SALUT
Els fisioterapeutes tenen una llista d’espera de dos mesos
Els centres estan col·lapsats i programen cites per al febrer i el març.
Un fisioterapeuta atenent un pacient.
Les llargues llistes d’espera s’estan convertint en l’estampa habitual dels centres fisioterapèutics. Negocis on les cites es programen de cara al febrer i al març a causa de la quantitat de persones que volen fer ús del servei. Els professionals consultats pel Diari expliquen que la demanda fa anys que és alta, tot i que en els últims sis o vuit mesos l’increment ha sigut considerable. Hi ha professionals que parlen de col·lapse, sobretot a Andorra la Vella, Escaldes-Engordany i Sant Julià de Lòria.
Entre els motius s’apunta a la quantitat de persones desviades des de la CASS, ja que els metges són conscients que a través d’aquestes tècniques es poden aconseguir molt bons resultats en els pacients, i que ara la gent no està disposada a suportar tant el dolor físic com abans. Els professionals consultats coincideixen en el fet que “que sigui una molèstia petita o un mal crònic, ja existeix una consciència que s’ha de cuidar el cos”.
La majoria d’afeccions s’identifiquen en llocs com l’esquena, els genolls o les espatlles. El perfil sol ser el de persones que treballen moltes hores assegudes en llocs com ara oficines o dempeus darrere d’un taulell, o treballadors que fan tasques físiques. Des de fa relativament poc temps, els esportistes, sobretot practicants d’esquí o ciclistes, també s’han sumat a aquesta tipologia de client.
La Seguretat Social cobreix el 65% de la consulta, mentre que la resta ho abona el pacient o l’assegurança de la qual disposi. En cas de voler fer-ho per la via privada, el preu gira al voltant dels 90 euros per a una sessió d’una hora i de 150 euros per 90 minuts. Una quantitat de la qual no tothom pot fer-se càrrec, atès que per efectuar una recuperació de manera correcta solen ser necessàries unes 20.
En aquests casos, la majoria dels professionals coincideixen en el fet que els preus poden ajustar-se i resultar més assequibles en funció de la durada del tractament. “Podríem intentar viure exclusivament de la clientela privada, perquè els marges de beneficis són més alts, però molt poca gent es decideix a fer aquest pas endavant, ja que si no tens una clientela consolidada, podries quedar-te sense feina”, explica el propietari d’una clínica de fisioteràpia d’Escaldes-Engordany.
MÉS BONES CONDICIONS
En el que coincideixen la majoria dels professionals és en la insuficiència de la tarifa que abona la CASS a les clíniques pel tractament de cada pacient. Una xifra que enguany va pujar en dos euros i es va situar en els 16,38 euros. En el cas de ser dues les extremitats que calgui tractar –per exemple, el genoll i el turmell–, el desemborsament creix fins als 20,20 euros.
Una altra de les reivindicacions té a veure amb el fet que la tarifa abonada per la parapública té un caràcter fix, independentment del temps empleat per sessió.
“En el nostre cas, el 100% dels pacients venen derivats per la Seguretat Social. De vegades ens veiem obligats a agafar tres o quatre persones alhora”, expliquen des d’un dels centres de la capital. “Les despeses i els lloguers cada cop són més alts i és l’única forma per no acabar tancant”. La majoria dels fisioterapeutes consultats coincideixen en el fet que això els “fa arribar al final de la setmana esgotats”. Aquestes condicions fan que molts professionals se’n van a treballar a França, ja que allà “els sous són més alts i competitius”.
En aquesta línia, divendres passat, Theo Rogue va ser elegit nou president del Col·legi Oficial de Fisioterapeutes. Entre els seus objectius, hi ha millorar les condicions de la professió i garantir una atenció de qualitat.
MÉS DADES
PRINCIPALS AFECCIONS
Entre les lesions a les quals més han de fer front els professionals de la fisioteràpia es troben les de genolls, les d’esquena i les d’espatlles.
LESIONS ESPORTIVES
El sector de la població que més ha crescut en les consultes han estat els esportistes, sobretot els que es dediquen a la pràctica de l’esquí i del ciclisme.
COBERTURA DE LA CASS
D’aquests tractaments, la Seguretat Social cobreix el 65% del preu, i el client o l’assegurança de què disposi n’abona la part restant.