REACCIONS AL DISCURS
L’oposició acusa el Govern de falta de decisió
Els líders de Concòrdia, PS i Andorra Endavant retreuen a Espot inacció i poca voluntat de diàleg
Espot passa davant d’Escalé en una sessió del Consell.
El cap de Govern, Xavier Espot, va tractar temàtiques com ara el creixement econòmic sostenible o els pilars del benestar social en el tradicional missatge de Cap d’Any. El discurs va finalitzar amb una proposta en què es convidava la societat civil, les institucions i els partits polítics a la reflexió, i així saber “quin model de país volem de cara al futur”. L’oposició ha reaccionat a les paraules d’Espot amb crítiques d’inacció i voluntat de diàleg.
Cerni Escalé, president del grup parlamentari de Concòrdia, va explicar en declaracions al Diari que des del seu partit estan “oberts a dialogar i a posar solucions damunt la taula”, però que també “s’ha d’actuar amb acció política”. “Nosaltres el que veiem són contradiccions contínues entre el discurs del benestar social i l’actuació que s’està realitzant des del Govern”, va relatar. Escalé va assenyalar que de les proposicions de llei entrades al Consell General pel seu partit, sobretot en matèria de desenvolupament sostenible i inversió estrangera, “cap ha sigut acceptada”.
“El que veiem són contradiccions contínues entre el discurs i l’actuació que s’està realitzant”
Pere Baró, president del Partit Socialdemòcrata, va titllar el discurs de “paraules buides”. El líder de PS posa com a exemple la presentació de la llei òmnibus a principi de l’any passat. “No pot ser que quan estàvem realitzant una taula de treball per tractar les problemàtiques de l’habitatge es presentés de manera unilateral aquest text legislatiu. Hem de treballar plegats, però és que no volen”, va explicar Baró. El polític de la formació vermella també va aprofitar l’avinentesa per destacar que “és DA qui té la majoria al Consell General”, i que “si volguessin fer polítiques pensant en la ciutadania podrien haver-les dut a terme ja”.
“Saben que no continuaran i busquen que sigui el següent qui se’n faci càrrec”
En aquesta línia, la presidenta del grup parlamentari d’Andorra Endavant, Carine Montaner, va explicar que “aquest Govern el que intenta és endarrerir els procesos” i “evitar mullar-se en temes molt importants per al país”. “Saben que no continuaran i busquen que sigui el següent qui se’n faci càrrec”, va declarar Montaner.
“Si volguessin fer polítiques per a la ciutadania podrien haver-les fet ja”
Per la seva part, el president del grup parlamentari de Demòcrates per Andorra, Jordi Jordana, va donar suport a les reflexions emeses per Xavier Espot i va explicar que l’objectiu amb vista al 2025 és que “el país pugui créixer de manera ordenada en diversos sentits, com ara l’urbanístic, la immigració o la inversió estrangera”. Jordana va posar com a exemple el repte que suposa l’habitatge per al país i va explicar que des del Govern s’està “escoltant els diferents col·lectius i institucions implicades”, i llavors es decidirà “si cal o no reformar la Llei d’ordenació del territori”. Ja el 13 de desembre passat els grups parlamentaris van acordar la constitució d’una comissió d’estudi d’ordenació del territori i urbanisme. La idea és que realitzi un informe que reculli les accions i mesures tècniques que es podrien adoptar per promoure el creixement urbanístic de forma sostenible, preservant l’entorn i els recursos naturals. “Hem d’aconseguir un equilibri de creixement, però s’ha de fer de manera sostinguda. Andorra és un país turístic i això implica donar un servei. I per fer-ho necessitem immigració. I si ve gent de fora necessitarem continuar donant un habitatge perquè vingui. Les coses no es fan d’un dia a l’altre”, va concloure.
“Hem d’aconseguir un equilibri de creixement, però s’ha de fer de manera sostinguda”
ELS OBJECTIUS PER AL 2025
Durant el tradicional missatge de Cap d’Any, Xavier Espot va aprofitar l’avinentesa per parlar de temàtiques importants de cara a aquest any com són el referèndum al voltant de l’accord d’associació i l’entrada en vigor de la llei òmnibus. Espot també va fer referència al pressupost, que preveu “unes infraestructures internes ben dimensionades, una bona connexió amb l’exterior, un transport públic eficaç, un sistema educatiu i sanitari de qualitat o una universitat pública de referència”. En matèria social, va posar en valor que el salari mínim “se situarà al tomb de 1.450 euros, amb l’objectiu de continuar caminant cap al 60% del salari mitjà”.