El TS dicta que un propietari no pot lliurar un pis en lloguer a la neta

El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) ha resolt a favor de la inquilina i ha denegat la petició d’un propietari que sol·licitava recuperar el pis llogat per destinar-lo a la seva neta. La sentència revoca íntegrament la resolució inicial de la Batllia, que havia acceptat la demanda del propietari, i subratlla que no s’han complert els requisits legals exigits per a l’excepció de recuperació d’un habitatge arrendat per necessitats familiars.

En primera instància, la Batllia havia conclòs que el contracte d’arrendament, que s’havia iniciat l’1 de desembre del 2017 i amb una durada inicial de cinc anys, havia expirat l’1 de desembre del 2022. Així mateix, havia considerat que el propietari, Ángel Torres Torres, havia notificat amb antelació suficient la intenció de no renovar el contracte per tal de destinar l’habitatge a la seva neta. La decisió inicial es basava en la comunicació realitzada a la inquilina, M. G., en què s’indicava la voluntat de recuperar l’habitatge en virtut de l’article 42 de la Llei d’arrendaments de finques urbanes.

Segons la Batllia, el propietari havia actuat correctament en notificar, sis mesos abans de l’expiració del contracte, la seva intenció de no renovar-lo, tal com exigeix la normativa vigent. També havia considerat que el motiu al·legat, l’ús del pis per a un familiar directe, encaixava dins de les excepcions previstes per la llei per evitar la pròrroga legal automàtica. La sentència de la Batllia havia avalat que l’argument del propietari complia les condicions necessàries i, per tant, va ordenar a la inquilina que abandonés l’habitatge. A més, es fixava una indemnització de 500 euros mensuals en concepte d’ocupació indeguda des de la data d’expiració del contracte, l’1 de desembre del 2022, fins al moment en què es retornés l’immoble al propietari.

Tanmateix, la resolució del mes passat del Tribunal Superior anul·la aquesta decisió. El tribunal ha considerat que, tot i que el propietari havia complert parcialment els requisits de notificació, no es van aportar proves suficients per justificar que la seva neta complís les condicions necessàries per beneficiar-se de l’excepció legal.

Un punt central de la decisió del Tribunal Superior és que el propietari, segons el TSJ, no va acreditar de manera fefaent la relació directa amb el familiar que havia de residir a l’habitatge, ni va demostrar que la seva situació justificava l’ús prioritari de l’immoble. Tot i que durant el procediment es va mencionar la situació de precarietat de la neta, el tribunal va concloure que aquestes al·legacions no es van acompanyar de la documentació necessària per provar que el pis era realment indispensable per a ella. L’advocat del propietari va discrepar ahir rotundament: “Com s’acredita que és la seva neta, amb una prova ADN, el Registre Civil?”, a més de recordar que pertoca a l’arrendatari “un cop entregada la possessió” sol·licitar al departament d’Habitatge que verifiqui que el desnonament és correcte. El lletrat es queixa que el tribunal apunti que ha de ser el propietari qui faci aquesta gestió: “La llei no ho diu així”.

En canvi, el Superior apunta que el propietari no va complir amb aquesta gestió, fet que, segons el tribunal, invalida la seva petició. Aquesta manca de formalitats ha estat determinant en la resolució, ja que les disposicions legals preveuen un procés rigorós per garantir que es respectin els drets de les dues parts implicades en l’arrendament.

MERCAT TENSIONAT

La sentència analitza el context, tenint en compte les tensions del mercat immobiliari. Tot i que el tribunal reconeix la legitimitat de les necessitats dels propietaris, subratlla que aquestes han d’anar acompanyades d’un compliment estricte de la llei. La resolució estableix que la protecció dels drets dels llogaters, especialment en casos en què el propietari no compleix totes les exigències legals, és un principi fonamental per mantenir l’equilibri entre les dues parts. Amb aquesta decisió, el Tribunal Superior referma que el contracte d’arrendament continua vigent, gràcies a la pròrroga legal establerta per la Llei d’arrendaments de finques urbanes. La inquilina té dret a romandre a l’habitatge fins que expiri el període de pròrroga, i qualsevol futura acció per part del propietari per recuperar l’immoble haurà d’ajustar-se estrictament a les disposicions legals.

En paraules de l’advocat, el Superior ha fet una lectura “desvirtuada” de la llei i se cenyeix a una del 2021 de mesures de protecció i de flexibilització del mercat d’arrendament d’habitatge, mentre que “ignora” la de mesures de protecció, d’estímul del mercat i de governança en l’àmbit de l’habitatge del desembre del 2022, “que avala els nostres arguments”.