ESTRATÈGIA POLÍTICA
Escalé contra el referèndum
El líder de Concòrdia considera que té serioses opcions de ser el pròxim cap de Govern. La consulta l’obligaria a demanar obertament el ‘no’, fet que li tancaria les portes de Brussel·les.
La posició de Concòrdia respecte a l’acord d’associació s’ha anat radicalitzant en contra a mesura que avançava la legislatura. Ara, Cerni Escalé s’ha convertit en l’estilet que abandera els opositors, en competència directa amb Carine Montaner. Almenys de cara a la galeria. El canvi de rumb cap a un dels extrems és la conseqüència de la fi de l’equilibri de poders dins de la formació entre el sector més d’esquerres i l’ala aperturista, en favor de la primera. Cerni Escalé, amb Núria Segués de fidel lloctinent, i un grup d’assessors implacables, s’han fet amb el control del partit, mentre que els barons de Desperta Lauredià, Cerni Cairat i Pol Bartolomé, més oberts a l’acord i amb Martí Alay fent-los costat, han perdut pes específic. Només cal recordar el fons i les formes de com van fer saltar Bartolomé de la comissió d’Exteriors del Consell. Aquest panorama intern obeeix a una estratègia política que té com a únic objectiu arribar a governar com més aviat millor. Els obliga a plantejar-se la pregunta de per què quan fa un mes van fer-se públics els resultats de l’enquesta sobre la intenció de vot amb uns resultats tan favorables als partidaris del no, Cerni Escalé va declarar que convocar ara el referèndum seria “greument negligent” i molt perjudicial? No hi ha dubtes que la primera i principal víctima política d’un resultat negatiu seria el Govern, que es veuria abocat a donar per acabada la legislatura i convocar eleccions d’immediat o com a mínim forçaria la dimissió de Xavier Espot.
Una flagrant contradicció del líder de Concòrdia. Només en aparença, perquè hi ha una explicació més que plausible per entendre la seva reacció i que encaixa amb els interessos del partit. La realitat és que Escalé és contrari que es convoqui la consulta abans de les pròximes eleccions generals. Per què? Perquè ja es veu com el pròxim cap de Govern i com a funcionari amb experiència més enllà de les nostres fronteres sap, o ho hauria de saber, que com a màxima autoritat de l’executiu andorrà no es podria ni acostar a Brussel·les si ha estat un dels artífexs de donar l’esquena a Europa. Sap, o ho hauria de saber si aspira a governar, que en aquests moments Andorra és inviable sense Europa. I també sap, o ho hauria de saber, les dificultats de gestionar internament el no a la UE. Uns imponderables als quals s’hauria d’afegir la reacció del to menys complaent i de suport del Copríncep francès, Emmanuel Macron, i del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que s’han implicat activament que tiressin endavant les negociacions. Més enllà que ambdós són uns europeistes acèrrims, sigui per convenciment o per interessos. Però Concòrdia és avui ostatge del camí que s’ha traçat per arribar a la tercera planta de l’edifici administratiu la legislatura vinent, basat en un contundent discurs a favor del no que li limita qualsevol marge de maniobra, segons els analistes consultats.
LA INCERTESA ÉS EL REFUGI
Concòrdia guanya un temps preciós mentre es mantingui la incertesa de si es convocarà la consulta i quan, que li permet surfejar fins a la cita electoral del 2027. Per això és imprescindible que no se celebri el referèndum; d’altra banda, els serà impossible captar els vots dels contraris a l’acord i alhora salvar la cara davant de Brussel·les. Quan hi hagi una data (si n’hi ha) no tindrien més opcions que fer campanya demanant obertament el no. En cas contrari, corren el perill que la bossa de votants dels contraris a la UE se senti traïda i es llanci als braços de Carine Montaner. De moment, la situació és perfecta per a Concòrdia i així voldria Escalé que continués perquè, a més, Europa li està fent la campanya. Un cop aconseguit l’objectiu, seria el moment de gestionar l’encaix a Europa, que vistes les declaracions dels comissaris en poc o res podria variar del que s’ha pactat. La possibilitat que Europa es presti a obrir una nova negociació amb els microestats és ínfima, per no dir inexistent. En primer lloc, perquè fa molts anys que s’hi treballa i considera que ha cedit fins i tot més del que seria desitjable. Pel precedent que poden crear les exempcions amb les negociacions amb altres països força més grans, com pot ser el Regne Unit. En segon lloc, la Unió Europea té al davant uns anys molt complicats per les guerres, la política aranzelària de Trump o el calendari d’ampliació cap a l’est, per destinar-hi un temps del qual no disposa.
L’actual situació política és un la constatació que els extrems es toquen. Perquè si hi ha dues persones interessades que no se celebri el referèndum són Xavier Espot i Cerni Escalé. El cap de Govern perquè no es vol arriscar a perdre’l i passar a la història com la versió andorrana de David Cameron, i el líder de l’oposició perquè hi podria perdre el càrrec que ambiciona.