REPORTATGE
Briana, plena de sorpreses
El primer nadó de l’any va néixer a les 9.49 hores del dia 1, però els pares l’esperaven abans, tot i que la data marcada al calendari era el 8 de gener.
La Briana amb els pares i el germà.
El naixement d’una criatura sempre és una alegria esperada, però, ai, quan el nadó arriba en hores accidentals de dies assenyalats. La Briana –primera criatura del 2025– va trastocar la planificació dels pares, que van poder celebrar el canvi d’any amb raïm i calma, però sense gaire rebombori més. La mare de la Briana hauria sortit de comptes el 8 de gener, però, com dèiem, tot va accelerar-se a última hora. Els pares –Patricia Morais i Tiago da Silva– amb prou feines van poder dormir tres hores durant la matinada de l’1 de gener. “Vam ficar-nos al llit a dos quarts de tres i poc després de les cinc vaig trencar aigües”, explicava ahir la mare. La sorpresa, però, va ser doble perquè els progenitors esperaven que el part encara s’avancés més: “Ens pensàvem que sortiria abans d’acabar l’any perquè el seu germà va néixer a les 38 setmanes i mitja i ella ha esperat a les 39.”
“Vam ficar-nos al llit a dos quarts de tres i poc després de les cinc vaig trencar aigües”
Un altre canvi de previsió va ser el part pròpiament: el naixement de la Briana va ser natural i el Mateo, en canvi, va néixer per cesària. “És el moment més salvatge del naixement de l’ésser humà”, expressava la Patricia quan recordava el part. La Briana va néixer, finalment, a les 9.49 hores del dia 1: “Va ser molt ràpid, la veritat.” Un dia marcat que els pares volien esquivar: “No volíem que nasqués el dia de Nadal per evitar allò del dos per un, però al final va arribar el primer dia de l’any. Almenys sabem que sempre serà festa.” Ahir, el pare, el germà i una de les àvies acompanyaven la mare i la criatura a l’habitació de l’hospital. Pare i fill es mostraven vergonyosos per l’atenció mediàtica davant d’una Patricia que es deia “molt feliç; estem tots molt bé”. Ara toca recuperar forces: “Estic molt cansada. Fa dues nits que no dormo gairebé.”
Els pares, per cert, sempre van saber el sexe del nadó, malgrat que la forma de la panxa en alguns moments podia fer pensar que seria un nen “perquè era molt semblant a la del Mateo”. I el nom, un altre debat: “Briana sona molt diferent. Volíem que no fos comú. Ens va agradar a tots.” “No ens esperàvem que fos el primer nadó de l’any”, deia la Patricia per tancar, potser pensant que algun altre s’avançaria, però ja sabem que la taxa de natalitat va a la baixa.