SISTEMA JUDICIAL
Un lletrat sospita d’accions irregulars d’un magistrat
L’advocat pressuposa conflictes d’interessos del jutge en subhastes públiques de diversos béns immobles.
El Registre Civil ha desestimat la petició formulada per l’advocat Emili Campos, que havia sol·licitat informació relativa al certificat de matrimoni o unió civil d’un magistrat del Tribunal Superior de Justícia. La decisió, adoptada per la registradora titular, es fonamenta en el dret a la intimitat i la protecció de dades personals, tal com recullen la Constitució i diverses normatives nacionals.
L’advocat va presentar la demanda el 21 de novembre, argumentant que havia rebut informacions que podrien vincular el magistrat a l’adquisició de béns immobles mitjançant subhastes públiques a preus molt per sota del valor de mercat. Segons la petició registrada, aquesta adquisició podria haver-se dut a terme de manera personal, per part de la seva parella o a través de societats interposades. Davant la possibilitat d’iniciar accions judicials, Campos considerava essencial conèixer la identitat de la parella del magistrat per descartar qualsevol conflicte d’interessos.
No obstant això, la resolució emesa el 27 de novembre nega aquesta petició en considerar que no es compleix el requisit d’interès legítim per accedir a la informació sol·licitada. En l’acord registral s’assenyala que l’estat civil de les persones forma part de la seva vida privada i que, per tant, queda protegit pels articles 14 de la Constitució, 4 de la Llei de protecció de dades personals i 136 de la Llei del Registre Civil. Aquests preceptes estipulen que l’accés a la informació registrada només pot ser autoritzat en casos que es justifiqui un interès legítim o bé amb el consentiment exprés de la persona afectada. Uns arguments que contrasten amb els de l’advocat. “La meva petició no està vetada per la LLei de protecció de dades”, va protestar ahir.
La registradora recalca que l’article 136 de la Llei del Registre Civil presumeix aquest interès legítim en favor de la persona que sol·licita la informació, però només quan es tracta de l’accés als assentaments propis. En aquest cas, però, el magistrat no va ser consultat prèviament i la petició es refereix a un tercer, fet que exigeix requisits més estrictes per a la publicitat d’aquest tipus de dades. A més, s’argumenta que, en cap cas, el dret a la intimitat pot ser vulnerat per sol·licituds que no estiguin emparades per un marc legal clar i justificat.
El lletrat havia exposat en la seva sol·licitud que l’accés al certificat era clau per esclarir si el magistrat podria estar involucrat en irregularitats vinculades a la seva funció. Tot i això, la resolució subratlla que la protecció de la privacitat i les dades personals constitueix un principi fonamental de l’ordenament jurídic d’Andorra. Així mateix, es remarca que la legislació nacional és especialment rigorosa en el tractament i la divulgació d’informació registrada al Registre Civil.
L’advocat va per interposar un recurs contra la resolució, “per un altre procediment, ja que el que m’indiquen era erroni”. El recurs intenta la revisió de l’acord. Campos va compartir ahir de manera confidencial aquest acord amb alguns advocats en què expressa la seva decepció per la resolució registral i anima els lletrats “a fer de jutges”.
LA RECLAMACIÓ LITERAL QUE HA ESTAT DESESTIMADA PEL REGISTRE
La Llei qualificada de la justícia estipula que els batlles, magistrats, fiscals, secretaris judicials i els seus cònjuges o convivents, així com les persones amb qui mantinguin una situació de convivència anàloga o els seus parents en línia recta de primer grau, per consanguinitat o adopció, no poden participar –personalment o per persona interposada– en subhastes públiques derivades d’una actuació judicial en què els batlles, magistrats, fiscals i secretaris judicials en qüestió hagin actuat.