Queixes veïnals pel soroll dels locals d’oci a peu de pistes del Tarter

L’activitat d’oci a peu de pistes concentrada al Tarter s’ha convertit en un maldecap per a alguns veïns de la zona. “És com tenir la música dintre de casa”, relata una resident. No és una problemàtica nova, el ministeri de Medi Ambient –que controla que es compleixi la regulació en matèria de contaminació acústica– es va trobar amb els establiments abans de l’inici de la temporada d’hivern 2023-2024 ateses les queixes per soroll que ocasionaven perquè fessin més esforços per reduir l’impacte de la seva activitat, i “els locals van dur a terme reformes i millores”. Ho van fer, va assegurar l’executiu en resposta a preguntes del Diari, tot i que els estudis acústics asseguraven que estaven complint la normativa en aquesta matèria. Tot i així, l’any passat es van imposar dues sancions a negocis, una fruit d’una queixa d’un veí i una altra d’ofici, pels propis mesuraments que porta a terme el departament. L’any anterior s’havien instruït dues multes més.

El problema que exposa la veïna que denuncia la problemàtica són les sessions musicals diürnes que tenen permís per fer a l’exterior fins a les 22 hores, però també el volum de clientela que atreuen durant la nit i que provoquen un moviment important de persones a l’exterior que entren i surten o que “continuen la festa als cotxes”, per la qual cosa “els veïns hem d’estar trucant constantment a la policia”. Viu davant de l’establiment The Boss, però també assegura que li arriba l’impacte de l’Abarset i en el passat ja va tenir un mesurador de so a casa, que és l’alternativa que novament li ofereix Medi Ambient per determinar si el volum que hi arriba és ajustat a la regulació. Però admet que no hi creu perquè “continuo tenint una discoteca dins de casa meva”. També ha traslladat la queixa al comú de Canillo, que li recorda que aquesta en concret és una competència governamental.

El Govern puntualitza que les denúncies formals són les que permeten mesurar si les llars suporten més decibels del que toca. I de formals, afegeixen, n’han tingut una aquest any i dues el passat –una de les quals va derivar en sanció i l’altra es va arxivar perquè es va considerar que els nivells de soroll eren correctes–. El que diu la normativa per a aquests casos és que el màxim són 55 decibels dBA en horari diürn (fins a les 22 hores) si es tracta d’una zona no industrial, però introdueix un matís: si el so d’aquell indret sense música és ja superior a aquest nivell (pel volum de trànsit que hi passa o si està a tocar del riu) es permet superar el topall. L’executiu defensa que la normativa és estricta i que “el compliment dels límits legals garanteix que no es sobrepassi un nivell màxim de soroll”. Per normativa, els establiments d’aquest tipus han de tenir doble porta i un limitador acústic. A tall genèric de país, assegura que “hi ha un contacte permanent amb aquest tipus de locals, i sempre es mostren molt col·laboradors i busquen la manera que els seus negocis encaixin amb el compliment normatiu”. Van insistir que és el cas dels negocis del Tarter i afegeix que un dels locals ha tornat a fer intervencions abans de l’arrencada d’aquesta temporada d’hivern “per reduir al màxim les molèsties de soroll”.

El ministeri instal·la, alhora, sensors acústics a la zona durant la temporada per comprovar si els nivells de so compleixen o si hi ha alteracions. La policia, al seu torn, ha explicat al respecte que "darrerament" no s'han fet intervencions específiques pel soroll provocat pels clients que s'acumulen a l'exterior dels locals però que si reben trucades de queixa es desplacen i actuen. No obstant, apunten que "des de la policia som conscients de la quantitat de gent que mouen aquests establiments sobretot les nits d'hivern, i sempre hi acostuma a haver presència policial" i s'actua si es detecta una infracció.