“La resistència seguirà mentre Israel privi els palestins de drets”

A través d’un accident d’autobús en què van morir diversos nens palestins el 2012, Thrall explica amb entrevistes a testimonis com el de l’Abed, el pare d’un dels nens implicats en l’accident, la història del poble palestí i com el sistema israelià s’endinsa i controla els aspectes més íntims de les seves vides.

Com va escollir el tema del llibre?

Volia explicar el conflicte d’Israel i Palestina a través de les vides i les històries familiars de persones, perquè aquest lloc està tan segregat que no hi ha gaires històries que realment puguin unir vides tan diferents. Vaig sentir que, a través de la història de l’Abed en particular, seria capaç d’explicar també la història de l’apartheid, de com funciona realment aquest sistema.

Hi va haver alguna cosa que el sorprengués?

Vaig començar a escriure quan ja vivia a Jerusalem i era el director del projecte Israel-Palestina per a l’International Crisis Group, així que coneixia en detall el sistema que controla les vides palestines. Però el que no havia apreciat era fins a quin punt el sistema també s’endinsava en les parts més íntimes de les vides de les persones, com fins i tot afectava amb qui es va casar l’Abed, quina carrera feia, si anava a la universitat o no o com va impedir que fos present al naixement del seu fill.

Com va evolucionar la situació entre el 2012 i el 2023?

En general, la situació era molt semblant l’any passat a com era el 2012. És una colonització a càmera lenta que s’ha accelerat en l’últim any. Israel ha confiscat més terres ara que en els vint anys anteriors combinats. Especialment, des del 7 d’octubre del 2023 la vida de tots els palestins a Cisjordània i, òbviament, a Gaza ha empitjorat moltíssim.

Com va viure Israel l’atac del 7 d’octubre?

Va ser un xoc absolut. Ningú esperava que Hamas fos capaç de travessar la frontera, ni tan sols en petits grups, i encara menys que la creuessin en grans nombres. La primera imatge d’un camió amb milicians armats vinguts de Gaza va ser impactant per a tots els israelians, inclosos els experts militars. Quan es va saber l’escala dels assassinats d’aquell dia, vaig estar segur que Israel començaria l’atac més gran que havia llançat mai contra Gaza.

L’atac va fer canviar els plans.

Abans del 7 d’octubre, el concepte bàsic de seguretat a Israel era que no volien tornar a ocupar Gaza, sinó que la volien controlar des de fora. El motiu pel qual van deixar Gaza el 2005 va ser perquè el cost era massa alt, era massa sanguinari. Van prendre la decisió de marxar perquè estaven pagant un preu massa alt en vides per protegir 8.000 colons, però el que realment va fer el 7 d’octubre va ser canviar aquest càlcul per a Israel. Ara hi ha molta més disposició a ocupar i controlar Gaza indefinidament des de dins.

Quina opinió en tenen els israelians?

Més del 90% dels israelians creuen que Israel ha utilitzat una quantitat apropiada de força a Gaza, o fins i tot que hauria d’utilitzar-ne més. El nombre d’israelians que s’oposen a la guerra, que creuen que és immoral i que hauria d’aturar-se és molt petit.

Com creu que acabarà el conflicte?

El més probable és que Israel es quedi a Gaza durant molt de temps. És possible que hi hagi un resultat diferent i que hi hagi un acord important d’intercanvi d’ostatges, una retirada israeliana de Gaza i que s’instauri algun tipus de govern tecnocràtic establert amb l’Autoritat Nacional Palestina, però la trajectòria en què estem ara és que Israel s’hi quedarà durant molt de temps.

L’ocupació de Gaza acabaria amb la violència?

Mentre Israel doni privilegis especials als jueus, privi els palestins de drets i ocupi lentament les seves terres, sempre hi haurà resistència. I aquesta prendrà moltes formes, inclosa la violència, això està garantit. No hi haurà fi de la resistència mentre Israel continuï ocupant terres i privant la gent dels seus drets.

La comunitat internacional hi pot influir?

Som a anys llum del tipus de pressió necessària per posar-hi fi. Seria imperatiu retirar armes dels Estats Units a Israel, retirar les armes alemanyes i eliminar el dret de veto al Consell de Seguretat. En canvi, tenim França dient que l’ordre d’arrest de la Cort Penal Internacional contra Putin s’ha de complir, però en el cas de Netanyahu no estan segurs de si aplica, i tenim Europa dient que és una guerra terrible i que estan en contra dels assentaments, però ni tan sols prohibeixen els productes que venen de les terres ocupades.

Com afectarà la presidència de Trump?

Amb Biden, a Gaza han pogut fer el que han volgut i els Estats Units només els renyaven una mica de tant en tant, però a Cisjordània sentien que hi havia límits perquè Biden estava fent petites coses com posar sancions a certs grups de colons. Amb Trump, senten que tindran algú que els donarà suport total en l’ocupació de Cisjordània, incloent-hi l’annexió. Senten que hi haurà suport per a qualsevol cosa que vulgui fer l’extrema dreta.