a dojo. Tothom adequadament vestit i llustrat (en una direcció força uniforme). Abans del discurs, Vives, com sempre, va saludar els convidats per donar l’oportunitat de felicitar-se mútuament el Nadal. Vam tornar a viure un grau de protocol certament alt. Es va col·locar la premsa en una petita zona delimitada per una cinta (amb cadires de pa d’or prohibides). Els treballadors del bisbat tenien els ulls col·locats constantment sobre el desenvolupament de la pompa. I Vives es dedicava a rebre els convidats al costat de Serrano Pentitat, el bisbe coadjutor (que va tenir un paper molt discret). Entre tant de rigor, però, va grinyolar un fet: l’entrada a palau de les autoritats no estava endreçada per rangs, la qual cosa indicava un cert desgavell. Espot va passar abans que l’executiu (en bloc) i el síndic va saludar el bisbe força estona abans que la subsíndica. Tampoc van encadenar-se els cònsols o els grups parlamentaris. L’ordre estètic sempre fa lluir més la cerimònia.