L’empresa al·lega que els peruans tenien un baix rendiment

Tot apunta que la polèmica entorn els treballadors de la construcció desplaçats des del Perú s’encamina cap a la via judicial. Les postures entre l’empresa i els tres exempleats estan molt allunyades i les interpretacions no coincideixen en quasi cap punt. Per primera vegada l’empresa, Construart, dona la seva versió dels fets a través de la seva advocada, que en declaracions al Diari va expressar que l’actuació de la intermediària ha estat sempre correcta i respectant la legislació andorrana. La lletrada ho va resumir amb una frase eloqüent: “El personal peruà està més ben pagat que els residents perquè els directius són conscients que han d’estar satisfets”.

Davant aquesta confrontació de parers, l’advocada va rebatre els arguments de l’altra part, representada per l’advocat de l’USdA, Eduard Coll, que està disposat a reclamar a la justícia una indemnització per als tres treballadors, que van ser acomiadats el 31 d’octubre “pel seu baix rendiment”, en paraules de la representació lletrada de Construart. Tanmateix, va remarcar que els quatre mesos que van treballar “van cobrar quasi 9.000 euros, una quantitat gens menyspreable”, admetent que correspon als obrers pagar el desplaçament en transport públic -un bonus de 30 euros- i l’habitació per dormir en un hotel de Santa Coloma. La lletrada posa sobre la taula que un dels futurs denunciats és el fill del primer treballador desplaçat que va ser indemnitzat amb 15.000 euros i que ara viu amb la família al Pas de la Casa. Entén que es pot intuir que “aquesta quantitat per a alguns pot ser una referència, però el pare treballa també a Construat, i es pot deduir que no se’l tracta tan malament si hi segueix”.

Repeteix que van arribar a Andorra per sis mesos contractats per una empresa peruana (Desant Servicios Generales) i van treballar per a Telexarxes a l’estadi de futbol de la federació perquè Immigració obliga a notificar un lloc concret. Entén que Construart ha d’assumir la responsabilitat perquè ha fet d’intermediària. El motiu de l’acomiadament no causal va ser, segons la lletrada, “el baix rendiment i se’ls va avisar. Fins i tot es va aconseguir recol·locar-los, sense resultats”. El contracte finalitzava el 17 de desembre, data fins quan l’empresa va abonar l’allotjament de dos dels seus extreballadors (350 euros mensuals). L’acomiadament va ser verbal i l’advocada defensa que a Andorra “no cal un preavís en un contracte laboral determinat”.

Afegeix que ingressaven uns 2.100 euros mensuals: “Més del que està estipulat en el contracte, de 1.620”, i que les hores extres estan consignades correctament amb una compensació del 40% que exigeix la llei. La lletrada defensa que la quitança que s’ha calculat -consignada a la Batllia- és justa perquè contempla els sous com a variables i l’augment del 40% de les hores extres, de manera que els treballadors han rebut entre 900 i 1.000 euros “per quatre mesos”. Remarca que Construat “paga l’hora més cara als peruans que als residents, no estan esclavitzats, i han rebut un tracte satisfactori”. Molts mesos no van fer hores extres, encara que l’assessora legal deixa anar que “uns d’ells ha guanyat 9.000 euros en quatre mesos”.

Respecte a altres de les demandes, sosté que “la llei no preveu una compensació per danys morals, no és quantificable”. L’empresa, segons l’advocada, abona la seguretat social al Perú i té contractades dues assegurances privades. Reconeix que per aquest concepte se’ls va descomptar 50 euros els dos primers mesos. Admet, això sí, que l’acomiadament no es va fer bé, perquè s’havia de pagar la indemnització immediatament.