La policia va resoldre l’any passat el 72% de les 4.251 infraccions penals

El departament de policia va registrar 4.211 infraccions penals durant l’any 2023, de les quals en va aconseguir resoldre un 72%, trametent els expedients corresponents a la justícia amb la identificació del presumpte autor. Les dades mostren una concentració destacada de les infraccions a les parròquies centrals, especialment Andorra la Vella, que va acumular el 33% dels casos, i en zones frontereres com ara la hispanoandorrana i el Pas de la Casa, que conjuntament sumen un 23% del total.

Entre les tipologies de delictes, els més nombrosos van ser els relacionats amb la seguretat col·lectiva, amb 481 casos, tots resolts, seguint per aquells contra el patrimoni, que amb 472 incidents van presentar una taxa de resolució més baixa, del 26%. Els delictes contra la integritat física i moral, amb 325 casos, van assolir un 82% de resolució, i aquells relacionats amb la salut pública, com ara el tràfic i consum de substàncies il·legals, van destacar per un índex de resolució del 98%. D’altres categories, com els delictes contra la llibertat, l’honor i la llibertat sexual, també van tenir percentatges alts de resolució per part de la policia, oscil·lant entre el 69% i el 88%.

A banda d’aquestes infraccions, es van registrar 1.970 contravencions penals, de les quals es van resoldre un 70%. Les contravencions contra els interessos generals van ser les més freqüents, amb 1.088 casos i un 99% de resolucions. També es van registrar contravencions contra el patrimoni, amb 775 casos i una taxa de resolució del 26%, així com 107 contravencions contra les persones, amb el 93% de resoltes.

Comparant amb l’any anterior, les infraccions penals van disminuir un 7%, tot passant de 4.523 a 4.211 casos. Aquesta tendència a la baixa contrasta amb un increment del 32% en els delictes contra la salut pública, impulsat per un augment en les operacions policials contra el tràfic de drogues. En canvi, els delictes contra la intimitat i la inviolabilitat del domicili van caure un 40%, especialment pel descens en casos com el segrest de comptes a les xarxes socials.

La distribució geogràfica de les infraccions reflecteix la densitat poblacional i l’activitat econòmica del país, posant en relleu els desafiaments associats a les zones amb més moviment, com ara les parròquies centrals i els punts fronterers.