LES MESURES DE GOVERN TRIGARAN TEMPS A DONAR RESULTATS
La crisi d’accés a la vivenda dificulta els plans dels joves
L’habitatge obstaculitza els projectes de vida i afecta la salut mental del col·lectiu
La crisi de l’habitatge és el principal maldecap dels joves. Un problema que frena l’execució d’un projecte de vida. És el diagnòstic compartit –amb matisos– per Lisa Cruz, presidenta del Fòrum de la Joventut, Núria Segués, consellera general de Concòrdia, i Adrià Palmitjavila, president de la secció jove de Demòcrates. Aquesta crisi, que cada vegada s’enquista més, s’està combatent des del Govern amb mesures accelerades que trigaran un cert temps a donar resultats.
“És molt complicat poder-se independitzar, particularment si vols fer-ho en solitari”
Cruz, presidenta del Fòrum de la Joventut, assenyala que “la crisi és generalitzada. La pateix tota la població, però afecta més els joves perquè viuen una dificultat afegida: els salaris no els permeten emancipar-se. Els joves no tenen sous ajustats als preus del mercat”. A més, “la manca d’oferta residencial agreuja la situació”. “Quan hem sortit al carrer a parlar amb els joves, hem vist que, globalment, se senten molt preocupats per aquesta qüestió. És molt complicat poder-se independitzar, particularment si vols fer-ho en solitari”. Una preocupació que n’implica d’altres, com ara el benestar emocional o la cura pel medi: “La crisi de l’habitatge té efectes sobre la salut mental i sobre la sostenibilitat del territori”.
“Tenim un problema amb l’emancipació dels joves, que cada cop arriba més tard”
Quant a les mesures impulsades per l’executiu, Cruz sosté que és “massa d’hora” per avaluar-ne l’efectivitat perquè “fa molt poc que s’han posat en marxa; caldrà veure si les polítiques activades aporten realment solucions viables”. La presidenta del Fòrum de la Joventut, però, reconeix l’autoesmena del Govern en algunes iniciatives: “S’han adonat que algunes mesures no estaven adaptades als joves o que, directament, els excloïen. I això ho han anat corregint”. Seria el cas, per exemple, dels requisits per accedir a un pis de lloguer assequible: un requisit obligatori era presentar un contracte de lloguer i un jove que encara viu a casa dels pares no pot lliurar aquest tipus de document.
“S’han invertit molts diners per disposar de terrenys per ampliar el parc públic d’habitatge”
Cruz assenyala un altre efecte de la crisi: l’ajornament del retorn dels joves que han marxat fora del Principat a treballar o estudiar. “Alguns decideixen no tornar perquè saben quina és la situació. Els pares o els amics els ho expliquen. La situació segur que frena el retorn. Esperen uns anys”. El Fòrum de la Joventut està elaborant una sèrie d’estudis (sobre habitatge, drets laborals...) que “permetrà fer propostes realistes al Govern. Esperem que se’ns convidi a treballar. Som un col·lectiu que requereix una visió particular”.
La diagnosi de Núria Segués, consellera general de Concòrdia i membre de la comissió que tracta les qüestions relatives a la joventut, va en la línia de la Cruz: “Tenim un problema amb l’emancipació dels joves, que cada cop arriba més tard. El problema, de fet, és compartit amb els països veïns, però la casuística d’aquí l’agreuja”. Segués, que considera que l’emancipació és un fet “sociològicament important” perquè permet “la transició cap a la vida adulta”, assegura que la crisi pivota sobre tres factors: la prolongació dels períodes de formació dels joves (“un factor de decisió pròpia” que suposa una entrada més tardana al mercat laboral), la no adequació dels salaris a les feines que desenvolupen els joves, fet que els fa viure en una situació de major precarietat (“menys reconeixement econòmic significa menys poder adquisitiu”), i el preu de l’habitatge, és a dir, “l’elevat cost que té pagar-se o llogar un pis”.
Pel que fa als moviments de Govern en aquesta matèria, la consellera creu que la llei òmnibus (en tràmit parlamentari) pot marcar “un punt d’inflexió”, però “ja veurem quin és el resultat”. Sobre les mesures implementades els últims mesos, creu que són “insuficients” perquè no ataquen el problema “estructuralment” (seria el cas de les prestacions). Segués, però, reconeix que el Govern ha dipositat molts esforços a ampliar el parc públic d’habitatge. “Anem molt tard, però”. Concòrdia proposa taxar la regulació estrangera immobiliària i una exempció de l’ITP per la compra del primer habitatge.
Palmitjavila, president de la secció jove de DA, expressa que la crisi és transversal: “Afecta a tothom, però els joves ho tenim més complicat”. Diu que des de Govern s’està treballant per solucionar la problemàtica i subratlla que, de les mesures activades, “algunes han estat més efectives i altres no han tingut els resultats que s’esperaven”. Tanmateix, considera que “s’ha de valorar l’esforç pressupostari”. “S’han invertit molts diners per disposar de terrenys per poder ampliar el parc públic d’habitatge”. Qualifica la llei òmnibus de “valenta” i en remarca l’ambició: “Ataca molts fronts que preocupen la ciutadania. Vull pensar que donarà els fruits que s’esperen”.