ECONOMIA

Més diners per la inversió forana en pisos

L’impost que grava els immobles adquirits per estrangers ha generat 13,5 milions d’euros

La ministra Conxita Marsol.

La ministra Conxita Marsol.Fernando Galindo

Publicat per
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

L’Estat va recaptar 13,5 milions d’euros gràcies a l’impost d’inversió estrangera immobiliària, segons va anunciar ahir la ministra d’Economia, Conxita Marsol, en una entrevista al programa matinal de Ràdio Nacional. Aquesta xifra va superar amb escreix les previsions inicials del Govern, que havia pressupostat una recaptació de només cinc milions per a aquest concepte. “No teníem pressupostat ni la meitat”, va destacar Marsol, que va detallar que el 12 d’octubre passat, quan l’impost només feia sis mesos que estava en vigor, ja s’havien liquidat més de 6,5 milions d’euros.

Aquestes dades van posar de manifest que, contràriament al que es podria esperar, l’impost no va “frenar gran cosa” la inversió estrangera en immobles al país, segons va afirmar la ministra. En canvi, l’activitat en aquest sector va continuar a un ritme alt, la qual cosa va contribuir a aquesta recaptació elevada.

Marsol també va explicar que l’impost té un caràcter finalista, i va avançar que aquests ingressos extraordinaris es destinaran a polítiques d’habitatge. “Aquests diners, amb els quals no comptàvem, aniran destinats a projectes de lloguer i de compra d’habitatge”, va puntualitzar, emfatitzant que l’objectiu és enfortir l’oferta d’habitatges assequibles al país.

A més, la ministra es va referir a les dades de població publicades pel departament d’Estadística ahir, que van reflectir una moderació del creixement demogràfic. Segons Marsol, “gràcies a les mesures de Govern”, l’arribada de nous residents es va estabilitzar en comparació amb el 2023, quan es van incorporar 3.900 persones al cens, una situació que va qualificar d’“insostenible”. Durant el 2024, van arribar 1.900 ciutadans, una xifra que va considerar “bona” perquè “es comença a moderar el creixement sense parar-lo”. Tot i això, va apuntar que una reducció més gran seria ideal i va situar el llindar òptim en unes 1.000 persones anuals.

tracking