La continuïtat de Souque a Finances penja d’un fil

El blindatge del qual gaudia Noelia Souque com a secretària d’Estat d’Afers Financers Internacionals i la convertia en intocable s’ha esquerdat definitivament des de no fa encara ni dos mesos. Una cuirassa que li permetia mantenir una relació tensa, de falta d’entesa si no inexistent, amb l’Autoritat Financera Andorrana (no es parla amb el cap del regulador, David Cerqueda), amb la patronal bancària i amb el mateix ministre Ramon Lladós, de la qual depèn, i seguir en el càrrec. I no seria perquè no s’hagi demanat el seu cap repetides vegades per part de tots els damnificats de la política escaldenca. Arran del pacte de governabilitat de DA amb Acció, partit del qual va ser número dos de la nacional les eleccions passades, era intocable, però des del desembre passat la quota de poder per donar suport a la majoria de DA i CC estaria més que coberta. El nomenament de Judith Pallarés com a secretària general de l’Institut de la Dona després de la sobtada renúncia de Montserrat Ronchera altera el tauler de joc dels equilibris postelectorals per bastir una majoria sòlida al Consell. Pallarés era la cap de cartell d’un partit (?) que va sorgir in extremis de l’enèsima escissió-autodestrucció de Liberals en una dècada, en un intent desesperat de conservar les parcel·les de poder que va ocupar la legislatura anterior, quan Xavier Espot va haver de formar el primer Govern de coalició de la història d’Andorra per ser investit cap. Una formació que ha rendibilitzat al màxim els irrisoris resultats que va obtenir la nit del 2 d’abril del 2023. El pacte amb Demòcrates a la llista parroquial d’Escaldes va obrir les portes del Consell General a la formació que menys vots va obtenir a les eleccions (795, un 4,19% del total) de la mà de Marc Magallón, que acompanyava Trini Marín.

MANERES I CAPACITATS

Els crítics amb la secretària d’Estat li retreuen que no ha entès el seu paper, ni fins on arriba el seu marge de maniobra. I hi caldria afegir, segons les mateixes fonts, unes maneres i unes capacitats professionals en entredit per al càrrec per al qual va ser designada. Des del primer moment que va accedir a la secretaria, la relació amb els seus interlocutors va començar malament, i amb el temps només ha empitjorat, per la qual cosa el nombre dels que han demanat i demanen que se la cessi només ha augmentat. I no és el primer cop que Noelia Souque es veu envoltada de la polèmica pel seu comportament, ja que quan encara no feia ni dos mesos que exercia el càrrec el seu nom va arribar al Consell per boca de Carine Montaner. No precisament per cantar-ne les excel·lències, sinó per posar en relleu la seva mala relació amb els bancs. El ministre Lladós va haver de sortir a defensar-la lloant una cooperació amb el sector financer constructiva, intensa i satisfactòria per a totes les parts. Eren altres circumstàncies. Ara que ha perdut l’escut que li parava tots els cops, no té la continuïtat garantida. Tot el contrari.

Acció és un soci amb el qual pot comptar el Govern (suport incondicional a l’acord amb la UE, per exemple). Souque té un recorregut destacable: ha viscut i treballat a Brussel·les, on ha estat al capdavant de les relacions internacionals i institucionals d’empreses multinacionals, negociant la seva col·laboració amb organismes, és llicenciada en Dret Internacional i Europeu, màster en Dret Internacional i té el títol de màster en Diplomàcia de la Unió Europea pel College of Europe. Ben diferent és de què serveix comptar amb Acció perquè en política ets el que peses i ells són irrellevants en implantació i suport electoral. En les secretaries d’Estat l’important no són els currículums, sinó el valor afegit que s’aporta i si la formació i tarannà s’adeqüen a un càrrec eminentment polític. I les quotes tampoc ho poden tapar tot.