IMMIGRACIÓ
Els treballadors peruans denuncien abandonament i incompliment legal
L’empresa ignora l’obligació de cobrir les despeses de repatriació i deixa els empleats sense allotjament i recursos
Treballadors de la construcció que van denunciar la seva situació.
Els tres treballadors peruans desplaçats a Andorra per l’empresa Construart es troben en una situació límit després de ser acomiadats. Contractats sota la promesa d’una feina estable i condicions dignes, ara denuncien que l’empresa els ha deixat sense feina, sense recursos econòmics i sense suport per tornar al seu país, incomplint l’obligació de pagar les despeses de repatriació, “com obliga la Llei d’immigració”, va precisar ahir un portaveu de l’USdA, que s’encarrega de l’assessorament d’aquestes persones, a les quals s’ha afegit una quarta que ha acabat el contracte i de qui l’empleador no es fa càrrec del viatge de tornada.
Aquests obrers es troben “abandonats, sense diners ni cap opció viable per continuar a Andorra o tornar al Perú. L’advocat de l’USdA, Eduard Coll, va destacar que l’empresa no tan sols els ha acomiadat sense previ avís, sinó que ha incomplert la legislació en matèria laboral. L’empresa admet que va fer un acomiadament no causal, sense preavís ni comunicació per escrit. Segons l’advocat, aquest tràmit no s’ha fet d’acord amb la llei, “la qual cosa converteix en injustificat aquest acomiadament i implica una indemnització més elevada, ja que el càlcul s’amplia un 25%”.
“És un atropellament. No tan sols és un tema laboral, és una qüestió humanitària”
Els treballadors van ser contractats per un període de sis mesos, el màxim permès per la legislació andorrana per a desplaçats. Tot i això, alguns asseguren que no se’ls havia informat clarament d’aquesta limitació abans d’arribar al país, de la qual cosa l’empresa andorrana culpa una altra de peruana que els treballadors no coneixen. “Si ens haguessin dit que només serien sis mesos i després ens hauríem de buscar la vida no hauríem vingut”, explica un dels afectats.
Amb un sou mensual de 1.620 euros, les despeses bàsiques, com ara allotjament (350 euros) o transport (20 euros), ja reduïen considerablement els seus ingressos reals. A més, afegeixen que se’ls va obligar a fer hores extres, aparentment voluntàries, sota l’amenaça de no renovar-los el contracte si no les complien. També se’ls ha cobrat l’assegurança privada (70-80 euros) que va ser contractada per l’empresa i cancel·lada abans de la finalització del contracte. El fill d’un d’ells es va posar malalt al Perú i no el van atendre perquè ja no tenia l’assegurança.
Dimarts vinent es queden al carrer sense que hi hagi cap resposta ni ningú assumeixi cap responsabilitat. L’USdA considera que Inspecció de Treball hauria d’haver actuat davant una presumpta irregularitat “tan descarada”. Coll incideix que la companyia ha incomplert l’obligació de cobrir les despeses de repatriació, un requisit estipulat per llei per protegir els treballadors desplaçats. “És un atropellament. L’empresa ha ignorat completament les seves obligacions, deixant els treballadors en una situació d’indefensió absoluta. No tan sols és un tema laboral, és una qüestió humanitària”, va afegir ahir el lletrat.
Una altra qüestió que complica el cas és la implicació d’una empresa peruana, aparentment responsable del contracte inicial dels treballadors. Segons el que s’ha pogut saber, aquesta entitat només va aparèixer com a intermediària en la paperassa i els treballadors desconeixien completament la seva existència abans de viatjar a Andorra. Segons Coll, Construart intenta desviar responsabilitats cap a l’empresa peruana, però ho té clar: “És l’andorrana qui els va portar, qui els va donar feina i qui té l’obligació de repatriar-los. Culpar una empresa desconeguda és inacceptable.”
Els treballadors afectats es troben en una situació d’extrema precarietat. La ministra d’Economia i Treball, Conxita Marsol, va assegurar fa uns dies que poden buscar una nova ocupació si volen continuar al país, un procés que no és tan senzill. “Un d’ells ja havia trobat una empresa disposada a contractar-lo, però després es va fer enrere. Hi ha un clima de por i prejudicis que complica la situació encara més”, va denunciar Coll.
El sindicat exigeix una resposta clara i contundent per part de les autoritats andorranes. “La Inspecció de Treball, el Govern... ningú està fent res. No podem permetre que empreses com aquesta segueixin actuant així”, va afirmar l’advocat laboralista, qui també proposa que es prohibeixi a l’empresa contractar més treballadors fins que no resolgui aquesta situació. Els treballadors només volen una sortida digna: que es cobreixin les despeses de retorn i que es compensin els danys ocasionats. Mentrestant, amb les festes de Nadal a tocar, afronten una realitat desoladora, lluny de casa i sense cap certesa sobre el seu futur.