POBLACIÓ
La Seu creix un 4% en tres anys i vol evitar ser una ciutat dormitori d’Andorra
L’alcalde de la Seu d’Urgell, Joan Barrera, vol evitar que la ciutat es converteixi en una “ciutat-dormitori d’Andorra” davant l’augment de població, que ja supera els 13.000 habitants, un 4,12% més en tres anys. Molts residents treballen al Principat, però viuen a la Seu pel cost de l’habitatge.
El carrer Major de la Seu d’Urgell.
Un dels principals objectius de Joan Barrera, alcalde de la Seu d’Urgell, és evitar que la vila es converteixi en “una ciutat-dormitori d’Andorra”. Barrera, adscrit a l’agrupació Compromís x la Seu-Candidatura de Progrés, admet que la població assumeix una part important de ciutadans que treballen a Andorra, però pernocten diàriament a la capital de l’Alt Urgell: “Si el nivell de vida s’encareix tant, és normal que, al final, la gent vingui a viure a la Seu d’Urgell. És cert que acabem rebent tota classe de gent que no pot viure a Andorra, però hem d’aprendre a conviure i pal·liar la situació des de molts àmbits.”
“Si el nivell de vida s’encareix [a Andorra], és normal que la gent vingui a viure a la Seu”
Precisament, ahir es van conèixer les últimes dades del cens de la Seu i les xifres d’empadronats ofereixen alguna sorpresa. Per primera vegada, per exemple, la ciutat supera els 13.000 habitants: en té, ara mateix, 13.082. En aquest sentit, el creixement poblacional ha estat del 4,12% durant els tres darrers anys. Del total de censats, 10.581 tenen nacionalitat espanyola, 571 colombiana, 325 portuguesa, 246 marroquina, 193 peruana, 155 argentina i 86 andorrana. El trasllat de nacionals andorrans i de residents al Principat a la Seu per viure en unes condicions econòmiques més favorables ha estat un dels arguments que l’ajuntament ha donat els últims mesos per contextualitzar l’augment de la població.
“També patim tensions en l’habitatge. La Seu creix i la pressió s’incrementa”
Aquestes dades, però, no reflecteixen la realitat autèntica de la Seu, que capta molts treballadors andorrans que per l’encariment de l’habitatge viuen a la capital de l’Alt Urgell sense estar-hi empadronats (seria el que es coneix com a població fantasma). “Hi pot haver aquest tipus de població, sí, però és difícil de quantificar. De fet, és una tendència que sempre ha existit. Se sap. El que no podem és anar casa per casa per poder comptar-la. No creiem, però, que es tracti d’una xifra desmesurada.” Aquesta població fantasma que no viu censada s’estalvia el pagament de certs serveis (com ara la recollida d’escombraries), però Barrera assenyala que, alhora, aquests residents tampoc gaudeixen d’altres beneficis que sí que tenen els empadronats: “No tenen dret a la seguretat social o a l’escolarització dels fills. Viuen aquí i ja està. No poden disposar de molts dels serveis locals.”
“La Seu és una ciutat històrica i viva. Volem que sigui un lloc atractiu per viure”
D’altra banda, tal com reflecteixen les dades, la Seu també assumeix un nombre important de ciutadans sud-americans (té un pes especial la comunitat colombiana per un efecte crida), molts dels quals treballen a Andorra, però prefereixen estar censats a Espanya perquè poden viure al país veí encara que es quedin sense feina. “Molts també viuen aquí”, afegeix Barrera, “perquè l’habitatge és més barat. Sabem que treballen a Andorra, però és difícil quantificar-ne la xifra. No podem posar portes al camp. No podem prohibir a ningú venir a viure a la Seu. El que hem de fer és potenciar les polítiques municipals d’accés a l’habitatge”.
L’alcalde reconeix que l’augment del preu de l’habitatge a Andorra tiba el panorama residencial a la Seu: “Com a tot arreu, nosaltres també patim tensions en l’àmbit de l’habitatge. De fet, les xifres del cens demostren per què estem en aquesta situació. La Seu creix i la pressió s’incrementa, la qual cosa té un reflex en el preu de l’habitatge.” Un dels projectes de l’ajuntament per alleugerar la situació és la construcció de cent pisos (dos blocs de cinquanta apartaments) de lloguer assequible (protecció oficial) a l’Horta del Valira. “Són més necessaris que mai. La població ha crescut i els darrers temps no s’ha fet cap promoció de pisos ni s’ha apostat per polítiques d’accés a l’habitatge. Hem d’anar aprofundint.” Barrera reivindica que “la Seu és una ciutat històrica i viva, amb caràcter propi. Volem que sigui un lloc atractiu per viure i treballar. Cal anar endreçant qüestions com ara el comerç, la via pública o la seguretat ciutadana”. El pla general d’ordenació urbana –apunta el batlle– preveu un creixement assolible que pot arribar fins als 17.000 habitants.
Tornant, finalment, a les dades del cens, per segments d’edat, el total de censats d’entre 26 i 59 anys són els més nombrosos, amb un total de 6.224 habitants, seguits dels majors de 60 anys, amb 3.428 empadronats. Els menors de 19 anys sumen un total de 1.323. Del total d’habitants inscrits al padró, les dones continuen sent la població que predomina: 6.676 empadronades davant de 6.406 homes.