Un urbanisme més social

Crear comunitat per dissenyar les ciutats del futur. Aquesta va ser la tesi principal que va defensar la urbanista Itziar González en la conferència Arquitectura social. Com rescatar els barris, viles i ciutats de la mà dels seus habitants, celebrada ahir al Col·legi Oficial d’Arquitectes en el vuitè cicle de xerrades organitzades per l’entitat. “A Andorra veniu d’una tradició en què el poder ha estat molt centrat en pocs agents i repartir-lo ara costa. Qui té el privilegi no pensa que el ciutadà li pugui dir alguna cosa. Per tant, canviar això és un procés”, va explicar González. La professional catalana va assenyalar que no tan sols al país, sinó que “a tot arreu” s’ha dedicat massa espai al vehicle privat, però això “té a veure amb el fet de no haver creat comunitats que s’organitzin per una mobilitat sostenible”.

Tal com va destacar González, l’arquitectura social considera més important “reconstruir vincles entre les persones i agents de la societat”, que no pas “construir edificis o carreteres”. “Hem de fer que els poders financers, econòmics, tècnics i socials tinguin alguna cosa en comú i que sigui construir ciutat o, en el meu cas, rehabilitar”, va assenyalar. L’objectiu és crear un ambient de cooperació i reflexió en què “es parli del paisatge, de memòria històrica o de benestar social”, per dissenyar “les viles que volem per viure”.

Per aconseguir aquest fi, l’arquitecta estableix dos passos a seguir. En primer lloc, s’hauria de fer un mapa d’agents en què apareguin “tots els convidats a la festa de la participació”, des del “petit botiguer fins al gran constructor, o la gent dels serveis socials, la mestra o el taxista”.

Tot seguit es comença a codissenyar amb tots els testimonis un procés. González va posar d’exemple la rehabilitació del centre antic d’Olot, que és l’últim encàrrec en el qual està treballant, on al final el més important hauria de ser “que hem fet alguna cosa junts”, sent “el resultat final important, però no tan important”. L’arquitecta va defensar que “potser no fem els millors projectes”, però el que “ningú ens traurà és que hem aconseguit reforçar políticament la confiança entre els veïns. Per tant, hem fet comunitat”.

Preguntada per la classe política i com les seves decisions determinen la ciutat on es viu, va explicar que “hem de fer que el polític recuperi l’essència del seu servei públic” i que “es dediqui a la causa general”. “Crec que vindran noves generacions de polítics que estaran a l’altura dels reptes que tenim, com ara climàtics, socials i d’habitatge”, va concloure l’exregidora de Ciutat Vella a Barcelona.