L’art de l’especulació

Andorra torna a convertir-se en un paradís hivernal. No només per als amants de la neu, sinó també per als especuladors immobiliaris, que troben en l’arribada massiva de temporers una oportunitat d’or per omplir les butxaques a costa d’allò que alguns anomenarien l’hospitalitat.

Els temporers es troben amb la desesperació de trobar allotjament i veuen amb impotència com s’anuncien joies del mercat immobiliari: a Encamp, just davant del Funicamp, algú ofereix una habitació amb llit matrimonial i bany privat per uns modestos 1.200 euros al mes. Això sí, els “gastos inclosos” són l’argument estrella per justificar un preu que, amb sort, equival gairebé a tot el sou d’un temporer. Per descomptat, el preu és “no negociable”, perquè no s’ha de regatejar aquest luxe en plena temporada alta.

Si es pregunta si aquest preu inclou unes vistes al mar, com ironitzava un usuari a Facebook, la resposta és no. Però per 600 euros més de fiança, segur que es pot somiar amb elles mentre es pregunta com arribar a final de mes.

Si els 1.200 euros semblen excessius, el mercat també ofereix alternatives per a les butxaques més humils. Per exemple, un treballador explica que el seu conegut argentí paga 500 euros per un llit... compartit en una habitació amb cinc persones més. Un luxe que molts anomenen precarietat, però que alguns etiqueten com “viure la temporada”.

Entre aquests anuncis daurats, les xarxes s’omplen de peticions desesperades. Una parella admet no tenir on anar perquè “no ens poden llogar més i no hem trobat res”. Malgrat tenir un contracte de treball, la manca de vivenda els aboca a la incertesa, com tants d’altres que aterren a Andorra amb l’esperança de trobar feina i una vida millor, només per topar amb preus que semblen més propis de Montecarlo que no pas d’un país de muntanya.

Un altre anunci ens porta a Escaldes-Engordany, on una habitació individual per a temporers es lloga per uns 700 euros mensuals, amb despeses incloses i un mes de fiança. “Només persones interessades”, avisa l’anunciant, com si algú amb aquest pressupost pogués permetre’s ser selectiu amb l’oferta.

No cal ser un expert per veure que sorgeixin pràctiques de lloguer abusives. Els especuladors aprofiten l’alta demanda i la falta d’habitatge assequible per inflar els preus fins a límits inimaginables, creant una bombolla que només beneficia uns quants. Una regulació de l’administració és impossible, perquè aquestes ofertes es promocionen a través de les xarxes i la majoria són particulars o fins i tot inquilins que aprofiten per tenir un ingrés extra.

Com apunta un usuari a la xarxa X, la “moralitat d’aquest país no te l’acabes”. L’explotació immobiliària no es limita als grans propietaris; sovint són arrendataris que subarrenden habitacions i espais a preus desorbitats, aprofitant l’allau de temporers que arriben sense opcions i amb urgència per trobar un lloc on viure. Amb preus més alts que una hipoteca, els especuladors celebren un hivern més d’èxit