REPORTATGE
Uns nadons virals
Els Sonny Angels són una de les últimes modes nascudes a la xarxa social TikTok. Les figures s’instal·len al telèfon mòbil i estan causant furor entre persones de totes les edats.
No resulta estrany passejar pel carrer i comprovar la gran quantitat de telèfons mòbils que porten un ninot enganxat. És la denominada moda dels Sonny Angels. Unes figuretes amb aparença de nadó que han desfermat veritable furor a través de les xarxes socials.
Tot i que aquests personatges han guanyat popularitat recentment, els Sonny Angels es van començar a comercialitzar l’any 2004. L’encarregat del seu disseny va ser el joguinaire japonès, Toru Soeya. En el seu inici, aquestes figures resultaven grans i poc pràctiques per a una vida adulta, mentre que ara són adaptables als diferents formats, fent que es puguin portar acoblats al telèfon o a qualsevol peça de roba.
Els ninots venen en una capsa de cartró que impedeix saber per avançat quin model pot tocar, ja que les possibilitats comprenen qualsevol dels diversos dissenys, que van des de figures amb elements d’animals fins a d’altres que ho fan de fruita. Aquest valor afegit d’incertesa i de sorpresa ha afavorit la realització de vídeos en xarxes socials per part d’influenciadors per veure quin li ha tocat. Una cosa de la qual “era plenament conscient la companyia” i “que ha sabut explotar”, declara el psicòleg i expert en màrqueting Tomàs Navarro.
“Hi ha un gruix de la població que els compra per imitar les persones que admiren”
Allà pel mes d’octubre, la cantant catalana Rosalia va ser de les primeres famoses a deixar-se veure a través de les xarxes socials amb una d’aquestes figures enganxades al mòbil. Però no ha sigut l’únic. Celebritats com Victoria Beckham o la model Bella Hadid també s’han declarat obertament fanàtiques. “Hi ha també un gran gruix de la població que vol imitar les persones que admiren. És una de les formes que tenen les modes de néixer”, relata Navarro. Però, tal com apunta el psicòleg, no qualsevol objecte s’acaba viralitzant, sinó que s’ha de donar un fenomen anomenat the tipping point, que és quan “un producte es descontrola i no saps ben bé per què”. Aquest fenomen ja s’ha donat en altres ocasions amb joguines d’una similar tipologia com va ser el cas dels Funkopops en la dècada del 2010.
“D’originals no se’n fabriquen tants, al món. Per tant, són més difícils d’aconseguir”
Un altre dels factors que explica l’èxit dels Sonny Angels és el valor que aporta l’exclusivitat. Tal com assenyala la propietària de Puzzle Locura, Meritxell Quintana, dels “originals no es fabriquen tantes unitats a nivell mundial” i, per tant, aquests esdevenen “més cars i més difícils d’aconseguir”. De fet, a Andorra no es poden adquirir encara de manera física i s’han de recórrer a rèpliques que tenen un preu de sis euros. Això suposa un estalvi de vuit en comparació als originals.
Des de l’empresa productora, Dreams, han repetit en diverses ocasions que no augmentaran la producció, ja que això significaria una pèrdua de la qualitat en el producte fabricat. Una afirmació amb la qual no concorda Navarro, que diu que “quina empresa estaria perdent diners quan poden guanyar-ne més?”. Una de les hipòtesis que s’estudien és que Dreams estigui pensant en la possible revalorització com a objecte de col·leccionista en el futur.
Sigui com sigui, les botigues distribuïdores del Principat han vist créixer els seus beneficis gràcies a ells. Des de Freegun Shop Andorra, s’ha confirmat al Diari que durant el Nadal han venut a un ritme de vint peces al dia, mentre que des de Puzzle Locura confirmen un total de 150 des de l’inici de les festes.
També els ha donat per poder identificar diversos perfils de compradors. En troben dos, principalment: nens i nenes d’entre vuit i deu anys, i gent en la trentena. “Jo només en tinc tres, però conec companys de classe que en tenen deu o onze”, explica la Maria, de dotze anys. “Conec gent que els compren només per gravar un vídeo per a Instagram”, relata. Per la seva part, el dependent d’un dels locals consultats assenyala que “les persones que hem nascut als anys 90 cada vegada busquem més objectes que ens facin reconnectar amb la infantesa”. “Si no podem comprar-nos una casa, haurem de fer alguna cosa, no?”, conclou entre rialles.
Però tal com neix una moda, també l’acompanya una data de termini. “Ja passat Nadal hem detectat una baixada en aquesta venda”, assevera Meritxell Quintana. “Suposem que es continuarà venent, però amb un altre ritme”, finalitza.