TREBALL
L’advocat dels obrers peruans portarà a la Batllia Construart i Telexarxes
El lletrat dels tres treballadors acomiadats l’octubre passat presentarà una demanda judicial contra les dues empreses al·legant múltiples incompliments de la legislació laboral, com ara la cessió irregular d’empleats o acomiadaments verbals. Dos dels afectats han tornat al Perú.
L’Hugo a l'esquerra, que ja és al seu país.
L’advocat Eduard Coll, que representa els tres treballadors peruans acomiadats l’octubre passat, ja té preparada una denúncia contra Telexarxes, Construart i l’administrador d’aquesta última. El lletrat preveu presentar-la a la Batllia en els pròxims dies, al·legant múltiples incompliments de la legislació laboral andorrana. Segons va explicar ahir, dos dels treballadors han pogut tornar al Perú gràcies al suport econòmic de les seves famílies, mentre que el tercer continua residint al Pas de la Casa, en espera que es resolgui la seva situació legal.
En declaracions al Diari, Coll va denunciar que els acomiadaments es van produir de manera verbal, un procediment que incompleix clarament l’obligació legal de comunicar-los per escrit. Segons el lletrat, això constitueix un dels incompliments més greus, ja que deixa els treballadors en una situació de total indefensió i vulnerabilitat. Coll va rebatre les afirmacions de la lletrada de Construart, que havia argumentat que l’acomiadament es va fer segons la normativa. “El comiat verbal no només és irregular, sinó que és nul de ple dret segons la legislació andorrana, i obliga l’empresa a pagar immediatament la indemnització corresponent, cosa que tampoc es va complir”, fet que la lletrada de la societat va admetre. A més, va afegir que justificar un acomiadament no causal amb un motiu com el suposat baix rendiment no és legalment vàlid. Segons el lletrat, aquest tipus de comiat requereix una comunicació escrita detallada, un procés de sanció disciplinària prèvia i, en tot cas, proves que acreditin el rendiment insuficient dels treballadors, “cap de les quals es va presentar”.
“Construart no va pagar l’increment del 40% per hores extres ni totes les despeses d’allotjament”
Coll també va carregar contra el rol ambigu de Construart i Telexarxes en la gestió dels treballadors. Segons el lletrat, Construart va gestionar les autoritzacions de treball al seu nom, però va cedir els empleats a Telexarxes, que els va assignar tasques en projectes específics, com ara l’estadi de la Federació Andorrana de Futbol. Aquesta cessió, segons Coll, incompleix la normativa laboral, que només permet aquesta pràctica si l’empresa està autoritzada com a empresa de treball temporal (ETT). En aquest cas, cap de les dues societats disposava d’aquesta autorització, fet que, segons Coll, demostra una violació clara de la legislació. El lletrat també va assenyalar que els treballadors van desconèixer fins al moment de la seva arribada l’existència de l’empresa peruana Desant Servicios Generales. Va explicar que els empleats van ser obligats a signar un contracte amb aquesta entitat un cop ja eren a Andorra, una pràctica que, segons Coll, no compleix amb els requisits legals per a la contractació de treballadors desplaçats. “No són treballadors desplaçats, sinó empleats contractats directament per Construart, que després van ser cedits il·legalment a Telexarxes”, va concloure.
“Els empleats no sabien res de l’empresa Desant fins a la seva arribada a Andorra”
L’advocat va subratllar que la llei que regula els treballadors desplaçats a Andorra estableix que aquests contractes han de tenir una durada màxima de sis mesos i han de garantir les mateixes condicions laborals que les ofertes al país d’origen. Tanmateix, Coll va posar en dubte que aquest fos el cas, ja que els seus clients no sabien res de l’empresa Desant abans d’arribar al Principat i no van tenir cap garantia clara sobre les condicions laborals prèvies a la seva arribada. A més, va remarcar que els treballadors van assumir costos que, segons la normativa, haurien d’haver estat coberts per l’empresa contractant, com ara les despeses de desplaçament i part de l’allotjament.
Sobre les condicions salarials, va rebutjar les afirmacions de Construart segons les quals els treballadors peruans haurien estat millor pagats que els residents. Segons el lletrat, aquesta afirmació no tan sols és errònia, sinó que contradiu les evidències que indiquen que les hores extraordinàries no van ser remunerades amb l’increment del 40% estipulat per la llei. També va destacar que els treballadors van haver d’assumir part del cost del seu allotjament durant els primers mesos de contracte, ja que Construart només va cobrir les despeses d’hotel durant el novembre i el desembre del 2024. “Des de juliol fins a octubre, els empleats van pagar 350 euros mensuals pel seu allotjament, una càrrega econòmica que no els corresponia”, va recalcar. A més, va afegir que fins i tot si realment s’hagués pagat més als treballadors peruans, això seria discriminatori per als empleats residents que realitzaven la mateixa jornada i tasques similars. “La llei exigeix igualtat salarial per igual feina i qualsevol diferència constitueix una vulneració dels drets laborals bàsics.”
Pel que fa a les indemnitzacions, va posar en relleu que un altre treballador en una situació similar ja va rebre una compensació de 15.000 euros, un precedent que considera aplicable en aquest cas. “És el mateix escenari i els meus clients tenen dret a percebre la mateixa compensació. No hi ha cap raó per tractar-los de manera diferent”, va afirmar.
Finalment, l’advocat va denunciar la manca de transparència en relació amb les primes d’assegurances de salut, que van ser descomptades dels salaris sense que es lliurés cap document justificatiu als treballadors. Segons Coll, aquesta opacitat és un exemple més de la gestió deficient i de les irregularitats que han marcat la relació laboral amb els seus clients.
Amb la denúncia pràcticament a punt per ser presentada, Coll es va mostrar confiat que la Batllia actuarà per corregir aquestes vulneracions. “Aquest cas no només posa en evidència greus incompliments de la legislació laboral, sinó que també subratlla la necessitat de protegir millor els treballadors en situacions de vulnerabilitat”, va concloure.