“La formació és una de les grans febleses del sector”

Quin panorama turístic es va trobar quan va entrar a l’administració, als vuitanta?

En aquell moment, Europa ja havia viscut l’explosió del turisme i a Andorra aquest canvi s’havia fet sentir. La temporada d’hivern havia passat per davant de la d’estiu. Als anys cinquanta, per exemple, els meus avis venien a passar un mes a l’estiu amb la caravana; la temporada d’hivern, en aquells temps, era inexistent. Després ja va esclatar amb molta força. L’embranzida la podem situar als vuitanta, moment en què el turisme d’esquí i el turisme de compres, que es procurava mantenir durant tot l’any, eren dos elements molt potents de l’estratègia turística.

Tenim 44.000 llits. S’han de fer accions molt diverses per captar turistes”

El 1990 assumeix la direcció del naixent departament de Turisme.

Sí, i amb el ministre Càndid Naudi ja vam dissenyar el primer pla integral de desenvolupament turístic d’Andorra. En aquell pla es van marcar els productes que es volien desenvolupar i vam definir l’estratègia amb el sector privat, amb el qual s’ha mantingut un diàleg constant. L’esquí, les compres, la muntanya, la cultura, la salut, els congressos i els estatges esportius van quedar marcats com els elements principals del turisme a Andorra. Amb els anys, però, l’estratègia turística s’ha concentrat, tot i que, més o menys, aquests elements sempre han format part dels plans de màrqueting.

Quines van ser les primeres accions que va dur a terme?

Quan es va crear la conselleria de Turisme el 1984, la primera campanya publicitària, per exemple, molt recordada, la vam fer amb l’actriu catalana Eva Cobo. Durant el segon mandat de la conselleria, amb Josep Miño, es va dur a terme una de les campanyes més exitoses, la de “l’escapada”, que va durar quatre anys, ja que es va anar actualitzant. Era una campanya que, amb el nom, ja demostrava el que buscava: que vingués gent. Ara estem familiaritzats amb el concepte de desestacionalització, però aleshores el turisme es concentrava de manera molt notable a l’hivern. Buscàvem que la gent vingués en temporada baixa.

Quin diagnòstic fa de l’evolució del sector turístic?

Durant els anys en què he estat a l’administració, Andorra, com a destinació, ha evolucionat moltíssim. El país s’ha modernitzat i ha conservat un nivell altíssim de seguretat. També ha millorat molt la xarxa viària. I hem sabut bastir un sistema sanitari òptim. També ha evolucionat el perfil del visitant. El viatger d’ara és més global. Està molt més connectat i és més exigent. La tecnologia és el que possiblement ha marcat més l’evolució del sector. Als noranta, l’accés a Internet era mínim i els productes de baix cost no existien. Les companyies aèries low-cost van aparèixer cap a finals dels noranta. A partir dels dos mil va arribar l’explosió d’internet, amb l’aparició de les pàgines d’informació turística. I el 2008 es va desenvolupar Airbnb. La manera de comunicar també ha evolucionat molt. Abans, els suports eren la televisió, les revistes, les tanques publicitàries... El client havia de visitar fires o oficines de viatges. Avui, les bases de dades són il·limitades.

Què és el que no s’ha fet bé aquests anys?

La formació és una de les nostres febleses. No hem assolit, en cap legislatura, que la formació arrenqui. I aquest és un element indispensable. Això no vol dir que no l’hàgim inclòs en tots els plans de màrqueting que hem anat fent, des del primer amb en Càndid Naudi. La formació és un element important i no s’ha desenvolupat com esperàvem. Ni per part de les administracions ni per part de les associacions, malgrat els esforços de la Cambra de Comerç. És un camp que necessita millores i hauria de ser uns dels elements clau de la futura llei de turisme.

La rotació de personal és acusada i falten escoles.

Exacte. La rotació és molt alta. Precisament, perquè vivim una concentració del turisme a l’hivern. Aquest fet no ha facilitat que s’estructuri una base forta de plans de formació turística. A més, els professionals del sector són molt variats i això implica molta més formació. Que l’Escola Vatel estigui a punt de tancar no és un bon símptoma.

La manca de plans formació té una afectació en la qualitat del servei.

Sí. Si volem millorar la qualitat del servei, també hem de millorar la formació dels professionals. Cal dir, no obstant això, que moltes empreses ja disposen de plans de formació. Les estacions d’esquí i els centres comercials tenen departaments propis. No vull dir que no es faci res. El repte és fer extensiva la formació a tot el sector per millorar la qualitat de l’oferta.

Es parla de recuperar el turisme de qualitat. Hem perdut el turista clàssic?

Ara que parlàvem de l’evolució del sector, cal destacar que anys enrere disposàvem de 15.000 llits i ara en tenim 44.000. El creixement urbanístic d’Andorra ha implicat un increment de la infraestructura turística. Aquest augment ens obliga a portar un volum de turistes molt més elevat. Recordo que fa trenta anys el mercat britànic era importantíssim. Era increïble el volum d’esquiadors britànics que arribaven amb caravanes des de l’aeroport de Tolosa. Després, altres destinacions van començar a oferir preus més baixos que els d’aquí, com ara Bulgària. Com deia, els empresaris han millorat les infraestructures i avui el volum de la nostra infraestructura ens obliga a rebre molts més turistes.

S’assumeixen més perfils.

El perfil del turista s’ha diversificat molt, sí. Els plans de màrqueting segmenten l’estratègia. Ara es busquen nínxols de mercat molt precisos. Als vuitanta, els viatges que es feien eren més llargs, implicaven una despesa més alta. La irrupció de les ofertes d’allotjament a baix cost i la democratització del transport aeri han fet que molta més gent pugui viatjar i els governs s’han adonat de la importància del turisme per a l’economia. La competència és global i el volum de turistes no para de créixer. És cert, però, que tothom voldria atraure un turista amb més poder adquisitiu, que pernocti més nits. Des d’Andorra Turisme s’estan fent accions en aquest sentit: Andorra Taste, Andorra Selected... Si al client li oferim més experiències, podrà gastar més.

Podem veure dues tàctiques: el model turístic sostenible del Govern i la captació massiva d’Andorra Turisme.

Són dues estratègies que es treballen en paral·lel. La sostenibilitat la volem tots. En el moment, però, en què Andorra Turisme treballa per atraure turistes que pernoctin més nits i augmentin la despesa, la direcció de l’estratègia canvia perquè cal portar més gent. Tenim 44.000 llits. S’han de fer accions molt diverses per captar turistes i que vinguin de forma desestacionalitzada.