COMPAREIXENÇA AL CONSELL GENERAL
El president dels geòlegs alerta que “Andorra no pot suportar la població que acull”
El portaveu dels geòlegs apunta que la pressió del sòl augmenta l’exposició als riscos naturals
Valentí Turu, president del Col·legi de Geòlegs d’Andorra, considera “una evidència” que la superfície del país “no és capaç de suportar la població que té”. Aquesta pressió implica unes conseqüències, entre les quals cal destacar una major exposició als riscos naturals. En aquest sentit, Turu sosté que el país disposa d’infraestructures més sòlides que les existents el 1982 (any en què es van patir greus inundacions, que “es podrien repetir”) per evitar els efectes adversos d’un fenomen extrem, però alerta que l’eficiència completa d’aquestes infraestructures no està del tot garantida: “Estem més ben preparats, però és molt possible que hi hagi punts que encara calgui resoldre.” Els riscos naturals als quals el Principat està més exposat són les inundacions, els terratrèmols, les allaus i els incendis.
“La pressió augmentarà en indrets on fins ara no es construïa perquè hi havia cert perill”
Per a Turu, que ahir va comparèixer a la comissió d’estudi per assegurar un creixement sostenible del Consell General, no tot depèn d’elevar murs: “No és l’única via possible de gestió.” “Ens caldria, per exemple, actualitzar els mapes de riscos vigents i disposar d’altres tipus de mapes, com ara els d’inundabilitat, que encara no tenim a disposició pública.” Turu no dubta que en el futur el risc geològic augmentarà: “Cada vegada hi ha més pressió del sòl perquè la demanda de superfície és més alta. Les zones fàcilment construïbles ja han estat edificades, però, de mica en mica, la pressió anirà augmentant en indrets on fins ara no es construïa perquè hi podia haver cert grau de perillositat. El risc ja existeix, però la pressió ens hi exposa més.”
“Hem de saber com gestionar els riscos, de quina manera no ens hi hem d’exposar”
Tanmateix, el president del col·legi creu imprescindible millorar la inversió en infraestructures i controlar-ne l’estat: “Cal vigilar el manteniment dels dics, per exemple. No pot ser que, si s’omplen de sediments, després no es buidin.” “Les polítiques de prevenció que s’han desenvolupat fins ara han tingut uns fruits beneficiosos per a la societat, però el que convé ara davant del creixement poblacional que estem experimentant és la millora de les fonts d’informació que tenim a l’abast. Hem de saber com gestionar els riscos, com mitigar-los, de quina manera no ens hem d’exposar-hi”, va apuntar. “Fins ara no hi ha hagut simulacions. No s’ha fet prevenció organitzada.” El perfeccionament dels sistemes d’alerta és una altra de les possibles millores assenyalades per Turu.
El portaveu també va demanar la creació d’un organisme que centralitzi els estudis de cartografia del territori: “Existeixen AR+I i altres grups de recerca, alguns dins de l’administració, però és cert que hi ha una disgregació de tot el coneixement en la matèria.” Un altre punt que va subratllar és el dels efectes de l’ampliació de la massa forestal per una manca de gestió més enllà del manteniment: “El creixement dels boscos redueix els recursos hídrics disponibles.” La disminució de les precipitacions va ser un altre dels avisos: un 20% menys de pluges des d’ara fins al 2100.