REPORTATGE
Assetjats a casa
Una família andorrana va patir mesos d’assetjament amb cartes intimidatòries a casa. L’acusat ha estat condemnat a sis mesos de presó condicional.
La seu de la justícia.
Una família andorrana va viure sota una pressió constant durant mesos. Cartes plenes d’insults, pintades intimidatòries a la porta del domicili, objectes vexatoris al despatx professional i missatges dirigits als fills amb contingut denigrant. Aquest era el dia a dia d’un matrimoni i els seus fills, víctimes d’una campanya de coaccions que els va deixar emocionalment exhaustos.
El responsable de les coaccions ha estat condemnat recentment pel Tribunal de Corts a sis mesos de presó condicional per quatre delictes menors d’assetjament. La sentència inclou també l’obligació de seguir tractament psiquiàtric i la prohibició de contactar amb les víctimes durant quatre anys. No obstant això, la ferida emocional de la família afectada tardarà molt més temps a sanar-se.
Els primers contactes entre l’acusat i la família es van produir durant el confinament de 2020. L’acusat va contactar amb la víctima, la mare de la família, fent-se passar per un conegut del seu marit i proposant trobades amistoses entre els fills de tots dos. Inicialment, la situació semblava inofensiva, però el to va canviar quan la dona va rebutjar qualsevol tipus de relació amb l’acusat.
El que podria haver estat un simple desacord va desembocar en un calvari. Les cartes van començar a arribar al domicili i al despatx familiar, carregades d’insults personals i amenaces implícites. Acompanyant aquestes missives, el processat deixava objectes com preservatius, excrements de gos i, en una ocasió, una targeta d’un prostíbul.
A mesura que passaven els mesos, l’assetjament es va intensificar. Les cartes no només es dirigien als pares, sinó també als fills. En una d’elles, l’acusat suggeria al fill menor perdre la virginitat visitant un prostíbul, mentre que en altres missives atacava la filla amb insults sobre el seu pes i la seva salut, insinuant fins i tot el suïcidi.
L’acusat no es limitava a les cartes. Va realitzar pintades intimidatòries al despatx professional del pare, va deixar preservatius al seient de la seva moto i va col·locar una creu amb un Crist a la porta del domicili familiar. La família es va veure forçada a prendre mesures com instal·lar càmeres de seguretat i mantenir contacte constant amb la policia per intentar protegir-se.
El Tribunal de Corts ha destacat que l’acusat utilitzava detalls privats, com els hàbits esportius de la mare o els noms d’amics dels fills, per sembrar la por i fer que les víctimes se sentissin constantment vigilades. Tot i que moltes cartes no van ser obertes, la presència constant d’aquests missatges va generar un sentiment d’intimidació profunda.
Durant el judici, la defensa va al·legar que l’acusat patia un trastorn mental que dificultava el control de les seves accions. Els informes mèdics van confirmar que el processat presentava trets de l’espectre autista i un trastorn obsessivocompulsiu lleu, però també van concloure que era plenament conscient de la il·licitud dels seus actes. Aquest fet va ser determinant perquè el tribunal descartés una eximent completa i considerés que les accions de l’acusat tenien la clara intenció de coaccionar i intimidar.
A més de la pena condicional, el Tribunal de Corts ha imposat al processat una indemnització total de 4.520 euros pels danys morals patits per la família. Aquesta sentència posa fi a mesos d’assetjament que van deixar una profunda empremta emocional en els afectats i reforça la necessitat de prevenir i penalitzar qualsevol forma de coacció.